“Horror”, “escàndol”, “aberració”, “burla”… Són alguns adjectius que utilitzen veïns i comerciants del carrer del Consell de Cent quan se’ls pregunta per la possibilitat que s’acabi aplicant la sentència d’un jutjat de Barcelona que condemna l’Ajuntament de Barcelona a “revertir” la pacificació de l’eix verd d’aquest carrer, en el tram que va del carrer del Bruc al carrer de Casanova. Curiosament, els qui van impulsar la denúncia, Barcelona Oberta, una associació que representa 21 eixos comercials del centre de Barcelona, flanquejada per la patronal Foment del Treball, creuen que la justícia s’ha passat de frenada volent enviar “els paletes” al carrer per rebentar-lo i deixar-lo com abans. “Aquest conflicte no es resol amb paletes, sinó amb diàleg”, deia Gabriel Jené, cap de files de Barcelona Oberta, mirant de no prendre gaire mal amb l’explosió produïda per la sentència. Ara volen trobar una sortida negociada amb l’Ajuntament sense que la sang arribi al riu.
Tot plegat, un vodevil politicojudicial “surrealista” que ha esparverat molts barcelonins que han patit mesos d’obres i que no voldrien tornar a patir-les. A peu de carrer, dibuixen un Consell de Cent “okupat per la política”, diu el Gerard, que viu a Enric Granados i que, com altres veïns, rebutjava la pacificació fins que l’ha vist completada. “L’Ada Colau va imposar la Superilla sense consens, i segurament hi ha mala praxi administrativa, però el resultat, tot i el calvari que hem passat, ara és molt bo. Jo hi estava en contra, però potser també condicionat perquè si hi estaves a favor tothom entenia que eres pro-Colau”, reconeix. La Concepció, una dona de 78 anys que viu en propietat al primer pis d’una finca del carrer, reconeix que passeja “més tranquil·la”, però adverteix que el soroll no ha marxat: “A la nit no tinc aquell constant de cotxes, però hi han posat terrasses i hi continua havent fressa. Però no vull més obres, ja ho hem patit prou. Al final som els veïns els que paguem els plats trencats de les batusses dels polítics”, diu mentre marxa empenyent el carro de la compra.
Tampoc no vol sentir a parlar d’obres l’Ana Bellusci, que seu amb el seu net en un banc mentre la criatura esmorza. “Fa anys que vinc a aquest barri perquè hi viu el meu fill, i des que el tinc a ell -assenyala l’infant- passo moltes hores al carrer i agraeixo moltíssim aquesta pacificació. És qualitat de vida, salut i seguretat. I no ho sé del cert, però diria que els comerços també estan millor ara que abans”, relata al TOT aquesta veïna, que viu a la Sagrada Família i “enveja” la transformació de l’Eixample. Diu, però, que “els polítics, de tots els colors, han utilitzat la Superilla per barallar-se i aconseguir vots, quan tothom hauria de voler una ciutat més verda i pensada per als vianants al marge de la seva ideologia”. I només cal repassar les piulades posteriors a la sentència per comprovar-ho.
Mentrestant, un taxista, l’Antonio, entra a Consell de Cent a recollir uns clients. “A nosaltres ens ha perjudicat molt la pacificació, ara València i Diputació són un drama diari. Però reconec que desfer les obres és una bogeria, inexplicable que un jutge se li hagi acudit això, per molt que Colau cometés un error administratiu o el que sigui. Tots els milions i molèsties que suposaria destrossar aquest eix verd els hem d’assumir la gent del carrer, quan són els polítics els que no s’aclareixen?”, argumenta mentre carrega maletes. “Tocar-ho seria un merder, ja ens acostumarem al que tenim ara”, rebla.
Comerços: “Una altra obra i ens maten del tot”
I què passaria amb els comerços, que, venint de la Covid-19 van afrontar un període de mesos d’obres -entre l’agost del 2022 i el maig de 2023- si ara les grues i els paletes tornessin a plantar-se davant dels seus locals? Un segon capítol de soroll, pols i sensació de setge acabaria matant alguns negocis. Un d’ells, la galeria d’art Sala Dalmau. La seva directora, la Mariana Draper, denuncia al TOT l’abandonament que van patir per part de l’administració local durant les obres, que els va deixar en una situació molt complicada. “Ni un IBI pagat mentre no podíem obrir, gens d’interès per saber com anava el negoci, i ara per culpa d’una mala praxi administrativa ens amenacen amb noves obres? Que multin Ada Colau i pagui ella els errors, no pas els ciutadans i comerciants”, diu indignada.
Confia que aturaran “aquesta aberració moral, aquest pecat que faria gastar milions d’euros públics quan hi ha necessitats bàsiques a la ciutat, com que tots els infants puguin anar a escola bressol o simplement tenir una bona alimentació”. La directora de la galeria creu que l’Ajuntament té ara “l’obligació moral” de resoldre l’embolic “com sigui”. “Si s’han equivocat, que ho arreglin ells, però el carrer del Consell de Cent ja no es toca. Ens estem recuperant per fi de la Covid i de les obres. Prou jugar amb la gent, i si venen paletes, tots haurem de sortir al carrer a manifestar-nos”, alerta, tot avisant que en el seu cas, haurien de tancar el negoci: “Una altra obra i ens maten segur”.
Aquest estiu, a la botiga de roba Windsor, que fa cantonada amb la rambla de Catalunya, estaven molt indignats amb la Superilla d’Ada Colau. Van perdre molts clients i van passar mesos patint soroll i escombrant la pols de les obres. Ara, amb les obres finalitzades i vist amb perspectiva, creuen que hi han guanyat. La Rosa, dependenta, recorda que ho han passat “molt malament” com perquè ara tornin les obres. “Ara estem bé, la gent passeja, entra més a la botiga. Amb les obres vam viure un autèntic calvari que de cap manera volem tornar a viure. Que els polítics ho arreglin i deixin d’utilitzar-nos per a les seves baralles”, conclou.
En la mateixa línia pensa la Betty, dependenta de la botiga de roba infantil Búho, uns quants metres més enllà. On abans hi havia caravanes de cotxes ara hi tenen un gran arbre i un banc: “Jo no volia de cap manera la Superilla, sobretot perquè vinc en cotxe de fora de Barcelona, però reconec que hi hem guanyat molt. Tenim un entorn agradable, la gent passeja i entra més a la botiga, hem recuperat tot el que vam perdre durant les obres, que certament van ser un calvari. Però ara seria surrealista que un jutge digui que cal llençar milions d’euros en desfer una obra que ens va bé a la majoria”, diu.
Després d’un passeig llarg pel carrer més mediàtic de la ciutat, no hem trobat ni veïns, ni vianants ni comerciants que aplaudeixin la sentència de la jutgessa de fer entrar les grues en aquest eix ja pacificat. La Superilla ja forma part de les seves vides, amb més o menys pegues, això sí -el preu dels lloguers de locals i pisos ha crescut al carrer i els carrers adjacents han d’absorbir el trànsit extra, contaminació inclosa-, i amb l’experiència de les molèsties viscudes durant mesos per les obres. Fins i tot els qui van presentar la demanda per aturar les obres ara veuen excessiu destruir aquest carrer.
Sigui com sigui, ara serà temps de recursos, de tribunals i de disputes polítiques. Potser durant anys, perquè la decisió, amb tota probabilitat, acabarà al Tribunal Suprem.
2 
