Les imatges curioses de l’urbanisme tàctic que ens deixa 2020

Partidaris i detractors argumenten a xarxes socials si la seva aplicació és correcta

Aquest any es resumeix en un acrònim i un número: Covid-19. La pandèmia ha afectat tot el món, tant a nivell sanitari com econòmic i social. A ciutats com Barcelona, a més, ha portat canvis a una velocitat insòlita. El govern municipal dirigit per Ada Colau ha introduït modificacions urbanístiques per evitar aglomeracions als carrers i per restar importància al cotxe per donar-la a mitjans de transport sostenibles.

La introducció d’elements com els blocs de formigó per separar espais nous per a vianants i/o terrasses o l’ús de colors per identificar zones per a vehicles i per a altres mitjans de transport s’ha resumit en dues paraules: urbanisme tàctic. Aquest concepte és el protagonista un debat a Barcelona en què partidaris i detractors dels canvis intercanvien arguments a les xarxes socials.

La crítica a l’urbanisme tàctic s’ha amplificat els últims dies després que un motorista morís en xocar amb un cotxe i seguidament impactar amb un bloc de formigó. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va defensar que la mort no havia estat provocada per l’element urbanístic sinó per la col·lisió anterior. Amb tot, s’ha engegat una campanya per demanar-ne la retirada i els sectors contraris a l’urbanisme nou en censuren l’ús.

Les crítiques, però, han estat sovint per l’estètica de l’urbanisme tàctic, ja que fa servir colors com el blau, el groc o el verd per senyalitzar espais. Els partidaris de les modificacions també han fet servir les xarxes per apostar pels elements nous.

Més informació

Nou comentari