Havien de ser 350 taxistes que, des de dimarts d’aquesta setmana, treballarien amb Uber a Barcelona. Va arribar dimarts, però, i la realitat va esclafar les perspectives de la multinacional. La campanya de pressió de l’associació majoritària del sector del taxi, Élite Taxi, ha intentat dificultar al màxim l’operativa de la plataforma VTC i, segons lamenten fonts d’Uber, ho ha aconseguit. No és l’única causa, però: les reticències de les grans empreses del taxi també han estat determinants.
Si bé la companyia nord-americana preveia comptar amb 350 taxistes, la documentació que ha fet arribar a l’Institut Metropolità del Taxi (Imet) mostra que les dades s’han quedat lluny de les previsions. La gerent de l’Imet, Teresa Carrillo, detalla en conversa amb el TOT Barcelona que la flota d’Uber a la capital catalana és, actualment, d’uns “30 o 40 taxis”.
Preguntades per la diferència entre l’anunci de 350 vehicles i la realitat d’aquests dies, fonts de l’empresa matisen que tenen 350 taxistes apuntats a la plataforma però que només uns 40 han activat l’app per fer trajectes amb Uber. Així, la flota anunciada inicialment s’ha quedat en, aproximadament, un 10%.
Segons un comunicat difós per Uber, molts taxistes que inicialment s’havien sumat al projecte de la plataforma han decidit no fer trajectes amb l’app per “por” per la “campanya d’intimidació” iniciada per alguns sectors del taxi, liderats per l’associació majoritària, Élite Taxi. Això explica el fet que, en realitat, la flota d’Uber sigui una desena part de l’anunciada. Amb tot, la negativa dels grans empresaris del taxi a col·laborar amb Uber ha fet que la posició de la multinacional sigui més feble ja d’entrada.
Els grans empresaris donen l’esquena a Uber
Dinars, trucades, cafès i reunions. En contextos diferents i moments diversos, Uber ha intentat convèncer els empresaris del taxi més importants de Barcelona per encetar una col·laboració a la capital catalana. No és la primera vegada que els ho ha proposat, ja que abans d’abandonar la ciutat pel decret VTC de la Generalitat ja hi van haver contactes –també de part de Cabify–. En aquesta ocasió, però, la plataforma volia guanyar-se el favor dels empresaris per entrar amb força.
Per aquest motiu des del novembre de l’any passat ha mantingut contactes amb companyies que disposen de llicències operades per taxistes assalariats. És un model que només pot representar el 10% del total de llicències a l’àrea metropolitana –unes 10.500–, ja que la resta ha d’estar en mans d’autònoms per evitar monopolis.
“L’entrada d’Uber a Barcelona és inevitable i tots ho sabem, però ara no és el moment de treballar amb ells”, resumeix un dels empresaris del taxi més rellevants de la capital catalana, amb més de 50 llicències. Demana, com tots els consultats pel TOT Barcelona, mantenir l’anonimat per evitar assenyalaments. Aquest és, de fet, un dels motius que esgrimeixen els propietaris de llicències per justificar el no a Uber. “No volem acabar amb cotxes cremats i conductors de baixa per depressió”, apunta un altre empresari que té unes 30 llicències.
Tot i mostrar-se disposats a unir forces en un futur, anteposen la salut del sector del taxi. Així, una de les condicions que posaven alguns dels empresaris, segons han traslladat a aquest diari, és que Uber es comprometés a esperar, com a mínim, un any abans d’introduir VTCs a Barcelona. D’aquesta manera, argumenten, el taxi s’assegurava un augment de la feina gràcies a la col·laboració amb l’app i, alhora, aturar temporalment l’arribada de competència.
La multinacional, però, s’ha compromès, únicament, a tres mesos sense posar VTCs al carrer. “Els vam demanar un acord per escrit i davant de notari, però només ens feien promeses verbals”, es queixa un empresari que ha negociat amb Uber.
Un dels aspectes que més grinyola per als empresaris i que ha frenat a alguns a l’hora de posar a disposició de l’app llicències de taxi ha estat la falta d’aval administratiu. L’Imet i Uber mantenen, des que l’app va fer públic el retorn a la capital catalana aquesta setmana, discussions jurídiques en què l’app assegura que el servei és “completament legal” i l’institut metropolità del taxi ho nega.
Del “completament legal” al “s’han d’adaptar”
El relat d’Uber i el de l’Imet xoquen des de fa dies. Si bé els primers defensen que el seu servei és “completament legal”, els segons insten l’empresa a adaptar-se al reglament del taxi. D’una banda, Uber sosté que no ha de fer cap modificació perquè compleix el decret 314/2016 de la Generalitat de Catalunya de regulació per a les empreses de mediació en el servei de taxi de l’AMB. De l’altra, l’Imet rebat que el propi decret obliga a complir els articles 21 i 31 de la llei 19/2003, la llei del Taxi.
L’article 31, detallen fonts de l’Imet, fa referència a les tarifes i situa el reglament metropolità del taxi com a norma a complir en aquest sentit. El reglament indica que les “tarifes i suplements autoritzats són obligatoris pels titulars de llicències, els conductors, els usuaris i les empreses de mediació, ja sigui mitjançant emissores de radiofreqüència, sistemes de telefonia, aplicacions informàtiques per a dispositius fixos o mòbils, o altres sistemes anàlegs”. A més, inclou que “la tarifa de preu tancat serà d’aplicació per a les apps, sobre dispositius mòbils de contractació del servei del taxi de l’AMB on l’usuari final de l’aplicació sigui el client del taxi”.
I, per últim, fonts de l’institut metropolità recorden que el reglament diu: “Les apps hauran d’oferir a l’usuari la possibilitat de triar entre la contractació del servei amb el preu tancat determinat o la contractació del servei amb la tarifació a través del taxímetre”. És aquí on l’argument d’Uber, segons l’Imet, queda desmuntat, ja que l’empresa considera que no és obligatori oferir servei amb taxímetre i tarifa tancada, sinó que només és necessari fer-ho amb taxímetre.
“Elements tècnics” a resoldre
“La tarifa 3 no és obligatòria com ho prova el fet que en la web de l’Imet hi ha aplicacions autoritzades que només ofereixen el servei de taxímetre”, afirmava Uber en un comunicat enviat dijous al matí. Quant a aquest fet, la gerent de l’Imet respon en declaracions a aquest diari que, efectivament, una app de les autoritzades com a intermediàries només oferia trajectes amb taxímetre i no amb tarifa tancada. Ho feia, però, per un problema informàtic que ha de ser esmenat, segons Carrillo.
La gerent de l’Imet també especifica que a Uber li falten “elements tècnics” per resoldre i operar de forma legal a Barcelona. Carrillo precisa que l’app de la multinacional no dona informació sobre els quilòmetres recorreguts en cada trajecte ni, tampoc, sobre el número de llicència dels taxistes que fan els viatges. “És una qüestió de transparència”, expressa, en la mateixa línia que s’ha pronunciat la presidenta de l’Imet i regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, en declaracions als mitjans dijous al matí.
Respecte de la possibilitat que s’obríssin expedients informatius als taxistes que treballessin amb Uber, la gerent de l’Imet exposa que no se n’ha obert cap. Finalment, desitja que la situació es recondueixi i que les discrepàncies no acabin als tribunals.
