Passejar per l’eix verd del carrer del Consell de Cent, la Superilla de l’Eixample que el govern d’Ada Colau va inaugurar tot just un mes abans de les eleccions municipals del 2023, és també recórrer els escenaris de les batalles d’una guerra judicial amb clares derivades polítiques. Després que entitats com Barcelona Oberta i Foment del Treball obrissin foc contra la pacificació, la majoria dels trams entre el carrer de Vilamarí i el passeig de Sant Joan han estat anul·lats per la justícia. L’eix verd de Comte Borrell, el de Rocafort i el primer de tots, el de Consell de Cent, on, per cert, una jutgessa ha arribat a deixar per escrit que caldria revertir les obres. Tot plegat, adduint que l’Ajuntament no va seguir els procediments administratius que corresponien. El recorregut continua amb una escena surrealista, una plaça declarada “nul·la de ple dret”, la plaça verda que hi ha a la intersecció amb Enric Granados. Però alerta, que més endavant toparem amb l’única batalla perduda pels qui han batallat judicialment contra els eixos verds del govern Colau: el tram del carrer Girona. Aquest és l’únic eix verd que té l’aval de la justícia.
Aquest és el retrat de la guerra judicial a peu de carrer. Però Consell de Cent és també testimoni de la utilització d’una obra pública per fer guerra política: un grup de persones liderades per qui va ser arquitecte en cap de l’Ajuntament sota el mandat de Pasqual Maragall, Josep Acebillo, van intentar sense èxit tirar endavant una causa penal contra Ada Colau i l’aleshores regidora d’Urbanisme Janet Sanz per haver impulsat la superilla de l’Eixample. En aquests moments, amb Barcelona en Comú a l’oposició i el govern municipal en mans del PSC, l’Ajuntament presentarà un recurs de cassació contra la decisió del TSJC d’avalar la sentència d’una jutgessa declarant il·legals les obres i suggerint un procés de mediació entre les parts per no haver de revertir-les. Ras i curt, el PSC abocat a defensar el llegat urbanístic d’Ada Colau.
Un “fals” debat tècnic sobre el PGM
Una figura rellevant de la planificació urbanística del govern d’Ada Colau és l’arquitecte urbanista Xavi Matilla, aleshores Arquitecte en Cap de Barcelona (2019-2023). En conversa amb el TOT, alerta d’absència de “rigor jurídic” de les sentències contra els eixos verds i del “fals debat tècnic” que els “lobbies que volien atacar el projecte d’eixos verds” han creat: “És flagrant la subjectivitat de la jutgessa que deixa per escrit que cal revertir les obres, perquè el PGM es compleix de manera estricta i sembla que no l’ha llegit”. I ho detalla: “El PGM és molt concís sobre les vies locals. La primera, que connectin amb les vies bàsiques, perquè connecta amb Balmes i passeig de Gràcia i té un espai circulable, és fals que prohibeixi el pas dels vehicles, i la segona, accessibilitat a totes les propietats, sense especificar amb quina mena de vehicle. Totes dues es compleixen de manera molt evident a Consell de Cent”, diu l’Arquitecte en Cap del segon govern d’Ada Colau.
Afegeix que l’ordenació del trànsit és competència de l’Ajuntament, i si s’ha decidit fer una ruta diferent i no es pot circular en línia recta, “no són qüestions urbanístiques sinó de regulació del trànsit”. Matilla també insisteix que rere Consell de Cent hi ha ‘lawfare’ amb “l’excusa” del procediment tècnic, perquè en cap altre punt de la ciutat mai s’ha modificat un PGM per pacificar un carrer i “mai ningú no ha dit res”. Certament, carrers com Portal de l’Àngel, l’avinguda Gaudí, Enric Granados o l’avinguda Mistral són zones pacificades i “urbanísticament s’ha mantingut la qualificació de sistema viari”.
“Mancances de disseny i funcionalitat”
En una posició totalment oposada hi ha l’arquitecte, urbanista i exregidor del PSC de l’Ajuntament de Barcelona Daniel Mòdol. “Per a mi és decebedor que es permeti mantenir les obres. Per les presses polítiques i electorals, no es va valorar l’impacte social i de transformació que suposava aquest eix verd. Ja no és que no es van seguir els procediments administratius establerts, sinó que en l’àmbit de disseny i funcionalitat té moltes mancances, com per exemple que no té espais adaptats per a persones amb diversitat funcional. Ha passat de ser un espai viari a ser un espai públic de poca qualitat i poc consens”, alerta Mòdol en conversa amb el TOT.
A diferència de Matilla, Mòdol té clar que Consell de Cent no s’ajusta al PGM, i considera que, si no es reverteixen les obres, com a mínim l’Ajuntament hauria de “millorar i corregir totes les deficiències urbanístiques que presenta l’eix”. A parer seu, els Comuns han volgut desviar l’atenció del “nyap” de la Superilla parlant només de qüestions de procediment tècnic. I alerta que si l’Ajuntament no se’n surt amb el recurs de cassació, “serà un calvari polític”. El consistori haurà de buscar prou majoria per modificar el PGM per legalitzar les obres, i vaticina que “la quantitat d’al·legacions que es presentaran serà brutal, i cal respondre una per una”.
De fet, l’ex Arquitecte en Cap de Colau també creu que la modificació del PGM és la sortida més viable per legalitzar les obres: “Es van fer amb fons europeus, i el sentiment general dels barcelonins és que desfer les obres és políticament i socialment inviable”.
“Han convertit un carrer viari en un jardí”
En una línia similar a la de Mòdol s’expressa Antoni Renalias, arquitecte urbanista amb més de quatre dècades a l’administració pública, inclòs l’Ajuntament de Barcelona. “La pregunta que es fan els pèrits judicials en temes urbanístics, i jo ho he estat, és si a un carrer destinat al trànsit rodat s’ha destinat exclusivament al vianant, i si és així, això és motiu de modificació del PGM”. Al seu criteri, el consistori d’Ada Colau no va fer aquest tràmit per “les presses electoralistes”, però a diferència de l’aleshores Arquitecte en Cap, Renalias no té dubtes que “el canvi en l’ús d’aquest carrer és tan substancial que calia modificar el PGM, entre altres qüestions, perquè Consell de Cent forma part de la xarxa viària bàsica essencial per al trànsit rodat”. “Han convertit un carrer viari en un jardí”, i apunta que “si un dia cal enderrocar un edifici d’una cruïlla, o hi ha un incendi, els camions d’obres i els de bombers hauran de destrossar-ho tot per poder passar”.
Renalias considera que la millor solució per sortir de la guerra judicial seria que l’Ajuntament iniciï els tràmits per modificar el PGM i “legalitzar les obres”. Es pregunta, però, per què el consistori insisteix en la via judicial i no ha començat ja aquest tràmit, que pot allargar-se uns dos anys: “Suposo que temen una allau d’al·legacions i pensen que no se’n sortiran, a més que els caldrà obtenir una majoria al ple”, diu Renalias, que vaticina que l’Ajuntament “no tindrà més remei que desmuntar part de l’eix verd i deixar tornar a passar cotxes per Consell de Cent quan els veïns del carrer València comencin a mobilitzar-se per denunciar l’infern que ja viuen en absorbir tot el trànsit que abans es repartia amb l’eix verd”. Per a aquest arquitecte urbanista, “és molt greu” que la justícia hagi declarat il·legals les obres, i recomana al consistori iniciar immediatament la modificació del PGM i en paral·lel, “buscar solucions urbanístiques per deixar passar cotxes amb un carril de circulació, com han fet amb Sant Antoni. No té sentit tenir parterres immensos, que els facin més petits, per exemple”, conclou.
La manera de fer urbanisme ha canviat
Des del punt de vista polític, qui va ser tinenta d’alcalde d’Urbanisme del govern d’Ada Colau i actual cap de files de Barcelona en Comú, Janet Sanz, defensa el procediment que va seguir el consistori amb la Superilla. “Amb un consell assessor d’experts i un concurs internacional d’arquitectes, tot plegat, amb un procés de participació veïnal i d’entitats, una forma totalment diferent de pensar i fer l’urbanisme a la ciutat que trencava amb la manera de fer de tota una generació des de dos o tres despatxos d’arquitectes amb fil directe amb alcaldia”. Sanz, en conversa amb el TOT, rebutja qualsevol augment tècnic en l’ofensiva contra els eixos verds i denuncia lawfare contra l’equip de Colau amb la Superilla per part “d’uns senyors que sempre havien decidit com es feia la ciutat i per aquí, i que de cop van veure que ja no ho podien fer”.
Sanz titlla l’embolic judicial “absurditat jurídica”: “Cap Ajuntament, per canviar l’ús d’un carrer a Barcelona ha modificat el PGM. Ens hem passat la vida canviant la mobilitat de la ciutat, canvis de direcció, reducció de velocitat, pacificacions… i segueixen urbanísticament qualificats de viaris. Encara més, el PGM no diu enlloc que calgui garantir la circulació viària en línia recta de punta a punta. I qui diu que un ús viari és només per a cotxes? Caminar no és moure’s? Si ens creiem aquesta fal·làcia per atacar els eixos verds, els carrils bici serien il·legals, perquè resten espai al cotxe”, reflexiona la líder dels Comuns a la ciutat.
Sobre la solució més eficient per rescatar Consell de Cent de la guerra judicial, Sanz apunta que “la solució tècnica l’han de determinar els serveis jurídics de l’Ajuntament, però segurament la via més senzilla és fer un canvi de planejament”. Però si es pren aquest camí, afegeix, “aleshores s’ha de fer amb tots els altres carrers on s’ha fet un canvi d’usos. Altrament, es farà evident que els jutges han actuat en favor dels interessos del luxe i les elits”.
