Barcelona s’ha convertit en una de les ciutats mediterrànies més aptes per anar amb bicicleta. L’Ajuntament calcula que la xarxa ciclista de la ciutat engloba 1.150 quilòmetres, agrupant els carrils bici, les zones 30 i els carrers de plataforma única. Un creixement important que s’ha disparat els darrers anys. Els poc més de 126 quilòmetres de carril bici que hi havia el 2016 van quedar en no res el 2018, any en què Barcelona va doblar la dada. I l’objectiu de cara al 2023 era assolir els 272 quilòmetres, malgrat que la xifra es va tancar en 257. Sigui com sigui, les darreres millores i algunes noves incorporacions fan que el 2024 sí que es tanqui amb xifres pròximes a l’objectiu.
Alguns carrers, com la Gran Via més enllà de la plaça d’Espanya, tenien carrils d’ús recreatiu i l’augment de desplaçaments diaris ha obligat a fer-hi una repensada. Aquest és, de fet, un dels principals reptes que hi ha sobre la taula de l’àrea de mobilitat, adaptar els carrils més antics a les noves necessitats del trànsit. Segons l’últim baròmetre del RACC, nou de cada deu ciclistes troben traves a l’hora de desplaçar-se: la meitat, quan s’hi troba, passa a la calçada, el 18% canvia a la vorera –un gest no permès si l’espai és menor als 5 metres– i el 17% baixa de la bici. Només el 5% fa mitja volta per buscar altres recorreguts. Dades que mostren la necessitat de “consolidar i corregir” el tramat actual, segons el RACC, de “millorar i ampliar” la xarxa, segons el Bicicleta Club de Catalunya (BACC), que insisteix, com també ho fa l’Ajuntament, que els carrils han de baixar de la vorera a la calçada.
“Segurament, l’error de 20 o 30 anys enrere de construir els carrils bici a la vorera ha ajudat a la criminalització de les persones que es desplacen en bicicleta. Compartim l’objectiu de baixar-los, és important fer-ho. Els socis de la nostra entitat o altres que es mouen en bici ens contacten i ens demanen mesures per millorar-ne l’experiència”, explica al TOT Barcelona el portaveu del BACC, Eduard Parera. El ciclista reconeix que s’han fet “molts esforços” per baixar alguns carrils importants de les voreres, però avisa, en tot cas, que hi ha projectes pactats en el mandat anterior “que no s’estan fent”. Tothom comparteix l’objectiu, diu, però, a l’hora de veritat, si s’ha d’eliminar espai d’altres vehicles, apareixen “les reticències”.
10 quilòmetres menys a les voreres
Barcelona ha eliminat 9,9 quilòmetres de carril bici a les voreres els darrers tres anys, segons dades de l’àrea de mobilitat facilitades a aquest diari. L’Ajuntament ha baixat les bicicletes a la Diagonal; a la Zona Universitària i, aprofitant les obres del tramvia, també entre Glòries i Verdaguer. L’operació s’ha repetit a la ronda del Guinardó –planificada en els pressupostos participatius–, en el tram reformat de la Meridiana i en el Pont del Treball Digne, que era un focus de conflicte en haver-hi una escola.
També ha baixat el carril de la Gran Via entre Tetuan i Glòries i entre la plaça d’Espanya i la plaça de Cerdà. En aquest cas, però, continua havent-hi polèmica. “S’ha fet en dues fases i totes dues tenen errors greus de seguretat”, apunta Parera. El plenari de desembre de 2023 de Sants-Montjuïc va aprovar una taula de treball per aconseguir millores en la infraestructura, però des del BACC asseguren que, en un any, “només s’ha fet una sessió que va ser simplement informativa”.
Moltes d’aquestes actuacions formen part del paquet presentat pel govern municipal el 2021, que preveia la creació de 32,6 quilòmetres de carrils bici i la millora d’11,7 de la xarxa actual. Entre aquestes millores s’incloïa la baixada a la calçada de sis trams de carrer, alguns d’ells importants, com l’esmentat de Gran Via o el de Diagonal.
En tot cas, encara n’hi ha dos que estan pendents. Un és el tram més pròxim a Besòs de la Diagonal, que continua sense separar les bicicletes dels vianants. El pla contemplava “baixar i desdoblar” l’actual carril bici de la vorera a “inicis de 2022”, però tot continua igual. En el darrer plenari de Sant Martí, els comuns van insistir a baixar-lo. L’altra baixada que ha quedat en paper mullat és al Front Litoral, entre Arquitecte Sert i Llacuna. També s’havia de fer entre 2021 i 2023, i també està aturat. En aquest cas, però, el tram afectat continua dins del Pla Director de la Bicicleta de Sant Martí i s’hauria de culminar aquest mandat.
El BACC demana una desena d’actuacions més
Des del BACC sostenen que encara hi ha una desena de carrers importants, rellevants des d’un punt de vista del trànsit, amb una infraestructura ciclista poc adaptada a l’ús real. És el cas de la connexió entre la plaça de Karl Marx i la plaça de la República pel passeig de Valldaura, que no té cap projecte sobre la taula, el carril bici del carrer d’Arnau d’Oms o el del carrer de la Marina entre Ausiàs Marc i Diputació. L’entitat ciclista manté que ha demanat, cada cas en l’audiència pública pertinent, redefinir aquests carrils a la calçada. En aquests tres casos, per ara, sense cap resposta convincent. Des de l’entitat ciclista també arrufen el nas amb els casos dels passeigs de Colom i Isabel II. “Hi ha molts carrers dedicats al trànsit de cotxes i motos i, en canvi, encara trobem els carrils bici a les voreres i connexions deficients”, es queixa Parera. Segons el regidor de Ciutat Vella, Albert Batlle, els canvis estan subjectes a una possible reforma de les rondes, que, ara per ara, encara és lluny.
Hi ha altres casos més factibles per als interessos ciclistes. El districte de Sant Andreu ja estaria estudiant com adaptar el carril bici del passeig de Santa Coloma, després que l’entitat hi hagi insistit i que ERC hagi presentat un parell de precs al Ple de districte. L’altre cas que podria ser realitat, encara que a força més llarg termini, és el del carrer de Tarragona. Segons la regidora de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, la idea de l’Ajuntament és adaptar aquest carril per separar-lo dels vianants, però tot plegat haurà d’esperar que passin les obres dels FGC al parc de Joan Miró. I, per últim, la plaça de Tetuan, que genera moments “molt conflictius”, segons l’AVV de Fort Pienc. En aquest cas, el regidor de l’Eixample, Jordi Valls, també ha remarcat que estan “estudiant” com crear una infraestructura exterior.
1 
