– Loli, te estoy llamando, cariño, ¿qué pasa?
– ¿Qué va a pasar? Lo del piso.
La conversa és entre dues veïnes de Vallcarca. Una d’elles acaba de fer el pas de denunciar públicament el que ella ha viscut com un cas de violència immobiliària. Durant prop d’una hora, ha estat la protagonista d’una roda de premsa a peu de carrer. Ha explicat que té 61 anys, un 82% de discapacitat i que és dependent. “Tinc assistència a casa. Els dijous em ve una cuidadora. I també tinc una dona de fer feines. A més, m’estic quedant mig cega. Això és important”, puntualitzava la Dolores Garcia. Després de setze anys vivint al mateix pis sense faltar mai a cap pagament, la propietat, una particular, ha decidit no renovar-li el lloguer. Quan ha acabat d’explicar-ho, les veïnes que han vist batibull al carrer se li apropen i li fan moixaines.
Durant la seva exposició, acompanyada del Sindicat d’Habitatge de Vallcarca, la Dolores ha assegurat que la incompareixença de la propietària alhora de reparar desperfectes de l’habitatge ha estat total. Que el pis, a més, no és ni un habitatge sencer: és mig pis. “Es va fer una partició irregular i ara, en el que era un habitatge, hi ha dos pisos, però només una cèdula d’habitabilitat. És a dir, que en falta una”, ha assegurat el Jaume, portaveu del grup veïnal. De fet, la Dolores ni tan sols té el comptador de la llum a casa i, sovint, per la sobrecàrrega d’electricitat de la seva llar i la de la veïna, es queda sense llum, assegura.
Amb tot això, en un pis de 45 metres quadrats, al bell mig de Vallcarca, amb unes condicions molt millorables, la Dolores paga 630 euros mensualment –o això havia fet fins al 13 de gener, quan va finalitzar-li el contracte. “L’índex de la Generalitat, en la seva franja mitjana, calcula que per aquest pis, en aquestes condicions, hauria de costar 407 euros mensual. I a la franja baixa, que tindria molt de sentit, tenint en compte com està el pis, 247 euros”, apunta el Jaume.
Des del Sindicat d’Habitatge de Vallcarca han intentat mediar amb la propietat, però no hi ha hagut manera, expressen. El màxim que han aconseguit és la possibilitat d’allargar-li sis mesos més el contracte mentre busquen alguna altra cosa. Els activistes dubten que aquesta idea acabi cristal·litzant. Tanmateix, des de l’administradora de finques a càrrec del pis, Fincas Jordán, confirmen que la propietat està rumiant aquesta idea i que encara no hi ha cap decisió presa. De fet, afegeixen que si encara no hi ha una resposta definitiva és perquè el grup de suport a la Dolores va demanar incloure, en aquesta pròrroga de sis mesos, una clàusula que detalli que, d’aquí a mig any, es podria negociar una renovació del contracte.
En aquest cas, els assenyalats són diversos. “Demanem la responsabilitat de la propietat i l’administradora de finques, la intervenció real de l’oficina d’Habitatge de Gràcia i el suport de l’oficina del Serveis Socials”, han insistit des del grup de suport a l’habitatge de Vallcarca. Dit i fet, a l’últim moment, mentre la Dolores saludava la veïna preocupada perquè no responia al telèfon, una membre del sindicat li anunciava que el conseller d’Habitatge de Gràcia, Yusef Quadura, s’havia assabentat de la roda de premsa i havia trucat per convocar una reunió d’urgència. La Dolores, que es mou amb dificultats, responia: “T’autoritzo, i tant, a que vagis per mi”.
