Hi ha un mantra que circula entre els moviments socials que diu que les lleis que garanteixen nous drets se celebren dues vegades: la primera, quan s’aprova, i la segona, quan s’aplica efectivament. Entre la primera i la segona, però, poden passar anys. I és per això que els col·lectius en defensa del dret a l’habitatge de Barcelona han seguit de prop tot el que ha succeït al voltant del decret 17/2019 –la mesura que el govern català va tirar endavant per ampliar l’accés a l’habitatge entre col·lectius vulnerables– en el primer any d’aplicació de la norma. Ara, l’avaluació que fan portaveus del Sindicat de Llogateres i de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) dona un aprovat just a l’impacte del decret. Ha facilitat que s’evitin desnonaments i es facin més lloguers socials, però encara arrossega mancances.
Una de les principals preocupacions dels activistes és la impunitat d’alguns grans propietaris que segueixen sense oferir lloguer social a les famílies que entren dins dels supòsits del decret. De fet, durant el 2020, a Barcelona s’han iniciat 14 expedients sancionadors a grans tenidors per no haver ofert lloguer social a famílies vulnerables abans de desnonar-les, segons dades cedides per l’Ajuntament al TOT Barcelona.
Aquesta xifra decep els moviments socials, que esperen més de l’administració tot i les particularitats de la pandèmia. “Són poques sancions”, valora un dels portaveus de la PAH barcelonina, Santi Mas de Xaxàs. “Si només han obert 14 expedients, que encara no són ni multes confirmades, això demostra que el ritme sancionador està sent per cobrir l’expedient i poc més”, afegeix. L’activista la considera una xifra massa baixa, tenint en compte que els desnonaments en un any habitual a la capital catalana superen els 2.000 casos i que el mateix govern municipal va advertir que en un mes i escaig –entre el 14 de setembre i el 23 d’octubre del 2020– es van comptabilitzar fins a 443 intents de desnonaments ordenats pels jutjats.
En el mateix sentit, Jaime Palomera, del Sindicat de Llogateres, apunta que “l’administració, que inclou la Generalitat i els ajuntaments, no fa la seva feina a l’hora de posar totes les multes que pertocarien”. Palomera fa referència al govern català i als governs municipals perquè, de fet, qualsevol de les dues entitats pot iniciar un procés sancionador contra els fons inversors i les immobiliàries que se salten l’oferta de lloguer social. A Barcelona, tanmateix, tots els expedients els ha engegat l’Ajuntament.
Fonts de l’executiu català apunten que això és així perquè “la potestat sancionadora correspon en primera instància als ajuntaments”. Així, la Generalitat només planteja les multes quan detecta un cas de mala praxi i el consistori d’aquell municipi no inicia cap procediment contra el gran tenidor. Ho ha fet en 12 casos, fins ara, però cap d’ells a Barcelona, detallen fonts de l’Agència Catalana de Consum. Santi Mas de Xaxàs considera que el govern de JxCat i ERC a la Generalitat “encara no ha entès que els grans propietaris, fins que no rebin multes i es normalitzin les sancions, no cediran”.
Multes per defensar el decret
Des del Sindicat de Llogateres, però, encara assenyalen el govern català per un altre motiu. “No ha tingut cap problema per multar a les persones que intentaven aturar desnonaments il·legals segons el decret 17/2019, i ens ha aplicat la llei mordassa per exigir-nos 50.000 euros per un desnonament a l’Eixample”, enraona Jaime Palomera.
Fa referència a la pluja de denúncies administratives que es van trobar diversos activistes per haver-se plantat a la porta del número 219 del carrer Còrsega el matí del 5 d’octubre. La família a qui es volia desnonar tenia menors, una persona dependent i entrava dins dels supòsits a qui oferir lloguer social perquè la propietat era un gran tenidor, asseguren. L’ordre de desnonament, però, es va complir i la majoria dels activistes van acabar denunciats tot i no haver fet res que se sortís de la normalitat. Fonts del departament d’Interior es van limitar a remarcar, a petició d’aquest diari, que aquesta mena de multes eren habituals. Els activistes, acostumats a intentar aturar desnonaments, ho neguen del tot.
Aquest últim cas mostra un altre dels desenganys respecte al decret que va entrar en vigor el 30 de desembre de 2019, fa tot just un any: Els jutges segueixen ordenant els desnonaments. Així, per molt que la llei obligui sobre el paper a oferir un lloguer social a algunes famílies vulnerables –quan el propietari té més de 15 immobles i els afectats ja havien ocupat el pis abans del juny de 2019– abans de desnonar-les, la justícia interpreta que el decret només serveix per exigir multes i no per aturar els desallotjaments. En un primer moment, això no estava clar i es va arribar a aturar un macrodesnonament del Poble-sec quan la jutgessa Maria José Hernández es va emparar en la nova norma. Poc després, però, els jutges de Barcelona es van reunir i van decidir, el passat febrer, que el decret no tindria cap efecte en el procés judicial.
La norma aconsegueix més lloguers socials
Tot això, però, no significa que el decret no hagi evitat desnonaments. Sí que ho ha fet. Tanmateix, ha estat sempre abans d’arribar als tribunals. Tant des de la PAH com des del Sindicat de Llogateres asseguren que tenen diversos casos de famílies que han aprofitat l’avenç legislatiu. “El decret ha servit per aconseguir més lloguers socials d’aquelles famílies que encara no entraven en la norma. Això és així i és important que quedi clar. A més, ha enviat un missatge molt clar als grans propietaris”, defensa Mas de Xaxàs.
En la mateixa línia es mouen portaveus de la regidoria d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, que subratllen que abans d’arribar a sancionar s’intenta dialogar amb la propietat. Remarquen que l’expedient i les multes –que poden arribar fins als 90.000 euros per pis– és una última opció que només posen en marxa quan no es compleix l’objectiu principal, que és l’oferta de lloguer social a famílies vulnerables. De fet, en un informe emès pels serveis municipals el passat novembre, l’Ajuntament comptabilitza fins a 361 cartes que es van enviar durant 2020 a grans propietaris que no complien l’oferta de lloguer social, dos terços dels quals eren entitats financeres i fons d’inversió. És un dels passos previs a l’expedient sancionador, i també els ha funcionat. “Alguns d’aquests requeriments acaben amb una resposta positiva i el lloguer social s’acaba formalitzant”, resolia el document.
Més avenços i nous decrets
El decret, a més, ha suposat un avenç en altres àrees més enllà de regular l’oferta de lloguer assequible als més vulnerables. Presentada com una millora que venia a consolidar la llei 24/2015, la nova norma afegeix facilitats perquè els Ajuntaments expropiïn pisos buits, perquè s’ampliï l’habitatge de protecció oficial o perquè els habitatges una vegada siguin protegits no ho deixin de ser amb el pas del temps. L’aplicació i utilitat d’aquestes mesures, però, és més difícil de mesurar en tan sols 12 mesos i requereix una anàlisi més àmplia.
De moment, Jaime Palomera adverteix d’alguns moviments polítics recents que grinyolen. “El desembre del 2019 vam celebrar que el nou decret incorporés la destinació d’un percentatge de qualsevol promoció en zones amb problemes d’accés a l’habitatge a pisos de protecció oficial. Era un pas endavant. Però el nou decret 50/2020 –el que regula els minipisos– ha incorporat un augment del preu de l’habitatge de protecció oficial, cosa que implicarà que una part molt important de la població no hi pugui accedir”, lamenta.
“S’avancen dues passes i se’n retrocedeix una”, comenta Mas de Xaxàs. Els ha passat recentment també amb el decret antidesnonaments del govern espanyol, diu. Amb la nova norma estatal, s’evitarà l’expulsió de moltes famílies vulnerables de casa seva, però es farà compensant, entre d’altres, als grans propietaris. L’Estat pagarà un lloguer, subministraments i despeses corrents a les propietats que no puguin desnonar, si compleixen una sèrie de tràmits. Tanmateix, amb aquest nou avenç —que s’afegeix al decret antidesnonaments impulsat per la Generalitat aquest novembre— les previsions per als activistes són cada vegada més optimistes. “A partir d’ara, els jutjats han d’aturar molts més desnonaments sí o sí”, clou Palomera.
