L’Èlia era un sac de nervis aquest dijous al matí. Després de tota una vida residint al número 24 del carrer del Tigre, la seva família es veia forçada a abandonar casa seva per permetre les obres de rehabilitació de la finca que volia impulsar la propietat. Ho feien a contracor i sense comptar amb una alternativa d’habitatge. La jove de 23 anys, el seu pare i l’àvia de 68 anys, que té una discapacitat acreditada del 30%, es van veure al carrer, amb l’única opció d’acceptar una plaça en un dels allotjaments d’urgència que ofereixen temporalment els serveis socials municipals. “Jo vaig néixer aquí, el meu pare va venir amb dos o tres anys i l’àvia fa més de 45 anys que hi viu… Ens han donat tres dies per recollir algunes coses, però es queden els records de tota una vida“, lamentava en una conversa amb el TOT Barcelona minuts abans de ser desnonada per un ampli dispositiu dels Mossos d’Esquadra, tot i la concentració convocada pel Sindicat d’Habitatge del Raval.
La seva era l’última família que resistia en aquest edifici de principis del segle XX. En menys d’un any, l’immoble ha acabat completament buit després que l’Ajuntament de Barcelona advertís el propietari que havia de prendre mesures per mantenir en bon estat l’immoble i evitar esfondraments. El titular majoritari de la finca va demanar mesures cautelars per desallotjar els llogaters al·legant risc estructural i que els domicilis eren inhabitables. Davant d’aquesta pressió, diverses famílies van optar per abandonar els seus domicilis i buscar alternatives. Ara bé, hi va haver un gruix d’inquilins que, tot i ser conscients que els pisos necessitaven una reforma urgent i estaven completament apuntalats, no volien marxar sense tenir una alternativa ni garanties que després podrien tornar a les llars on alguns havien viscut més de quatre dècades, tal com marca la llei. La negativa dels afectats a abandonar els habitatges sense garanties es va entendre com un motiu de trencament de contracte per part de la propietat, que al·lega que sí que els va oferir un pis alternatiu i que els va denunciar.
Els casos van anar a parar a dos jutjats diferents. Les set famílies que estaven sota el control del Jutjat d’Instrucció número 22 van acabar desnonades el passat 7 de gener, primer dia hàbil als tribunals després de les vacances de Nadal. No hi va haver opció a recurs. Mentre el magistrat tirava endavant amb el procés al·legant que hi havia risc estructural, dues altres famílies aconseguien el vistiplau judicial per continuar vivint al mateix edifici. Els seus casos havien caigut en mans del Jutjat d’Instrucció número 56, que per al seu veredicte sí que havia estimat un informe dels Bombers de Barcelona, que concloïa que, tot i els puntals, no hi havia un perill d’esfondrament imminent.
En concret, el document indicava que “calen mesures de recondicionament de l’immoble, però no hi ha un risc imminent a l’edifici”. Aquest contrasentit jurídic és el que va permetre que tant la família de l’Èlia com la de la Mireia poguessin mantenir-se uns mesos més a la finca. Després que la propietat rebés una reprimenda judicial per no haver unificat sota un mateix paraigua les demandes, els expedients d’aquestes dues famílies van traspassar-se al Jutjat d’Instrucció número 22, de manera que tot feia pensar en un desenllaç com els dels seus veïns.
Davant d’aquesta situació, la Mireia va decidir avançar-se a un possible desnonament i va entregar les claus voluntàriament a finals de març després de deus dècades vivint a l’edifici. “No podia més amb la pressió. Teníem l’opció de tornar a viure uns mesos amb el meu pare i, després de veure què havia passat amb els veïns, no volia haver de passar per tot això”, reconeix aquesta mestra, mare d’un fill de 17 anys. Tots dos van estar un parell de mesos instal·lats a casa del seu progenitor fins que li van confirmar que li havia tocat un dels pisos de protecció oficial de Glòries. En el cas de l’Èlia, tots els intents per trobar durant aquest temps una alternativa que poguessin pagar van resultar infructuosos. “No tenim familiars que ens puguin acollir i tampoc complim els requisits que s’exigeixen per entrar en un pis. El meu pare està a l’atur, tenim el meu sou i la pensió de l’àvia… Sense un aval i dues nòmines, ningú ens vol llogar“, afirma. Totes dues veïnes insisteixen que la propietat en cap moment els va posar sobre la taula una alternativa d’habitatge. “Només se’ns van oferir 16.000 euros en concepte d’indemnització, però amb això no vius els tres anys que calculen que trigaran les obres”, apunta l’Èlia.
Del trauma als futurs nous inquilins
Per entendre l’origen del mal d’aquests veïns ens hem de remuntar al mes de maig del 2025, quan mor l’antiga propietària de l’edifici. “Amb ella hi havia una relació de confiança de molts anys. Havia mantingut uns lloguers relativament baixos mentre al carrer de Joaquim Costa ja pujaven per sobre dels 800 euros”, explica la Mireia. Amb el traspàs, tant aquest immoble com un altre de proper van passar a mans dels descendents, que van posar un membre de la família com a administrador. És aquí quan, en compliment del requeriment municipal, es van iniciar una sèrie d’obres en els pisos que -segons denuncien els afectats- no tenien la llicència corresponent. La intenció de la propietat era buidar el bloc per fer-hi una reforma a fons. Inicialment, es pretenia reallotjar els inquilins en els habitatges buits, opció que es va acabar descartant. A principis d’octubre, els llogaters van rebre una notificació informant-los que havien de deixar els domicilis abans de l’1 de gener del 2026 per aquest presumpte risc estructural.
Després del desnonament d’aquest dijous, els responsables del bloc no només han aconseguit buidar-lo completament, sinó també extingir tots els contractes en vigor amb els llogaters. Les famílies expulsades s’han hagut de buscar la vida com han pogut i una inquilina inclús va haver de ser acollida per una periodista després de perdre gairebé tots els estalvis amb aquests allotjaments temporals. “Viure un procés així és altament traumatitzant. Tot i que encara tenim les causes obertes, molts veïns no volen saber res més perquè volen refer la seva vida”, assenyala la Mireia, que denuncia que encara hi ha inquilins que tenen pertinences dins dels domicilis. En el seu cas, més enllà de perdre alguns diners i mobles, aquesta situació va coincidir amb la preparació per a la selectivitat del seu fill. “Ha pogut aprovar tant el Batxillerat com les PAU, però les notes li han baixat […] També ha passat un procés de vergonya, de no voler explicar massa al seu entorn el què estava passant“, diu.
Pel que fa al futur dels pisos del número 24 del carrer del Tigre, els veïns afectats sospiten que la intenció de la propietat és convertir l’edifici en un coliving per a expats, com ja van fer amb un immoble ubicat al carrer del Comte Urgell. De fet, el titular de la finca té una empresa que ofereix serveis d’allotjament i assessorament per a estrangers i, en una publicació recent a xarxes, ofereix la possibilitat d’accedir a pisos acabats de reformar i ubicats al centre de la ciutat. “Això ens fa pensar que parla del nostre edifici perquè l’altra finca ja la té completament plena […] Estàs desnonant a famílies que han viscut tota la vida al barri per posar gent que cobra el triple que jo i, a sobre, cotitza fora d’Espanya“, critica l’Èlia.
