D’un dia per l’altre, una veïna d’Horta va anunciar als companys del seu bloc que, després de dècades de viure-hi, ni a ella ni a la resta d’inquilins de l’edifici els renovarien el contracte de lloguer quan expirés. Els veïns, alarmats, van trucar l’administradora de finques en tromba i van confirmar el que deia l’avís: la propietat no vol renovar cap contracte de lloguer. Una situació de pànic que es va estendre al moment als dos edificis contigus, propietat de la mateixa família, que afectarien 86 habitatges i que suposaria l’expulsió de veïns que fa més de 50 anys que hi viuen.
A part de negar-se a renovar el contracte d’arrendament a aquells que no tenen un lloguer indefinit, que són la majoria, els veïns denuncien que se’ls està pressionant amb pràctiques d’assetjament immobiliari. Se’ls suborna perquè marxin tan aviat com sigui possible, se’ls amenaça amb denunciar-los si no deixen casa seva quan caduqui el contracte i fa anys que la propietat va deixar totalment descuidada l’estructura i les zones comuns de l’edifici, denuncia el portaveu veïnal, Joaquin Ortiz. Només es fan reparacions concretes quan saben que s’apropa una Inspecció Tècnica de l’Edifici (ITE) o hi ha un problema greu sobre el que han insistit repetidament, expliquen els veïns. Això passa a tres edificis, dos del carrer Mont-Ral, als números 37 i 39-41, i un del carrer Letamendi, el número 103, a tocar de la plaça Karl Marx, que pertanyen a tres germanes que el van rebre en herència. Els inquilins, arran de la manca de respostes de les propietàries i les pressions per fer-los fora, es temen que es vulguin vendre els blocs a un fons immobiliari per fer pisos nous. Tanmateix, l’administradora Fincas Gras, contactada per aquest diari, es va limitar a al·legar que no té autorització per confirmar quin és el futur dels edificis, i tampoc va voler donar cap altra explicació sobre els fets.
Un dels edificis té avisos comunitaris de la possibilitat de trobar-se rates / D.C.
L’agreujant és que els inquilins són majoritàriament residents “de tota la vida”, explica Ortiz, i molts d’ells són persones grans o famílies amb menors a càrrec. Un exemple és la Joaquina, que viu al seu pis des del 1961, i s’ha trobat amb la situació que en dos anys li expira el contracte. Abans vivia amb la seva mare, que era la titular del lloguer indefinit, i quan va morir, en no haver fet el canvi de nom en vida, la Joaquina va perdre el privilegi de tenir un arrendament segur. Des de llavors ha anat renovant el seu contracte de lloguer sempre que tocava. Ara té 75 anys, un marit amb problemes cardíacs i poca mobilitat i, a més, ella està a punt d’operar-se dels dos genolls: “em fan fora del que ha estat casa meva durant més de mig segle quan més cru ho tinc”.
L’ajuntament n’està al cas
Davant la manca de respostes i solucions per part de les propietàries, que han delegat totes les comunicacions a l’administradora de finques, els veïns van demanar ajuda a l’Ajuntament, que s’ha fet càrrec d’estudiar el cas i informar els afectats dels seus drets a través de l’Oficina d’Habitatge. De fet, el dia 11 de desembre, responent a una pregunta d’ERC a la Comissió de Drets Socials, el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, va destacar que aquest està inclòs en “un del centenar de casos d’assetjament immobiliari” que s’estan treballant des de la regidoria per tractar-los amb “expedients i procediments sancionadors”.
A més, Montaner va avançar que dos dels edificis podrien catalogar-se com a infrahabitatge per les males condicions de l’estructura. Una situació que els mateixos veïns denuncien, tot senyalant la presència de rates a les zones comunes, la manca de reformes des que es van construir els blocs i les situacions d’humitats i abandonament general a molts indrets de les construccions, que han de resoldre ells mateixos. “Com paguem lloguers antics a un preu baix, vam decidir organitzar-nos per fer una mena de comunitat de veïns i encarregar-nos d’allò bàsic posant 5 euros al mes per fer les millores bàsiques, però no és suficient”. Ho explica Ortiz, que té un dels lloguers més alts dels edificis, ja que paga poc més de 300 euros per un pis on viu amb la seva dona i el seu fill adolescent.
El bloc en pitjor estat és el del carrer Letamendi, on es veu una senyal de perill per despreniments / D.C.
Les sospites sobre el futur de l’edifici van començar quan, a més d’anunciar-los que els feien fora, van veure que en alguns dels pisos que començaven a quedar buits hi entrava a viure gent nova sense cap ànim de relacionar-se amb ells ni explicar-los la seva situació. A més, asseguren que aquests nous veïns generen problemes de convivència. “Ens olorem que són coneguts de la propietat, sense contracte, que es dediquen a molestar per acabar de fer-nos fora”, explica el portaveu. Segons ell, els nous inquilins els vigilen, fumen molta marihuana i provoquen escenaris de tensió amb els gossos de grans dimensions que tenen.
Per acabar d’adobar-ho, els veïns critiquen que un home, que ells sospiten que forma part d’una empresa de pressió immobiliària, es passeja al voltant de la finca i ofereix diners als inquilins per tal que marxin del seu habitatge abans que se’ls acabi el contracte. Les quantitats que expliquen els llogaters que se’ls ha ofert voregen els 2.000 euros, segons les condicions de l’habitatge i el temps de contracte que els quedi. D’aquesta manera, cada cop es van buidant més pisos, que queden amb la porta tapiada, i els inquilins s’amoïnen per perdre força de negociació. De moment, però, l’Ajuntament n’està al cas i l’oposició hi està a sobre. Els veïns confien que això els ajudi a quedar-se a la seva llar, al costat del parc de Nou Barris, on han viscut durant les últimes dècades.
