La Maira fa dies que té un malson recurrent. Somia que l’edifici on viu s’ensorra i a ella i als seus veïns no els ha donat temps a marxar. Té 9 anys i s’està amb els seus avis a un dels pisos d’un edifici de Roquetes que els tècnics municipals han catalogat com a habitatge en estat de “ruïna imminent” després de prop de 45 anys d’ús per parts dels veïns. Ells han sigut els encarregats de fer les reparacions i petites obres necessàries per sortir del pas els darrers anys, ja que el propietari està il·localitzable i no ha pres cap responsabilitat, segons expliquen. La majoria dels residents asseguren que la declaració de ruïna i el desallotjament són mesures excessives, però el procés ja ha arribat a requeriment judicial i l’ordre de desnonament es farà efectiva les pròximes setmanes.
El número 71 del carrer Alcàntara, a Nou Barris, està dividit en dos blocs que des de l’exterior deixen veure la precarietat de l’estructura. Segons fonts municipals, hi ha nou habitatges, però els veïns asseguren que en són tretze. La diferència en el recompte neix de la poca claredat habitacional de l’edifici, ja que costa identificar alguns pisos, i de la inclusió, que els veïns sí fan i l’Ajuntament no, de les dues propietàries que viuen al 71B i que també hauran de mudar-se per l’enderroc previst. La majoria dels habitatges, a més, estan ocupats per famílies amb menors a càrrec o gent gran. La Maira és una d’aquestes menors. I ella, tot i els malsons que li ha produït el tema de conversa per excel·lència entre el veïnat els últims mesos, no vol marxar i s’empipa i fa el bot quan la Rosa, la seva àvia, començar a empaquetar objectes. “Diuen que una constructora ha comprat el terreny”, diu la nena. És el rumor que ha corregut entre la comunitat, però fonts municipals ho desmenteixen. La zona està catalogada com a zona verda i no s’hi pot construir.
El conflicte de les mascotes
L’Ajuntament, que assegura que prioritza la seguretat per sobre de la solució habitacional definitiva des de la catalogació d’estat ruïnós a l’octubre, ha ofert a les famílies un alberg per viure-hi i un espai per guardar els mobles mentre serveis socials i habitatge estudien els casos de manera individual. “Ja ens han demanat els ingressos que tenim cada família per buscar-nos un pis a preu assequible, i ens han ofert anar a una pensió, però no ens donen solucions per a les moltes mascotes que tenim els veïns”, es queixa Soledad López. Segons ella, l’opció que se’ls han ofert d’enviar els animals a una gossera faria que les mascotes patissin estrès i tristesa durant més d’un mes –el termini mínim que els han assegurat que es trigarà en resoldre la seva ubicació definitiva–. La tinença d’animals és un tret comú entre aquests veïns que viuen a tocar de la serra de Collserola.
Segons López, si no es resol la situació de les mascotes, no marxarà “quan vingui la comitiva judicial a desallotjar-nos”. És la posició general dels veïns, avisa, i recorda que l’única opció que se’ls ha donat en aquesta línia és la de marxar a una pensió de Sabadell (Vallès Occidental) on es permet la presència d’animals de companyia. Però la veïna, a càrrec de tres fills, veu inviable aquesta proposta perquè es lleva a les quatre del matí per anar a treballar i, si visqués a Sabadell, “m’hauria de llevar a les dues”, renega. A més, s’allunyaria els menors dels seus centres escolars.
La Maira i els seus avis també tenen mascotes. Viuen amb dos gossos i més de vint ocells: agapornis, cotorres, canaris i un lloro. La nena s’identifica amb els ocells que tenen a casa. Comenta en veu alta que “si els deixéssim volar lliures no durarien ni dos dies” i ella, que té bronquitis aguda des de petita, també necessita unes condicions especials per trobar-se bé. Per aquest motiu viu amb els avis, perquè la casa de la mare –ubicada a escassos metres, al carrer Llobera– acumula massa humitat per a la salut de la Maira. Ara, amb el canvi d’habitatge i la revisió de la seva situació familiar a través de serveis socials, té por que la separin dels seus avis.
El lloro de la Maira forma part dels múltiples animals que viuen a l’edifici en ruïnes de Roquetes / D.C.
Veïns en risc d’exclusió social
La Rosa, la seva àvia, fa 34 anys que viu en el petit habitacle d’Alcàntara 71, tampoc ho té clar i encara no està “gens convençuda” de marxar de casa seva. És un exemple més dels veïns amb història d’aquests dos blocs. De fet, la que fa menys temps que hi viu és Soledad López, i ja en fa 21. El contracte de lloguer de la majoria de veïns es basava en un compromís verbal i una transferència mensual. Aquesta transferència la van deixar de fer fa anys com a resposta a l’absència del propietari i a l’incompliment dels seus deures. Segons l’Ajuntament, s’ha requerit el titular dels habitatges en diverses ocasions perquè s’ocupés del manteniment de l’edifici, però mai no ho ha fet.
L’advocat dels veïns, Carlos Izquierdo, explica que ha intentat fer entendre les famílies el risc de viure en un edifici en condicions de ruïna, “especialment si arriba un fenomen meteorològic greu”. Tot i això, matisa que fa dècades que el bloc es troba en aquesta situació, i fonts municipals recorden que l’Ajuntament ha actuat “en diverses ocasions per assegurar l’estructura de l’edifici”, incloent-hi un apuntalament de la finca l’any 2009, fa gairebé deu anys.
La tasca d’Izquierdo, que adverteix que molts dels inquilins es troben en risc d’exclusió social, ha fet efecte i els veïns, majoritàriament, ja s’han fet a la idea. Preparen la mudança a un lloc que encara desconeixen. Tenen uns dies extra per fer-ho, després que la primera ordre de desnonament –prevista per a aquest dimecres, 19 de desembre– s’hagi suspès arran d’un pacte entre l’advocat i la gerència del districte per demanar més temps al jutjat contenciós administratiu número 2 de Barcelona. La nova data que han demanat a la jutgessa que instrueix el cas és el 18 de gener, però encara no han rebut resposta. Per a aquell dia, els veïns esperen que l’Ajuntament hagi trobat ja una solució per a les mascotes, especialment, demana la Maira, per a tots aquells que no poden anar a una gossera.
