El regidor d’habitatge de Barcelona, Josep Maria Montaner (BComú), ha desgranat aquest dilluns el nombre i tipus d’habitatges públics que s’han lliurat aquest mandat, en una compareixença a petició del PDECat. Ha recalcat que en quatre anys s’han entregat “2.600 claus” i les ha contraposat a les “1.679” durant l’etapa de Xavier Trias. No obstant, en el desgranat de tipologies, ha reconegut que només 834 de les 2.600 claus corresponen a obra nova, malgrat que realment el partit de l’oposició i exgovern li havia preguntat pel “balanç de construcció”. Aquestes noves llars de protecció oficial estan repartides entre 18 promocions.
La resta, ha especificat Montaner, no són claus d’habitatges construïts recentment per l’administració pública. Són la suma d’altres entregues d’habitatges, com 566 pisos adquirits pel govern municipal per a incorporar-los a la borsa de lloguer assequible, 340 habitatges buits que s’han mobilitzat també cap a la protecció oficial i 880 més que el regidor ha atribuït a “la rotació del parc de lloguer”. L’oposició retreu al govern d’Ada Colau des de fa mesos que no s’hagin lliurat més pisos dels més de 4.000 que s’han tramitat.
“No solament és important fer habitatges nous de lloguer, sinó també adquirir-ne”, ha defensat. Ha reivindicat també la inversió de 114 milions d’euros en rehabilitació i la recuperació del volum de pisos que gestiona la borsa municipal de lloguer amb una cartera actualment de 1.100 pisos. “Fins a 43 solars han passat de l’Ajuntament a mans de l’Institut Municipal d’Habitatge de Barcelona (IMHAB), mentre que l’anterior mandat van ser només 21”, ha afegit. Aquests solars haurien de donar lloc a 3.122 habitatges els propers anys, enfront del miler del període 2015-19. També ha insistit en el “canvi de paradigma” impulsat a favor d’un horitzó 80%-20% en la modalitat d’habitatges promoguts, en favor del lloguer i substituint la venta d’habitatges a preu taxat per concessions del dret a superfície a llarg termini.
[r:1]
El regidor ha defensat també que la inversió total d’aquest mandat en habitatge, sumant tots els conceptes, s’eleva a 647,5 milions d’euros i ha lamentat que només el 8% –50 milions d’euros– hagin estat aportats per l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya. L’ajuntament ha aportat quasi la meitat del total, mentre que la resta procedeixen de dos crèdits preferents del Banc Europeu d’Inversions –125 milions d’euros– i del Consell d’Europa –59 milions–. Pel que fa a la mesa d’habitatge, ha precisat que el consistori hi ha proporcionat 848 pisos mentre que “la Generalitat només hi ha posat 242, malgrat que li correspondria aportar el 60%”. Tot i així, quedaran un miler de sol·licitats urgents als qui està pendent assignar un pis.
