La irrupció de les immobiliàres ‘online’ sacseja el mercat a Barcelona

L’arribada de nombroses start ups ha revolucionat un sector que necessitava una renovació i ha aixecat polseguera entre les agències tradicionals

“Les comissions són del juràssic!”, criden als quatre vents a Housfy. “Preus fixes, sense sorpreses”, publicita Housell. “De mitjana, els nostres clients s’estalvien 12.000 euros”, defensa Cliventa. Aquestes són només tres de les moltes start ups que han irromput al sector immobiliari barceloní amb una fórmula que combina tecnologia, big data i venda intensiva per capgirar un mercat que demanava una sacsejada. Les proptech –nom anglosaxó que barreja les paraules propietat i tecnologia– han canviat, per bé o per mal, la manera d’operar en un negoci en el que semblava que ja estava tot inventat després de l’aparició d’Idealista i la resta de plataformes d’anuncis.

Igual que ha passat en el sector del taxi, de l’hostaleria o del comerç, la uberització del sector immobiliari era una qüestió de temps i, com ha passat a la resta de mercats, els actors tradicionals han encaixat la nova competència amb recel, malestar i displicència. “Som com Cabify però amb una llicència de taxi”, explica al TOT Barcelona el cofundador de Housfy, Albert Bosch. Ell disposa d’una llicència d’API, com qualsevol altra persona que es vulgui dedicar al negoci immobiliari, però es val d’un model de negoci disruptiu que ha triomfat a països com el Regne Unit i que a Barcelona i altres grans ciutats encara té força recorregut.

Les comissions, al centre de la polèmica

Housfy s’ha fet coneguda gràcies a un anunci cridaner on un tiranosaure rex recorda als oients que “les comissions són del juràssic”. La seva estratègia era posar de manifest que al sector immobiliari es cobren comissions molt altes pel servei que es contracta. “Uns et cobren entre un 3% i un 6% més IVA, que amb el preu mitjà d’un pis a Barcelona es tradueix en 18.000 euros, mentre que a Housfy és un cost fix de 3.600 euros”, defensa Bosch. “Les agències tradicionals són molt intensives en personal perquè estan mal organitzades i tenen costos més alts”, assegura.

Aquesta publicitat tan agressiva ha fet enfadar moltes agències i empreses tradicionals, que s’han sentit atacats. “L’anunci ha creat una gran polèmica precisament perquè ells també són API i molts agents consideren que és enganyós i pejoratiu per als companys de professió”, reconeix el president de Vivendex, Francesc Quintana. “Ells busquen diferenciar-se i ja els va bé, però que diguin que no cobren comissions és fals”, afegeix, tot i que reconeix que les ‘proptech‘ han donat un toc d’atenció “molt necessari” pel sector encara que no comparteix l’aura de revolució que venen.

Servei personalitzat

“Moltes immobiliàries apostem molt fort pel servei i la qualitat”, diu Quintana. “Aviat incorporarem un servei de valoració gratuïta i molta de la informació que necessites ja la pots trobar sense haver de parlar amb ningú”. Altres empreses com Tecnocasa, en lloc d’entrar en el joc, prefereixen diferenciar-se ràpidament: “[Les proptech] ocupen un nínxol de mercat orientat a particulars i a clients la prioritat dels quals no és el servei”, declara a aquest diari el director d’Anàlisi i Informes del grup, Lázaro Cubero. La immobiliària recorda que en el seu moment van ser pioners posant oficines a peu de carrer a Barcelona i que fan servir la tecnologia igual que qualsevol altra gran empresa.

L’estratègia de les proptech és diferent. El client també està al centre, però els seus agents pràcticament no trepitgen el carrer perquè és el mateix propietari el que s’encarrega de fer les visites. “Deleguem una part de la feina en el client i, a canvi, s’estalvia molts diners i guanya en transparència perquè té la mateixa informació que nosaltres”, explica. Mitjançant algoritmes i big data, valoren el pis segons les seves característiques, ubicació i estat de conservació i proposen un preu molt ajustat al mercat. “Fer servir algoritmes ens permet vendre més del 65% del nostre estoc en un període de dos mesos”. Les gran agències, assegura, poden vendre el 30% del seu estoc i ho fan amb una mitjana de quatre mesos.

Venda intensiva, futur incert

La gran aposta de HousfyHousell o Cliventia és vendre més per rendibilitzar la inversió. La mitjana de vendes anuals d’un API és d’entre 4 o 6 pisos anuals, segons Albert Bosch, mentre que a Housfy cada agent “ven 12 pisos al mes”. L’any passat l’start up va vendre més 1.000 pisos, una quantitat similar a la de Housell i, curiosament, també a la de Tecnocasa, tot i que en el seu cas és només a Barcelona ciutat i les altres dues han donat xifres nacionals.

“Un dels avantatges que tenen és que no estan limitats físicament i els és igual vendre un pis a Barcelona, a Mataró o a Sevilla“, diu el president de Vivendex, que xifra en uns 520 el millor any de la seva empresa. “Però no és qüestió de qui ven més immobles”, matisa, “sinó de si l’empresa és rendible”. Al Regne Unit, molts proptech que van pujar com l’espuma han fet fallida i han donat pas a altres empreses viables. “No sé si aquí passarà el mateix, però no crec que el seu model de negoci sigui la panacea perquè, en realitat, ni ells mateixos han trobat una fórmula que serveixi per a totes les start ups del sector”.

Més informació

Nou comentari