L’antic camp de la Damm ja és història. Les mítiques instal·lacions esportives ubicades al barri de Porta del districte de Nou Barris van acabar de ser enderrocades el passat 16 de juliol, només unes setmanes després que l’Ajuntament de Barcelona desnonés els sis joves que residien als vells vestidors en condicions precàries. Han passat gairebé dos mesos de l’actuació, però les seqüeles encara són patents a la zona. No només hi ha un solar on abans s’erigia el modest estadi, sinó que la majoria dels seus antics inquilins segueixen malvivint als voltants.
Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, almenys quatre dels sis joves que residien a les instal·lacions es troben actualment vivint al carrer sense cap alternativa d’habitatge a la seva disposició. Malgrat que els antics vestuaris no complien les condicions mínimes d’habitabilitat ni salubritat, els ocupants han vist com la seva situació ha empitjorat encara més amb el desnonament fins al punt de no tenir un sostre sota el qual refugiar-se a les nits.
El cas d’aquests joves planteja diversos dubtes que ataquen directament al sistema actual d’acompanyament de persones vulnerables. Per què no han pogut accedir a una alternativa habitatge digne si va ser el consistori qui els va desallotjar com a propietari de les instal·lacions? Aquesta pregunta no té una resposta fàcil, però sí que és un perfecte indicador de les dificultats que tenen tant les administracions com les persones en situació irregular per poder trencar el cercle viciós de la pobresa i de la falta de recursos.
Rebuig per incompatibilitat
Fonts municipals confirmen que les sis persones que vivien al camp de la Damm van rebutjar la possibilitat d’allotjar-se durant un temps en un dels Centres de Primera Acollida (CPA) de la ciutat un cop materialitzat el desnonament. Les principals raons per no acceptar aquest oferiment van ser les condicions que s’han de complir per poder accedir a aquesta mena de recurs, ja que no són compatibles amb l’activitat que realitzen diàriament els joves. En aquest sentit, es dona la circumstància que els afectats es dediquen principalment a la recollida de ferralla perquè la seva situació irregular no els permet accedir a contractes de feina i, per tant, també els exclou del mercat d’habitatge habitual.
Tanmateix, des del consistori barceloní remarquen precisament que aquests CPA són equipaments preparats per poder oferir un acompanyament a l’hora de posar els papers en regla i buscar sortides al mercat laboral. Si no s’accedeix a aquest recurs, la capacitat de maniobra de l’administració per assessorar les persones afectades queda considerablement minvada.
El paper de les entitats veïnals
Les dificultats per poder fer encaixar el suport ofert per l’Ajuntament i la realitat dels antics inquilins de les instal·lacions esportives s’han acabat traduint en quatre persones vulnerables malvivint al carrer. “Que es pugui deixar gent al carrer sense una alternativa digna i sense poder oferir cap mena d’acompanyament ens fa dubtar sobre el paper de la institució“, apunten des del Sindicat d’Habitatge de Nou Barris, una de les entitats de la zona que ha donat suport als afectats durant tot aquest procés. De fet, la feina d’aquests voluntaris va permetre als sis joves desnonats poder accedir a una alternativa d’emergència per no haver de dormir al carrer els primers dies.
Tant el sindicat com les diferents xarxes de suport del barri estan treballant per poder trobar una solució habitacional per als quatre afectats que encara segueixen sense sostre de cara al mes de setembre. Entre tant, les agrupacions denuncien que els tràmits previs a l’enderroc del camp de la Damm es van accelerar basant-se només en un informe que hauria realitzat la Guàrdia Urbana i no en cap informe tècnic que constatés el mal estat de les instal·lacions.
Un futur per escriure
Pel que fa al futur de l’emplaçament on fins ara s’erigia el camp, fonts municipals apunten que el procés participatiu per definir-ne els usos encara està actiu i que ara s’ha de celebrar una sessió definitiva per analitzar les propostes presentades i procedir a donar el vistiplau per a la redacció del projecte final.
