L’adversitat segueix acarnissant-se amb el deteriotat bloc Venus, que condensa dins seu bona part dels problemes de pobresa, d’infrahabitatge, d’abandonament i de tràfic de drogues que pateix el barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs i a tocar del límit amb Barcelona. Ara, quan s’albira una solució encara a llarg termini per uns veïns farts d’anys d’espera, un nou infortuni es recrea en la desgràcia d’un edifici que s’ha deixat corcar dempeus amb 900 persones vivint-hi: el projecte que les principals institucions catalanes van anunciar fa vuit mesos per acomplir d’una vegada amb l’enderroc previst des de fa 19 anys ha embarrancat al primer pas.
El preludi de la demolició ha de ser l’obertura d’una oficina tècnica que estudiï a què té dret cadascun dels habitants abans que l’edifici es derrueixi. La concessió es preveia formalitzar aquest estiu perquè el despatx comencés a treballar cap al juliol o l’agost, un compromís de la Generalitat amb el veïnat que a primers de setembre ja era evident que no s’havia complert. Però, a més, ara el procés de contractació s’ha declarat desert, com el programa Planta Baixa de TV3 va informar aquesta setmana.
Ara s’obre un marge per mirar de desbloquejar l’adjudicació sense que es concreti per ara cap data límit per aconseguir-ho, segons diferents fonts consultades pel TOT Barcelona. Tot i no ser un entrebanc irreversible, el contratemps fa témer que els terminis d’una operació per la qual es reserven 30,8 milions d’euros es posposin encara més, per ara fixats en 2023 per traslladar els primers veïns i en 2026 per finalitzar l’enderroc. Ja de per si, els afectats ho veuen massa temps. “Abans no hi havia diners i ara sí que n’hi ha, però tornem a estar igual que sempre. I portem així molts anys. Sembla que esperin que tot se’ns caigui a sobre”, protesta Paqui Jiménez, la veïna de Venus que fa de portaveu de les constants queixes pels desperfectes a l’immoble.
Un sol candidat
Un únic candidat es va presentar per encarregar-se de l’oficina, que es quantifica que generarà una despesa de 2,7 milions d’euros de fons públics si es manté en funcionament durant cinc anys. L’Incasòl, que ha supervisat el concurs, advertia en el plec de preinscripcions que l’operació serà “extramadament complexa”, per les casuística diversa dels habitatges del bloc: n’hi ha d’ocupats i d’altres buits que es van lliurar a persones que van patir desnonaments i que no els empara el mateix dret de reallotjament que als propietaris. A banda, la inacció per tirar endavant l’enderroc programat a principis de segle i resoldre les anomalies que embarguen Venus ha atiat la marginalitat. De fet, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va retreure “inactivitat” el 2019 a les quatre administracions implicades en el pla de transformació de la Mina: la Generalitat, la Diputació i els ajuntaments de Barcelona i de Sant Adrià.
L’única oferta al concurs la va formular l’empresa barcelonina Ètic Habitat, per un import d’1.095.053,95 euros per dos anys de servei, 33.868 euros menys que el preu de sortida fixat en la licitació. La firma va proposar una sèrie de noms per formar l’equip d’arquitectes, de treballadors socials i d’advocats previst per examinar la situació de cada llar de Venus, per destriar si té dret a l’expropiació i, en cas afirmatiu, saber si prefereix cobrar l’import amb què es taxi el pis o traslladar-se a una habitatge promogut per l’administració pública. Després de cinc mesos intercanviant-se peticions de documentació, informes i rèpliques, el Consorci de la Mina -l’òrgan responsable de les remodelacions al barri- ha conclós que el procés de contractació no pot prosperar perquè quatre dels treballadors proposats per la licitadora -inclós el director- no acrediten l’experiència mínima requerida.
En declaracions al TOT Barcelona, Ètic Habitat sosté que sí que complia amb els requisits i defensa que va aplegar “el millor equip possible” de professionals i amb treball previ en barris desfavorits. “Hem treballat a Via Trajana, al Besòs, a Sant Roc… Estem molt acostumats a aquest tipus de circumstàncies”, afirmen a l’empresa. En tot cas, la companyia no al·legarà en contra que el contracte hagi quedat desert i confia en tornar a concórrer en la nova licitació que es pugui anunciar ara.
Procediment alternatiu
Algunes fonts consultades apunten que la via que s’obrirà per atorgar el contracte de l’oficina tècnica és un procediment negociat sense publicitat, en què l’administració convida diferents empreses a plantejar una oferta. “S’haurà d’iniciar un nou procediment més ràpid però no ha començat encara”, comenten a l’Ajuntament de Sant Adrià, on afegeixen que “tot plegat implicarà un retard d’unes setmanes però es continua en marxa”. Per la seva banda, el Departament de Drets Socials de la Generalitat -que encapçala el Consorci de la Mina- assenyala que sospesa els pròxims passos a donar.
Sigui com sigui, l’episodi torna a adobar l’escepticisme que predomina al veïnat després d’anys d’incompliments i una degradació que s’eternitza en forma de destrosses, risc de despreniments i brutícia. “Ens van dir que l’oficina podria estar en uns quatre mesos. Només estaríem tranquils si ja estigués funcionant, però veiem que es dilata en el temps i que, mentre no obre, hem d’esperar per saber quin és el projecte i per on es començarà a treure els veïns”, recalca Jiménez, que no entén per què s’externalitza l’equip que dissenyi el pla d’expropiació en comptes de formar-se amb personal al servei de l’administració. “Hauria de preocupar més quin tipus d’habitatge es fa pel reallotjament. No es pot tornar a caure en l’error de fer blocs alts. Però per això ens haurien de preguntar-nos abans, perquè els únics que podem aconsellar som els que hem viscut aquí”, rebla la veïna.
