Ressuscita el millor xauarma de Barcelona: reobre El Cuiner de Damasc

En menys d'un mes, l'icònic local ha tancat i tornat a obrir després d'un "malentès", segons el seu impulsor

Ara que James Bond està de plena actualitat, un local singular del barri Gòtic ha recuperat la lliçó que es desprenia del títol d’una pel·lícula de la saga de l’agent 007, en aquesta ocasió del 1983. Mai diguis mai més, deia el film protagonitzat per Sean Connery. Aquella màxima troba ara, en ple 2021, l’encaix exacte amb el que acaba de passar a la cantonada entre el carrer dels Templers i el carrer de Palau, on s’havia ubicat els últims setze anys el restaurant El Cuiner de Damasc. Tres setmanes enrere, aquest diari explicava el tancament del negoci, després de la finalització del contracte de lloguer i l’anunci de la jubilació del fundador del bar, el Salem. El mateix cuiner sirià explicava que plegava i que tancaria el local per sempre més. Ara bé, contra tot pronòstic, quan ja s’havia venut la majoria de mobles i electrodomèstics de l’establiment i havia abaixat la persiana, tot va capgirar-se. La història explicada es desfeia pas a pas. I, finalment, després d’uns dies de feinejar, s’ha fet realitat l’improvable retorn d’El Cuiner de Damasc. El migdia d’aquest dimecres les portes de fusta del bar tornaven a estar obertes de bat a bat.

El negoci és una institució al barri Gòtic. La xerrera del Salem és contagiosa. El seu producte, alhora, sempre ha trobat convençuts que s’encarreguen de pregonar que la qualitat d’aquella carn no es troba enlloc més. La revista Time Out, de fet, va arribar a publicar un rànquing en què estipulava que el xauarma d’aquest establiment era el millor de tot Barcelona. Orgullosa, la vidriera de l’aparador del negoci encara exhibeix aquella pàgina. A tocar d’aquest reconeixement hi ha una nevera que el Salem va vendre el dia que va decidir tancar i que ara ha hagut de recomprar, a un preu més elevat. “Tot el que venia, des de tovallons a utensilis de cuina, ho he hagut de compensar. Si ho vaig vendre per 10, ho he recuperat per 12. I així amb tot”, diu ara, atrafegat, mentre entra i surt de la seva cuina-aparador.

Dels lloguers comunitaris al “malentès”

Per entendre com aquest bar va anunciar el seu comiat definitiu i com aquesta convicció s’ha diluït de manera gairebé immediata, però, cal anar més enllà del local. En concret, cal fixar-se en l’edifici que l’acompanya. Tot ell és propietat d’una empresa que el va adquirir fa uns dos anys. En aquest impàs, diferents veïns han vist els seus contractes de lloguer allargats amb pròrrogues, mentre administradors i propietaris estudiaven què fer-ne.

En almenys un dels casos, la propietat, la companyia Z. Puy & Soler SL, s’ha negat a renovar el lloguer i ha demanat a la família inquilina que marxi, tal com ha comprovat documentalment el TOT Barcelona. Ara bé, amb la resta de veïns, fonts de l’administradora de finques Guinot Prunera remarquen que no hi ha cap conflicte obert. Alhora, des de la propietat, setmanes enrere es remarcava que s’estudiava “cas a cas” i que no hi havia cap intenció de buidar l’edifici de llogaters.

De fet, fonts en representació dels propietaris apuntaven que no tenien constància de cap estira-i-arronsa amb el Salem i que s’havien endut “una sorpresa” quan l’home els va comunicar l’adeu al negoci. Des de l’administradora de finques subratllen que no hi va haver cap comunicació, ni en positiu ni en negatiu, al voltant de l’arrendament del Salem. Afegeixen que tot estava en ordre fins que ell va anunciar que es jubilava i que deixaria el local. Aquesta versió xocava, d’entrada, amb el relat de l’entorn del cuiner, que assegurava que l’home s’havia cansat de la incertesa sobre el seu lloguer i de no tenir garantida la tranquil·litat en el futur.

Tot l’embolic acabaria en un poti-poti que el cuiner intenta articular ara. Així, el Salem més “diplomàtic”, com es defineix ell mateix, ho atribueix tot a un “malentès”.

La situació de la família a qui no es vol renovar el lloguer, amb qui ell té una relació gairebé íntima des de fa més d’una dècada, l’hauria portat a estar convençut que a ell tampoc no li renovarien l’arrendament. Segons ell, doncs, el dia d’entrega de les claus del local, a finals de setembre, una conversa amb la propietat ho hauria aclarit tot. De sobte, es va il·luminar. Va veure que l’altra part no li posava cap inconvenient perquè continués al local i que, de fet, li assegurava que no havia de patir pel temps que s’hi volgués estar.

Aquest gir de guió ha suposat un bàlsam per al teixit del Gòtic, que havia viscut la fi sobtada de l’establiment com un cop emocional. L’entitat que més ha seguit de prop la situació entre inquilins i propietat, Resistim al Gòtic, celebra l’entesa amb la propietat en el cas del Salem, però remarca que seguirà pressionant “perquè es renovin els contractes de totes les veïnes de la finca”, sense excepció.

Tornar a començar

Mentrestant, el Salem i el seu inseparable company, el Carlos, ja poden dir que han estrenat amb èxit el seu gran retorn. El servei de migdia d’aquest dimecres ha estat el primer de molts altres que vindran. “Això ho considero començar de zero una altra vegada, però amb el segell de sempre”, diu el cuiner sirià que va arribar a Barcelona amb 27 anys i ara en supera la setantena.

El local torna a quedar capitanejat per la presència del tronc de carn de gall d’indi i xai que el Salem utilitza per exhibir el seu do amb el ganivet. Tot està mesurat. “El gall d’indi no té gust de res. I tot de xai seria massa fort. Barrejats troben l’equilibri”, diu, mentre ofereix el tast d’una carn que també conté una pinzellada de canyella.

El Carlos i el Salem, en la reobertura d'El Cuiner de Damasc / D.C.
El Carlos i el Salem, en la reobertura d’El Cuiner de Damasc / D.C.

El Cuiner de Damasc, però, sí que inclou un petit canvi en la seva etapa de represa. Almenys de manera inicial, mentre la gent s’acaba d’acostumar al retorn, presenten un nou horari reduït. Només oferiran servei de migdia. Així, se suspèn l’oferta nocturna dels divendres i dissabtes. Alhora, diumenges i dilluns mantindran el dia de festa sencer. Amb aquesta fórmula, evitant malentesos i reivindicant la seva propia forma de diplomàcia, el Salem té clar el nou horitzó del seu establiment de xauarma: “Si em deixen, aquí m’hi estaré fins que mori”.

Comentaris

    Ningú respecta qui no es fa respectar 13/10/2021 10:36 pm
    "Refresco agua..." no sé què, "Tenemos ..." no sé què més. Uns cartells escrits en un idioma que no és el del país. A mi que no m'hi busquin
    Una 13/10/2021 11:29 pm
    Ni un rètol en català. Ni mai. I no és el millor, el millor sí ha tancat, però ara en queden altres.Una
    Sonia 14/10/2021 12:22 am
    Un local que no vol clients Catalans, ja sabem on no anirem

Nou comentari