Adeu a un altre negoci icònic: tanca ‘el millor xauarma de Barcelona’

Enmig de versions creuades entre treballadors, llogaters i propietat, el restaurant El Cuiner de Damasc tanca definitivament

És dilluns i qui trepitgi la cantonada del carrer dels Templers i el carrer de Palau, al barri Gòtic, no trobarà cap diferència amb qualsevol altre dilluns dels últims setze anys. Els grans portals de fusta del local d’El Cuiner de Damasc, decorats amb immensos murals d’un mussol de colors o d’una noia abraçant un ram de tulipes, estan tancats. L’escena podria no tenir res de particular. El fet, però, és que és el primer dilluns de la resta de la vida d’aquest local. I és que dimarts ja no obrirà. Ha tancat per sempre més. Enmig d’una finalització de contracte que no s’ha estès, els llogaters han tancat la paradeta i ara preparen el buidatge de l’establiment.

No és un local qualsevol, per molt que l’onada de tancaments per la pàndèmia pugui relegar-lo a una simple xifra en el recompte dels negocis que s’han apagat els últims mesos a Ciutat Vella. Tampoc no era un kebab habitual. De fet, tal com exhibeix la pàgina enganxada en el mostrador d’aquest restaurant, va ser batejat per la revista Time Out com el local amb el millor xauarma de tota la ciutat. No són els únics que ho pensen. Els primers clients que s’han assabentat de la notícia i han improvisat un comiat a les xarxes socials se n’han fet un fart. “El millor xauarma de Catalunya”, “el millor kebab”, “dels millors humus de la ciutat”.

No tothom se n’havia assabentat, però. El Salem, l’ànima del projecte, havia preferit un adeu silenciós i defugir els grans anuncis i les celebracions. Així, aquest dilluns li ha tocat a un altre dels treballadors del local, el Carlos, explicar-se davant la incredulitat dels veïns i clients habituals que el saludaven. A cada comentari escèptic, l’home responia amb una broma interna. “Són una estructura de barri. Això és una desgràcia“, resumia un dels visitants més assidus d’aquest restaurant sirià.

El Carlos, conversant amb veïns i clients a la porta del local ja tancat / D.C.
El Carlos, conversant amb veïns i clients a la porta del local ja tancat / D.C.

La realitat és que El Cuiner de Damasc s’havia fet un lloc en la quotidianitat del Gòtic amb un joc d’equilibris entre l’excel·lència culinària —treballaven amb carn de xai i gall d’indi— i el do de la conversa cordial. “T’alegrava el dia. Cada vegada que venia m’enduia un àpat i una reflexió gairebé filosòfica”, resol un altre dels vells coneguts d’aquest local abans d’afanyar-se per arribar a la feina. La passió per aquest indret és intergeneracional. El Salem ha vist créixer la filla dels veïns de dalt. I el Fernando, un altre dels clients històrics, irromp en el local fent que no amb el cap, avisant que encara no sap com explicar-li al pare la clausura d’aquest indret singular.

Pintura en representació de l'avi del Salem, al costat d'una peça de carn de grans dimensions / D.C.
Pintura en representació de l’avi del Salem, al costat d’una peça de carn de grans dimensions / D.C.

La proposta gastronòmica era assequible —menys de 5 euros pel xauarma estrella— i la qualitat del producte era excepcional. Això suposava més despeses i menys beneficis, però els servia per enorgullir-se del seu menjar durant més d’una dècada. No es feien d’or, però donava per viure, comenten. Es tractava de seguir l’esperit del negoci familiar del Salem, qui va arribar a Barcelona amb 27 anys i ara en supera la setantena. Al seu país natal, Síria, el seu germà encara porta l’establiment que va iniciar el seu avi i va continuar el seu pare. “Són més de cent anys de tradició de xauarma a la família. I jo vaig decidir portar-ho aquí”, apunta l’ancià.

Una jubilació i una finca enrevessada

L’home es jubila. El contracte de lloguer que el vinculava al local es va acabar i no s’ha renovat. Entre els treballadors hi ha diferents versions. Uns apunten que la propietat no ho ha posat fàcil i que això ha esgotat el Salem. Ell, en canvi, es desmarca d’aquest posicionament. “No tinc cap queixa. Era el moment de jubilar-se i això ha estat tot“, remarca en conversa amb aquest diari.

El cert, però, és que en els llogaters sí que van tenir moments de preocupació pel tracte amb la propietat, tal com van explicar ells mateixos en reunions amb els moviments veïnals del barri. Segons assenyalen des del col·lectiu Resistim al Gòtic, això s’hauria produït arran de la compra de la totalitat de la finca per part de l’empresa Z. Puy & Soler SL dos anys enrere. L’edifici catalogat és ple de veïns en situació de lloguer.

Així, davant de l’adquisició de tot el bloc, el moviment pel dret a l’habitatge al Gòtic es va activar per evitar que es produeixi el mateix procediment que han vist infinitat de vegades al barri: compra, expulsió de veïns, reforma i venda o lloguer a preu elevat. “Ha caigut en mans d’una empresa que només vol especular. I fins que no es legisli contra això, els veïns seguiran lluitant“, rebla Martí Cusó, de Resistim al Gòtic.

Fonts en representació de la propietat, per la seva part, neguen la major i es mostren “sorpreses” per aquestes reprovacions. Remarquen que no tenien constància de cap desacord amb el negoci del Salem i expressen que es van endur un disgust en assabentar-se de la decisió de tancar el local. A més, pel que fa a la situació a la resta de la finca, defensen que no pretenen buidar-la de veïns, que “estudien cas a cas” la situació dels llogaters i que l’únic que tenen clar és que s’hi han de fer reformes. Entre les quals, la col·locació d’un ascensor.

De nou, la situació té un punt enrevessat, ja que almenys hi ha uns inquilins que sí que han rebut la negativa constant a renovar-los el lloguer. Tal com ha comprovat documentalment el TOT Barcelona, la gestora de finques Guinot Prunera com a representant de Z. Puy & Soler SL ha rebutjat la petició dels llogaters d’arribar a un acord perquè es puguin quedar en el pis mentre busquen una alternativa.

Aquest era l’últim recurs. Aquesta família, que porta 13 anys de lloguer en aquest habitatge i que té un menor a càrrec arrelat a una escola del barri, volien quedar-se i renovar l’arrendament. En canvi, només han obtenir dues pròrrogues anuals. Després, es van trobar el burofax que els insistia que la propietat no vol renovar el lloguer i que entreguessin les claus. Ara, fora de contracte però pagant, encara busquen una solució. Tanmateix, l’adeu del Salem ha estat un motiu més pel desànim.

Comentaris

    Jordi2021 21/09/2021 12:02 am
    Encara que tanqui senti dir que no es dels primers xauarmas de Barcelona, cal recordar que a les Ranbkes va obrir el primer i el segon era al carrer Manuel Girona, davant mateix de la caserna del Bruc, on feien xauarmes exclusivament de carn de xai, no inventeu històries.
      Coidecolauers 21/09/2021 1:32 pm
      Enlloc no diu que sigui el primer, però sí un dels millors (i qualsevol que els hagi tastat en pot donar fe...). En tot cas, una gran pèrdua pel barri. Una més.
    Anònim 21/09/2021 3:49 pm
    Una trista notícia. Algú que feia les coses bé.... Els trobarem a faltar molt, molt....
    Carme 21/09/2021 7:14 pm
    Molesta molt l'ús de la paraula ancià referint-se a persones més grans d'una determinada. Avui dia "ancià" té unes connotacions de fragilitat, dependència i vellesa extrema que no es corresponen a algú que fins fa molt poc era al capdavant d'un negoci. Per què no fer servir simplement "l'home", "en Salem" o "el propietari del local"?

Nou comentari