Es deia Segundo i tothom el recorda enganxat al seu gos, el “Jay” o “Yei”, segons qui ho pronunciï. L’home que aquest dilluns es va suïcidar quan el venien a desnonar vivia sol. Feia més de dos anys que no trobava feina, amb gairebé 60 anys. Era migrant, venia de l’Equador i enviava diners a la seva dona quan podia. També era usuari del servei d’àpats de Càritas. Per reunir diners, durant algunes temporades va rellogar habitacions a diverses persones. Finalment, però, tot es va complicar quan va deixar d’abonar les quotes mensuals al propietari tot i compartir pis. Després de mesos de dubtes, el procés judicial es va acabar activant fins a arribar aquest dilluns a l’escena de dos funcionaris judicials, a la porta de casa seva, confirmant-li que venien a treure’l de casa. Abans de veure’s desnonat, el veí ha decidit saltar pel pati interior del tercer pis on feia anys que residia i llevar-se la vida.
L’home havia arribat a l’edifici del número 15 del carrer Bacardí, a Sants-Badal, anys enrere. Els veïns de la finca fa temps que el coneixien i es feien creus de la notícia. S’hi refereixen com a polit, educat, correcte. “Diumenge passsat estava obrint-me la porta i jugant amb els meus gossos”, rememora el Mario, amb qui passejava de tant en tant. “Tenia una conversa amable i mai no donava problemes”, recorda un home gran que compartia replà amb el Segundo. La seva dona, la Carmen, avui no ha dinat, compungida.
La incomprensió recorre cadascuna de les persones que el coneixien. Fins i tot la d’una dona que va conviure amb ell prop de dos anys, rellogant una habitació. És ella mateixa la que explica com aquest veí sortia a tirar currículums que mai no acabaven de donar resultats. Menys encara durant la pandèmia. “El que sí que tenia era contacte amb Serveis Socials i amb Càritas”, afegeix.
Uns impagaments i un informe rebutjat
Malgrat això, i malgrat que els serveis municipals van arribar a enviar un informe de vulnerabilitat als jutjats la setmana passada, el jutge havia decidit mantenir el desnonament assenyalat per a aquest dilluns. Era el final d’un procediment per uns impagaments del lloguer que van començar a acumular-se arran de l’esclat de la pandèmia. El cert és que, en aquell moment, el Segundo encara rellogava habitacions, però a poc a poc es va anar quedant sense inquilins que li fessin de suport econòmic. Els 800 euros mensuals que havia d’abonar van deixar d’arribar al propietari —un particular— i tampoc no apareixien les explicacions. Finalment, davant la manca d’entesa, es va derivar el cas al mandat judicial.
L’últim intent de resistir a casa seva va ser aferrar-se al decret antidesnonaments del govern espanyol, que evita que les persones vulnerables siguin expulsades de casa en molts casos. En aquesta ocasió, però, l’informe va ser rebutjat perquè el titular del jutjat de primera instància número 3 va considerar que el document emès pels Serveis Socials “no recollia informació que acredités la vulnerabilitat d’acord a les exigències del reial decret”. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha reaccionat amb un comunicat al seu compte d’Instagram: “Exigim que els jutjats revisin els criteris amb què decideixen aplicar o no la moratòria vigent”.
Pressió als governs
Moviments socials han alertat que la situació que ha acabat portant el Segundo a suïcidar-se a l’últim moment, en trobar-se una comitiva judicial a la porta, no és una anècdota. El Sindicat de Llogateres ha lamentat que s’ignorin els estudis que recullen que “els desnonaments són profundament perjudicials per a la salut mental” i ha assenyalat que “els protocols actuals no serveixen”.
De la mateixa manera, el Grup d’Habitatge de Sants ha anunciat una mobilització aquest dimarts a les 18:30h a la plaça de Sants i ha reivindicat el lema “no són suïcidis, són assassinats”. En un breu comunicat, el col·lectiu santsenc, que no tenia constància del cas d’aquest home amb anterioritat, ha carregat contra un món en què “la propietat és més important que la vida de les persones”. En el mateix text, els activistes assenyalen al govern de l’estat espanyol, al poder judicial, al govern català i a l’ajuntament barceloní. “Al moviment per l’habitatge ens veiem dia a dia desbordades per la situació que la inoperància de les administracions genera”, remata la plataforma.
També aquest dimarts, però en aquest cas a les 20h, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) barcelonina ha convocat una protesta davant la delegació del govern espanyol a Catalunya, al carrer Mallorca. “Ja n’hi ha prou d’aquest maltractament i situacions límit”, diu el cartell de la concentració. Una frase que fa referència, entre altres situacions, a alguns successos recents a la mateixa capital catalana. Com el de la dona del Raval que es va clavar un ganivet en un desnonament el passat mes de maig, o el del pare d’una família desnonada a la Barceloneta, a l’abril, que va acabar hospitalitzat també després d’amenaçar de suïcidar-se.
I mentre els carrers es preparen per reivindicar el dret a una llar digna en plena crisi social, els veïns de la finca del Segundo intentaven consolar-se els uns als altres sense acabar de trobar la peça reveladora que els contextualitzi la desgràcia. Ja en plena nit, tot just abans de tornar cadascú a casa seva, un últim pensament envaeix la colla. Què haurà passat amb el gos, l’acompanyant permanent del veí mort? “Tranquils, ha vingut una familiar aquest matí i se l’ha acabat enduent”, resol un dels presents.
2 
57 
