El sector immobiliari no s’ha quedat de mans creuades i dos mesos després de la seva aprovació ha portat als tribunals la mesura aprovada per l’Ajuntament de Barcelona que obliga a destinar un 30% de les noves promocions i grans rehabilitacions a habitatge protegit. L’Associació de Promotors i Constructors (APCE), la Cambra de la Propietat Urbana, el Col·legi d’Administradors de Finques, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i l’Associació d’Agents de la Propietat Immobiliària han interposat un recurs contenciós administratiu perquè consideren que “ni la legislació urbanística estatal ni la catalana” ofereixen una base legal per imposar una càrrega als promotors.
[r:1]
En un comunicat conjunt, les cinc entitats han tornat a criticar la Modificació del Plan General Metropolità, que va sortir endavant el passat 5 de desembre després de dos mesos d’estira-i-arronsa entre el mateix Ajuntament i la Generalitat, que quan van fer públic l’acord van destacar la solidesa legal del text. Segons donar a entendre llavors, les negociacions es van allargar tant perquè hi ha dubtes seriosos sobre la legalitat de la mesura i tant el Departament de Territori com l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament volien evitar una impugnació general de la mesura, cosa que finalment no ha passat.
“Estem convençuts de la proposta que vam fer, precisament perquè tenim una necessitat imperiosa d’habitatge públic i assequible, en aquest cas el que fem és corresponsabilitzar també al sector privat”, ha respost la regidora d’Urbanisme, Janet Sanz, en declaracions a la premsa. L’Ajuntament defensa que la mesura “no minva la capacitat de negoci que poden tenir els promotors” i ha demanat a les entitats denunciants que més, enllà de presentar un recurs “legítim”, reflexionin sobre el paper del sector privat en la construcció d’una Barcelona que no expulsi els seus veïns.
Poca activitat municipal
Tant l’Associació de Promotors i Constructors com la Cambra de la Propietat Urbana ja havien advertit anteriorment del greu perjudici que suposaria l’entrada en vigor de la mesura i havien carregat contra l’Ajuntament per considerar que no s’havia fet prou per desenvolupar el parc públic d’habitatge protegit. En aquest ocasió han tornat a posar sobre la taula “la inactivitat municipal” i recorden que el consistori és el propietari del 17,4% dels solars pendents d’edificar de la ciutat –no diuen res del percentatge en relació a la superfície–.
Les entitats denunciants recorden que el consistori té 187 solars inactius en els quals s’hi podrien fer 7.000 pisos, sobretot en règim de protecció oficial, que procedeixen de cessions obligatòries que els promotors fan a l’administració pública quan urbanitzen sòl. Només a la Marina del Prat Vermell i a les Casernes de Sant Andreu, l’Ajuntament disposa de 60.000 metres quadrats de sòl que estan “en mans municipals des de 2011” i encara estan pendents d’edificar, denuncien. A més, també lamenten que l’entrada en vigor de la mesura ha tingut un gran impacte sobre el valor del sòl i dels edificis ja existents, que ha caigut un 26% de mitjana, segons els dictàmens de què disposen.
