El Departament de Territori i Sostenibilitat ha donat finalment el vistiplau jurídic a la mesura aprovada per l’Ajuntament de Barcelona que obliga a reservar un 30% de les noves promocions i les grans reformes a habitatge protegit. Després de dos mesos de negociacions i acusacions creuades entre les dues administracions, s’ha formalitzat l’acord per desbloquejar l’aprovació de la mesura, que havia de superar un tràmit a la Subcomissió d’Habitatge de la Generalitat.
La mesura, aprovada al plenari de setembre amb el suport del 80% dels regidors, obliga a destinar el 30% del sostre de qualsevol promoció residencial o gran rehabilitació de més de 600 metres quadrats de sostre màxim a habitatge de protecció oficial. Aquesta obligació entrarà en vigor a partir de la publicació de la modificació del Pla General Metropolità (PGM) al Diari Oficial de la Generalitat, que, segons el conseller de Territori, Damià Calvet, “serà al llarg de la pròxima setmana”. A més, s’amplia a tot el terme municipal l’àrea de tanteig i retracte i dóna preferència a l’ajuntament per comprar els pisos protegits que els promotors posin a la venda gràcies a aquesta mesura.
[r:1]
“Avui és un dia històric”, ha declarat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, després de la reunió amb Calvet. “Aquesta mesura arriba tard, però envia un missatge molt clar als promotors perquè l’habitatge és un bé de primera necessitat i, tot i que és un negoci legítim, cal que es corresponsabilitzin”, ha dit. L’ajuntament calcula que la mesura permetrà incorporar uns 330 pisos anuals al parc d’habitatge assequible. L’habitatge que es construeixi amb la modificació del PGM serà accessible al 75% dels barcelonins a un preu d’uns 510 euros al mes pel lloguer i de 136.000 euros per compra per un pis de 80 metres quadrats, segons els preus que marca la Generalitat.
Una normativa complexa
La mesura contempla una reserva del 30% per les noves promocions i les grans rehabilitacions que es facin a partir de la seva entrada en vigor, però també contempla casos particulars per les operacions fetes abans que es publiqui al DOGC. Així, els promotors que hagin demanat llicència després del 30 juny de 2016 estaran exempts perquè es considera que el preu del sòl en aquest període era massa car per “garantir la seva viabilitat econòmica”, tal com exigeix la llei catalana d’habitatge del 2007. No obstant, el text recull que “tindran dos anys de carència des de l’entrada en vigor de la norma” per demanar la llicència. Si ho fan més tard, s’arrisquen que s’apliqui el 30%.
El punt conflictiu que va encallar l’aprovació era el període transitori que afecta el primer semestre de 2016. L’Ajuntament volia imposar un 20% d’habitatge protegit a les promocions que haguessin comprat el sòl entre l’1 de gener i el 30 de juny de 2016 –i encara no haguessin demanat llicència–, mentre que la Generalitat considerava que aplicar un percentatge en aquest període podria crear inseguretat jurídica i volia una exempció. Finalment, s’ha arribat a un acord perquè l’Ajuntament revisi cas per cas i, en aquelles promocions on sigui viable econòmicament, s’aplicarà el 30%.
[r:2]
El conseller de Territori, Damià Calvet, ha especificat que en els casos del primer semestre de 2016 on aquesta viabilitat no estigui garantida “s’aplicarà un percentatge inferior”, també decidit en cada cas per l’Ajuntament, “per fer viable l’operació”. Amb aquest canvi, les dues administracions es blinden davant d’una impugnació general a la mesura i només hauran de preocupar-se dels recursos que faci cada promotor afectat. Per últim, les compres de sòl anteriors al 2016 i que encara no hagin demanat llicència també estaran afectades pel 30%.
Les plataformes impulsores, exhultants
Les entitats que van promoure la iniciativa, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Observatori DESC, el Sindicat de Llogaters i l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), han celebrat que s’hagi posat punt final a una polèmica que ha endarrerit la posada en marxa d’una mesura molt necessària per a la ciutat. “És una mesura pionera a Catalunya i a Espanya que feia més de 10 anys que estava a disposició dels ajuntaments”, ha recordat Dani Pardo, de l’ABTS.
Lucia Delgado, una altra de les activistes promotores, ha assegurat que és “una victòria per Barcelona i per la resta de ciutats que vindran darrera”, ja que molts ajuntaments de la regió metropolitana han mostrat el seu interès per replicar la mesura com Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramanet o Cornellà, entre d’altres.
