Quan el malson que continuen vivint acabi algun dia, caldria reconèixer la immensa paciència de la gran majoria dels 900 veïns que viuen al molt deteriorat bloc del carrer Venus del barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, tocant a Barcelona.
Fa 19 anys que es va aprovar el projecte urbanístic que els prometia alliberar-los d’un edifici malmès que seria derruït però que, com aleshores, encara avui continua corcant-se dempeus. L’escassa renda de la majoria de les 244 llars d’aquest immoble distintiu de la perifèria -sumat a les trabes perquè els concedissin crèdit- va frustar un trasllat massiu als 422 habitatges que es van aixecar amb diners públics fa una dècada al barri: menys de 50 famílies van poder desemborsar els 35.000 euros de mitjana que costava la permuta per abandonar Venus i accedir a un domicili nou de trinca.
Després d’haver deixat dilatar el problema sense resposta fins que els jutges van retreure inactivitat per tirar endavant l’enderroc, la Generalitat, la Diputació i els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià van reunir-se tres dies abans de les eleccions del 14 de febrer i van aprovar compartir una despesa de 30,8 milions d’euros per acomplir d’una vegada amb el pla. Des d’aleshores, però, cap novetat ha arribat als veïns, obligats a seguir practicant l’estoïcisme mentre els desperfectes, la pobresa i el tràfic de droga en alguns pisos segueixen sent el pa de cada dia.
“Estem tots molt esgotats. No volem remar més”, confessa Paqui Jiménez, la incombustible veïna que exerceix de portaveu de l’escepticisme que predomina Venus endins. El primer pas per començar a materialitzar una operació de buidatge i demolició que no serà ràpida -la Generalitat estima que no acabarà abans de 2026- ha de ser l’obertura d’una oficina tècnica a la Mina que atengui els afectats. Entre altres deures, haurà d’examinar llar per llar qui té dret a l’expropiació i, en aquest cas, si desitja la indemnització per l’import en què es taxin els pisos o el reallotjament en un altre domicili promogut per l’administració. Jiménez assegura que, quan els van anunciar el nou projecte, responsables del Govern van anticipar que l’oficina obriria aquest estiu. El termini, però, no s’ha complert.
“Ens van dir que estaria cap a finals de juliol o agost, però no hi ha res”, resum la veïna. El Consorci de la Mina -l’òrgan gestor de la remodelació del barri- va publicar fa mig any l’anunci per contractar un equip d’arquitectes, juristes i treballadors socials per a l’oficina anunciada. Tot i que en principi treballaran durant dos anys, es pot prorrogar fins a cinc i el cost del servei es situa en 2,7 milions d’euros. El termini per presentar ofertes s’esgotava el 26 de març passat, però el concurs encara no s’ha resolt cinc mesos després.
Oferta pendent de valorar
El Departament de Drets Socials respon al TOT Barcelona que una sola empresa s’hi va presentar i que està pendent que acrediti “determinats extrems tècnics” que se li van requerir. La conselleria confia que l’oferta es pugui valorar al setembre.
El plec de prescripcions de la licitació preveu l’obertura de l’oficina dos mesos després que el contracte s’adjudiqui i es signi. Així que, si res més no s’ajorna, l’equip que ha de posar les bases per derruir Venus no aterrarà a la Mina fins al novembre com a molt aviat. “No hem avançat en res perquè l’oficina ho ha de gestionar tot”, assenyala Jiménez. Que es demori el preludi del final de les penúries del bloc no fa més que engrossir la impotència dels afectats, que ja es van endur un disgust a l’assabentar-se que hauran d’esperar encara fins al 2023 perquè els primers d’ells puguin traslladar-se fora de Venus.
“No ens han convocat, no sabem per quins propietaris es començarà el trasllat ni sabem quin serà el procediment i si estarem o no d’acord”, es queixa Jiménez, que recorda que van presentar un allau d’al·legacions el 2009 contra l’import en què aleshores van valorar els seus habitatges, que girava a l’entorn dels 82.000 euros, per sota del preu dels pisos de bescanvi. D’aquí que s’arribés a reclamar més de 40.000 euros per traslladar-s’hi, una quantia impossible pels escassos ingressos de molts afectats, que han hagut de ressignar-se a seguir patint goteres, apagades freqüents i la resta de mals que s’acarnissen amb Venus a falta d’una opció assequible per marxar-hi. El TSJC va estirar les orelles al Consorci de la Mina perquè mai no elevés aquelles al·legacions al Jurat d’Expropiació per dictar un justipreu.
Abans de saber si tornaran als jutjats, els residents han d’esperar primer que es concreti la lletra petita del pla i que es calculi de nou la taxació de les seves llars. Al voltant d’una cinquantena de famílies mantenen oberta una acció de responsabilitat patrimonial perquè es rescabali cadascuna amb 100.000 euros per danys i perjudicis, a l’haver quedat atrapades en unes condicions indignes mentre les institucions no materialitzaven els seus compromisos.
Operació “extremadament complexa”
L’Incasòl adverteix en els plecs de la licitació que, després d’haver-se obviat durant anys, la finalització de l’operació és “extremadament complexa”. L’organisme de la Generalitat quantifica 180 habitatges pendents d’expropiar. A més, 48 pisos de Venus s’han destinat a emergències socials en els últims anys. Tot i que ja estava previst l’enderroc, s’hi va recórrer degut a la manca d’habitatges públics i perquè les institucions trigaven a decidir-se a agafar el bou per les banyes en el bloc. Són els habitacles que van deixar buits els pocs veïns que van poder sufragar el cost de mudar-se; a la meitat d’ells s’aixopluguen persones que van ser desnonades. No gaudeixen de dret a reallotjament igual que els propietaris ni tampoc per rebre compensació, així que queda pendent trobar-hi una solució.
També caldrà abordar les ocupacions il·legals i comprovar les circumstàncies dels qui viuen sense acreditar la possessió ni un contracte de lloguer. Segons dades de l’Incasòl del febrer passat, s’habitaven 15 llars a Venus sense cap títol que ho emparés, a les quals es sumaven 58 pisos usurpats en dues de les promocions alçades fa una dècada per reubicar afectats de l’edifici. Van ser sostrets l’estiu de 2017 en un assalt planificat després que es desarticulés una trama en què un exregidor del PSC lliurava diners públics en mà al cap d’un clan vinculat al narcotràfic perquè vigilés desenes de pisos deshabitats. Quatre anys després, la majoria continuen ocupats.
A l’espera que els jutjats ordenin desallotjar-los, l’Incasòl albira que serà necessari un tapiat massiu de centenars de pisos, rondes de vigilància i instal·lació d’alarmes a Venus mentre es vagi buidant esgraonadament i fins que no quedi desert del tot per demolir-lo. Blindar la seguretat serà clau en un immoble que pateix el llast de la droga quasi com cap altre a la Mina.
L’Incasòl també apunta que caldrà construir més habitatge públic al barri per albergar tots els residents de Venus que sol·licitaran que els reallotgin. Bona part dels domicilis que el Consorci de la Mina els reservava van acabar adjudicant-se a sol·licitants de pisos socials, mentre l’expropiació i l’enderroc del bloc s’encallaven. Als veïns els cou encara que les institucions sortegessin aquells habitatges que havien alçat per a ells. “No es pot entendre que, tenint els habitatges fets, ningú no busqués una solució a temps perquè les famílies puguessin sortir” de Venus, recrimina Jiménez.
