Aquest mes d’agost s’han iniciat les obres de remodelació i millora de la plaça de les Dones de la Motor Ibèrica, a tocar de l’església de Sant Andreu de Palomar i de la Capella dels Segadors. L’execució de les obres preveu, en paraules del consistori, “millorar tot l’emplaçament públic i la dignificar l’espai en memòria de les obreres que van lluitar pels drets col·lectius“. Es tracta d’un espai ara degradat que el consistori pretén embellir.
Des del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias lamenten, però, que no s’hagi aprofitat l’avinentesa d’aquesta actuació urbanística per fer-hi una sèrie de prospeccions arqueològiques que determinin si, tal com insisteixen des de fa anys als diferents governs municipals, sota aquest indret s’hi troben les restes més antigues del poble de Sant Andreu: les esglésies precedents i l’antic cementiri andreuenc.
Oportunitat perduda
“Es tracta d’un espai únic on és probable que es preservin encara les restes més antigues de l’antic poble de Sant Andreu. Estem parlant dels voltants de l’església, una zona que mai ha estat afectada urbanísticament. Les úniques cases que s’hi van construir, i que ja han estat enderrocades, eren dels anys 30. No tenien soterrani i, per tant, la seva afectació va ser mínima. Sota aquest espai hi havia l’antic cementiri de Sant Andreu”, explica al TOT Barcelona el Jordi Petit, arqueòleg i historiador del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, associació sense ànim de lucre dedicada a la investigació i divulgació de la història de Sant Andreu de Palomar.
Poder fer les prospeccions arqueològiques que permetin actuacions posteriors per tal de trobar l’antic cementiri és una reivindicació que ve de lluny per aquesta associació, i que cap dels governs municipals anteriors tampoc no ha entomat. Així mateix, atès que la plaça de les Dones de la Motor Ibèrica es troba en part sobre l’antic recinte de la sagrera medieval de l’església –la zona on hi havia les cases contigües a l’església, la rectoria i el cementiri, i que constituïen el sagrat o lloc d’asil per als delinqüents–, les excavacions arqueològiques podrien posar al descobert noves troballes relacionades amb les estructures muràries.
Per al districte de Sant Andreu, les obres, que s’allargaran en els propers mesos, afecten “únicament la superfície, és a dir, gairebé no alteraran la configuració de la plaça”. És per això que, mantenen des del consistori, “com que les obres són de poca entitat a nivell d’excavació i no sobrepassen la cota de quan es va fer la plaça provisional, no s’ha previst ni és necessari fer cap seguiment arqueològic, tot i que el servei d’arqueologia ha donat el seu vistiplau”. I conclouen en conversa amb el TOT que les obres actuals “no exclouen que en un futur es puguin realitzar aquestes tasques arqueològiques”.
Després d’anys de lluita per saber què amaga aquest subsòl, els integrants del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias no són gens optimistes. “És una oportunitat perduda. Haurien d’haver invertit els diners necessaris per fer una excavació i, un cop determinat què hi ha, fer la plaça que volguessin. Per comptes de fer l’excavació, però, ara faran la plaça afectant el subsòl el menys possible per no haver de fer res més. D’aquesta manera tindran via lliure per dir que no cal fer cap actuació més en aquest indret durant els propers anys”, refuta en Jordi Petit.
L’actual plaça de les Dones de la Motor Ibèrica es troba en part en el terreny de l’antiga sagrera medieval. El poble de Sant Andreu té el seu nucli antic a la cruïlla de camins establerta entre el Camí Reial i l’antiga Via Romana (actual Carrer Gran de Sant Andreu) i el camí medieval de Vilapicina (actual Pons i Gallarza). L’església va establir una sagrera fortificada separada del nucli antic per un centenar de metres. Aquella sagrera i església són actualment la plaça Orfila i els carrers del Pont i Segadors.
El creixement del poble al primer terç del segle XIX obligà a unificar les dues zones. Segons mantenen des del CEII, a la banda nord de l’església (entre el temple i l’actual carrer dels Segadors) es podrien conservar elements arqueològics, tot i que no han estat conservats aèriament. Així mateix, reivindiquen que els plànols de la primera meitat del segle XIX determinen que l’antiga església tenia la façana alineada completament amb la Capella dels Segadors, el que faria pensar que en aquest indret “a més de l’antic mur de pedra que servia de tanca del recinte parroquial, podríem trobar encara restes de l’antic cementiri municipal establert allà fins el 1834″.
“Sabem per Mossèn Clapés, el cèlebre historiador de Sant Andreu de Palomar, que els morts van ser traslladats al nou recinte funerari, però és fàcil pensar que els enterraments més antics no van ser extrets”, afegeix Petit. De fet, afegeixen que quan als anys 60 del segle XX es van dur a terme les obres que havia de dur el metro fins a la plaça Orfila, s’hi van trobar restes humanes.
Ara per ara, els operaris regiren la sorra de la plaça amunt i avall, cercats per les tanques, a ple sol. D’aquí uns mesos, els veïns i les veïnes de Sant Andreu tindran una plaça engalanada, però seguiran sense saber del cert quina part d’història local trepitgen.
