La persecució anunciada pel govern d’Ada Colau contra els fraus als pisos de protecció oficial de Barcelona, a principis de 2019, va suposar un missatge d’alerta als propietaris espavilats que durant anys se n’havien lucrat al marge de la llei. Vindrien multes quantioses o es reclamarien compensacions. La idea era estendre la sensació que la impunitat i el pillatge immobiliari amb els béns protegits tenien els dies comptats a la ciutat. Tanmateix, a la pràctica, el missatge no va acabar de quallar a tot arreu. Un exemple és el cas que denuncia la D.P. i la seva família al TOT Barcelona: l’enèsim exemple de com viure a Barcelona es pot convertir en una cadena d’enganys, abusos immobiliaris i maldecaps per al llogater.
En aquest cas, D.P. viu amb la seva parella i el seu fill de quatre anys al primer pis que van trobar quan van decidir tornar de l’estranger per viure a la capital catalana. “D’entrada et sembla car, però vam fer de tot per poder-lo pagar i vam gastar-nos els nostres estalvis. Al final, però, s’ha acabat convertint en un engany que ens ha menjat la salut i que ara, a més, ens vol deixar al carrer. Mai no saps quan et faran fora de veritat, ni com”, relata l’afectada.
El seu cas és tan complex com paradigmàtic. I és que segons ha pogut comprovar amb documentació el TOT Barcelona, quatre mesos després que l’Ajuntament anunciés multes de fins a 180.000 euros a un propietari que havia llogat sense permís i per sobre del preu establert un pis de protecció oficial, D.P. i la seva parella signaven un contracte de 700 euros mensuals per viure durant un any en un pis del número 15 del carrer Salamanca, a la Barceloneta. Això diuen els documents oficials.
A banda, la inquilina explica que li demanaven 6.000 euros en efectiu per avançat, el que suposarien 500 euros mensuals afegits, fora de contracte, però que acabarien completant l’arrendament real que s’havia estipulat al contracte: 1.200 euros. Una quantitat que gairebé triplicava la xifra que mesos més tard anunciarien a la inquilina que era el màxim permès en un pis com el seu, de protecció oficial. “428€ euros era el preu de lloguer regulat d’aquell pis, em van dir a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya“, comenta ara la dona. Segons el relat de l’afectada, ni el contracte escrit ni molt menys l’afegit en efectiu compleixen aquest topall.
En converses a les quals ha tingut accés aquest diari es pot apreciar com quan D.P. exposa que té problemes per retirar la quantitat en efectiu del banc abans de signar el contracte, un dels apoderats del pis li respon: “Pero si son solo 6.000 euros. No entiendo. Sácalo en dos veces”. La llogatera —migrant— havia decidit fer el contracte per un any i no per tres, com li havien proposat, perquè els diners ja no li arribaven. “Els vaig dir la veritat. Que m’encantaria renovar per tres anys, però que no m’arribaven els estalvis per fer el pagament de la meitat per avançat”, recorda.
El descobriment de l’engany
Aquell contracte era el segon que signaria per viure en aquell pis. Onze mesos abans, havia tingut el seu primer arrendament de temporada. Segons ella, en aquell moment la fórmula va ser lleugerament diferent. D’entrada va pagar al voltant de 10.000 euros en efectiu, que barrejaven les gestions inicials de la immobiliària, la fiança i la part proporcional que els feien pagar per avançat. En aquella ocasió, el contracte marcava 500 euros formalment i l’afegit que introduïen en negre i per avançat eren 700 euros per cada mes que s’hi anaven a estar.
Tot i que en els contractes finals s’establien uns pagaments mensuals més petits, en el primer document d’acord que porta l’estampat de l’empresa Fincas Valencia i la forma jurídica de Promotora Nugaton s’arriba a explicitar que el preu seria de “1.200 euros mensuals”. De fet, la fiança que es demana és de 2.400 euros (equivalent a dos mesos) i el mes per avançat també es concreta com a “1.200 euros”. Finalment, però, en l’escrit definitiu, allò es va acabar modificant.
Després d’un temps vivint amb aquell lloguer, D.P. i la seva parella es van assabentar de la realitat a través del contacte amb unes veïnes. Feia mesos que havia intensificat el contacte amb la comunitat, després de tenir problemes amb la caldera i que no els l’arreglessin. Dubtosa per les novetats, va anar a preguntar a l’administració. L’hi van confirmar: vivia en un pis de protecció oficial. Li van explicar que això volia dir que els preus no podien ser els del lliure mercat, sinó que estaven regulats. Havia de ser assequible. També ho confirma una nota del Registre de la Propietat a la qual ha tingut accés aquest mitjà.
Tot seguit, la dona va demanar informació tant a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya com a l’Ajuntament de Barcelona. Fonts municipals asseguren que coneixen el cas de la família i que els consta que s’ha atorgat assistència en diferents consultes. Ara, però, D.P. lamenta que no tingui lloc on aferrar-se davant la voluntat actual dels gestors del pis de desnonar-los. “És desesperant. Ningú ens resol la situació”.
I és que tot es va acabar de girar quan, amb l’estat d’alarma ja decretat, un dels gestors del pis va enviar una comunicació a la família. Els deien que el contracte que finalitzava aviat era improrrogable i que esperaven que marxessin el pròxim 14 d’abril, en ple esclat de la pandèmia i amb l’obligatorietat del confinament domiciliari. El document es va enviar el 16 de març, dos dies després que el govern espanyol anunciés la situació d’excepcionalitat. La inquilina es va negar a marxar, va seguir pagant els 500 euros mensuals fora de contracte, i així ha seguit des de llavors.
El desemparament de l’enganyat
Davant de casos com el que denuncia aquesta família, l’Ajuntament té la capacitat sancionadora per castigar el responsable de la infracció en cas de confirmar que es cometés una il·legalitat. I de fet, segons han confirmat portaveus vinculats a la immobiliària a aquest diari, el govern municipal ja ha obert un expedient sancionador pels usos incorrectes d’aquest pis. El desemparament, però, és per a l’enganyat. En aquest cas, D.P..
I és que si la sanció tirés endavant i la propietat tingués la voluntat de refer el mal comès a canvi d’una reducció de la multa, es podria arribar a retornar els diners cobrats de més a la família entabanada. Va passar això mateix en un cas molt similar i molt proper, a la mateixa Barceloneta, explicat pel TOT Barcelona. Ara bé, el govern municipal no pot forçar aquesta decisió del possible infractor, sinó que és decisió seva. Una altra opció per a la propietat seria pagar la totalitat de la multa, o recórrer-la per intentar-se’n lliurar completament.
De nou, però, la família de D.P. se sent en un atzucac. Reclamen quedar-s’hi fins que trobin una opció adequada i seguir pagant un preu ajustat, com han fet els últims mesos. Alhora, les cartes dels gestors del pis segueixen arribant. L’última els assegurava que es presentarien a l’immoble el passat dimarts 15 de juny perquè els retornessin les claus i que, si no ho facilitaven, iniciaran els tràmits judicials. Això, però, no va succeir.
La família sap que si comença una batalla judicial i denuncia l’engany tenen les de guanyar, però els costos econòmics i anímics de lluitar contra una immobiliària els tiren enrere. “Hem estat temps sense feina, ara ens estem començant a refer i veure què podem fer. Gairebé que només demanem una mica de temps i que ens tornin la fiança. És una cosa de mínims”, reclama la veïna de la Barceloneta.
Aquest cas, però, té una història enrevessada fins i tot pel que fa a la propietat. La titular és una particular que viu en una casa de luxe, tal com ha pogut comprovar aquest mitjà presencialment, tot i que en teoria els pisos de protecció oficial són per a residir-hi, excepte comptades ocasions. L’entorn de la propietària assegura que la dona gran ja no està en condicions de salut mental per poder gestionar la propietat i que van atribuir totes les responsabilitats a dos apoderats, treballadors de Fincas Valencia. Diferents portaveus de la immobiliària implicats actualment en l’administració d’aquest pis reconeixen que el pis hauria d’haver estat gestionat en la situació de protecció oficial —abans no caduqui aquesta qualificació—.
Un d’aquests representants, que no formava part del nucli de decisions mentre es feien els contractes a D.P. i que ara està intentant gestionar l’embolic, remarca que s’està intentant “reconduir la situació” i que “s’està treballant per fer les coses bé”. Alhora, un dels apoderats que sí que va formar part de tota l’operació, assegura que “l’única beneficiada de tot plegat és la inquilina” perquè ha viscut en un pis reservat per a un procés públic. La família de D.P., però, no ho veu així. De fet, des que van conèixer l’existència dels pisos de protecció oficial i el sistema que els regeix, van inscriure’s en el registre de sol·licitants, se’ls hi va aprovar la petició i ara estan a l’espera d’un habitatge assequible. Mentrestant, però, esperen no ser desnonats i trobar una alternativa digna. Després d’haver arribat a pagar gairebé el triple del màxim establert per aquell pis de la Barceloneta, ara només reclamen un final pactat.
