El govern de Barcelona en Comú va iniciar el seu últim any de mandat en solitari amb un anunci categòric contra l’especulació i el frau en els pisos de protecció oficial. Era el 9 de gener del 2019. Va anunciar de l’obertura de 13 expedients contra propietaris que haurien comès alguna mena d’irregularitat i es va afegir un cas, ja resolt, que es va presentar com un avís a navegants. Es tractava dels amos d’un pis protegit de la Barceloneta que van ser sancionats amb un total de 180.000 euros per dues infraccions greus. Tanmateix, amb el pas del temps, una de les multes ha quedat reduïda al mínim després que el propietari fes una mostra de bona voluntat i l’altra sanció, directament, ha quedat totalment perdonada sense cap mena de compensació afegida. Així ho demostra l’expedient amb la resolució del cas al qual ha tingut accés el TOT Barcelona i han valorat experts.
Des de la presentació d’aquests procediments contra el frau, el regidor d’Habitatge en aquell moment, Josep Maria Montaner, va advertir que l’Ajuntament no tindria un afany “recaptatori” sinó que buscaria recuperar “la funció social dels habitatges”. Així, en alguns casos –com el del pis del carrer Aiguader– s’ha vist que al final dels processos sancionadors les multes poden acabar resolent-se per un preu molt allunyat de les quantitats inicials, fins i tot més enllà del que els propietaris preveien. A canvi, l’Ajuntament aconsegueix situar alguns pisos a la borsa de lloguer municipal durant uns anys.
De 196.000 euros a 18.922 euros
De fet, en el cas pioner anunciat per l’Ajuntament, la notícia no només parlava de dues infraccions greus per valor de 180.000 euros per haver llogat un pis de protecció oficial sense permís, sinó que a més obligava els amos a pagar 16.048 euros per retornar les quantitats en concepte de lloguer que haurien cobrat per sobre del preu permès durant anys. Segons la taxació de l’admnistració pública, el cost màxim de lloguer del pis era de 340 euros. En canvi, havia arribat a ser arrendat a una família monomarental per 800 euros.
Així doncs, després de la inspecció de l’Ajuntament, el pagament imposat als propietaris d’aquell pis –un pare i dos fills– era de 196.000 euros. Finalment, però, l’expedient s’ha acabat resolent amb un pagament de 18.922 euros i 26 cèntims de multa, la cessió del pis a la borsa de lloguer durant 10 anys i la retirada de les ofensives judicials contra l’administració i contra la llogatera del pis. D’on surt aquesta rebaixa? La resolució del cas és cristal·lina en una part i poc clara en una altra.
Primer de tot, cal entendre que les dues sancions tipificades com a “molt greus” en la llei 18/2007 pel dret a l’habitatge que s’apliquen a aquests propietaris neixen de dos motius: no haver destinat el pis de protecció oficial a l’habitatge habitual, d’una banda, i haver-lo llogat a un tercer sense permís de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, d’una altra.
Com que situacions així s’havien reproduït al llarg i ample de la ciutat, l’Ajuntament va impulsar la persecució d’aquests comportaments. Alhora, però, avisava que es podrien condonar una part de les sancions si els amos dels immobles col·laboraven a pal·liar la crisi de l’habitatge.
I la fórmula per fer-ho, per rebaixar les sancions, està contemplada a la mateixa llei catalana de l’habitatge. Segons fixa l’article 118, “les multes fixades per aquest article es condonen fins al 80% de l’import corresponent en el cas que els infractors hagin reparat la infracció objecte de la resolució sancionadora”.
Les condicions per condonar una multa
Així, en l’expedient al qual ha tingut accés a aquest diari, es decideix aplicar la màxima rebaixa a una de les multes, la que corresponia a haver llogat l’habitatge sense permís (hi ha supòsits extraordinaris en què es permet no viure-hi i arrendar l’immoble). Per aconseguir-ho, els propietaris accedeixen a desistir del recurs contenciós-administratiu que havien portat als jutjats i a demanar l’arxivament el procés de desnonament de la llogatera del pis. També accepten pagar 922 euros en concepte de rendes cobrades en excés –la xifra de 16.000 euros desapareix, ja que la inquilina havia deixat d’abonar les quotes temps abans en assabentar-se del frau. Finalment, cedeixen el pis a la borsa de lloguer del Consorci de l’Habitatge de Barcelona perquè faci un lloguer social durant deu anys a 340 euros mensuals.
El preu del lloguer, de fet, és el que ja estava fixat per llei mentre el pis sigui de protecció oficial, però el guany municipal en aquest cas arriba per dos motius. En primer lloc, perquè s’aconsegueix retenir el pis per destinar-lo a l’emergència habitacional i s’evita que el recuperi la propietat, almenys durant una dècada. I en segona instància, perquè allarga 4 anys i mig el període del preu de protecció oficial més enllà del que estava previst. Com que l’edifici es va fer habitable el 1995, acabava el seu règim de protecció el 2025. Amb aquest contracte s’allarga a la pràctica la protecció uns pocs anys. Després, els propietaris recuperaran l’habitatge i tindran via lliure per posar el preu de lloguer que desitgin.
Sigui com sigui, amb aquests compromisos l’expedient deixa clar que la primera sanció mereix la rebaixa del 80% del preu. És a dir, que dels 90.000 euros només n’hauran d’acabar pagant 18.000.
La desaparició de la segona multa de 90.000 euros
El fet més destacat, però, és la desaparició de facto de l’altra sanció. La que correspon a la segona infracció considerada “molt greu” i que demanava que es reparés abonant 90.000 euros.
L’expedient ho resol així: “No és possible la reparació de l’altra infracció, consistent a no destinar l’habitatge a domicili habitual, atès que l’habitatge ja es troba llogat i no és possible la seva ocupació per part del seu titular”. Després d’això no s’hi torna a fer cap referència. Ni en les consideracions jurídiques, ni a les conclusions, ni en la resolució. D’aquesta manera, no és que l’Ajuntament accedeixi a fer-li una rebaixa sense una compensació extra, sinó que directament quedaria retirada la multa, segons aquest document.
Aquests moviments dels serveis jurídics del consistori, que fan que s’esfumi la meitat de la primera gran sanció del govern d’Ada Colau a propietaris de pisos protegits, estan plenament contemplats dins la normativa, apunten experts consultats. “Entra dins del marge de discreció que li correspon a l’administració sancionadora. Ara bé, el que és important és que l’administració, després, mantingui un mateix criteri en situacions similars”, valora Oriol Mir, catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat Pompeu Fabra. És a dir, que aquesta decisió de l’Ajuntament pot servir de precedent per a altres propietaris infractors.
Hi coincideix Vicenç Aguardo, catedràtic de la mateixa especialitat però a la Universitat de Barcelona. Segons ell, el fet d’haver destinat el pis a la borsa de lloguer per saldar la primera multa provoca que desaparegui “l’il·lícit administratiu”. En aquest sentit, Aguado comenta que cal tenir en compte “la proporcionalitat” i apunta que “el dret sancionador ha de ser com el principi d’última ràtio”. Aquesta últim concepte fa referència a la idea del dret penal que sosté que no s’han d’imposar sancions greus si n’hi ha de menys dures que fan prou per saldar la infracció.
Segons els catedràtics i en relació al que s’argumenta a l’expedient, l’adminitració queda especialment emparada per l’espai de maniobra que li permet l’article 109 de la llei 39/2015 de procediment administratiu comú de les administracions públiques. En el primer punt d’aquest article s’especifica que es pot revocar la sanció “sempre que no constitueixi una exempció no permesa per les lleis, ni sigui contrària a la igualtat, l’interès públic o l’ordenament jurídic”.
Preguntades per l’anul·lació de la sanció, fonts de l’Ajuntament eviten comentar el detall de la decisió. En canvi, valoren la resolució en línies generals i defensen que “el procediment sancionador és molt garantista i ha de respectar el principi de proporcionalitat”.
La llogatera que ho va denunciar, indignada
Mentrestant, qui s’ho mira amb una indignació gens dissimulada és la llogatera que va detectar el cas, Elena Martín. La veïna de la Barceloneta ha aconseguit quedar-se al seu pis pagant un lloguer assequible durant 10 anys, però no el considera un desenllaç just. “En deu anys, a mi em faran fora i tindran un pis en plena zona turística per especular. Després d’haver fet trampes durant anys amb un habitatge protegit, paguen 18.000 euros i se’n van tan tranquils. Els ha sortit barat”, clou la dona.
