El bo jove de l’Estat per pagar el lloguer ignora la realitat de Barcelona

250 euros cada mes i durant dos anys. Aquesta és la mesura que ha anunciat el govern espanyol per posar fre als preus del lloguer que molts joves perceben com a prohibitius, especialment en zones amb el mercat tensionat, com és el cas de Barcelona. És el bo jove. S’espera que el text s’aprovi via decret el 18 de gener, durant el Consell de Ministres, tal com ha avançat la Cadena SER. Quan es publiqui al BOE entrarà en vigor i tindrà efecte retroactiu a data d’1 de gener. Aquest és un ajut que s’ofereix a persones d’entre 18 i 35 anys que resideixin de forma legal a l’Estat. Madrid gastarà 200 milions d’euros i preveu arribar a 50.000 joves aproximadament –a Barcelona hi ha 389.501 habitants en aquesta franja d’edat-. Ara bé, com amb tot, sempre hi ha lletra petita.

Per rebre el bo jove no es poden percebre ingressos superiors als 24.319 euros anuals -tres cops el valor de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM)-. Tampoc es pot viure en un pis que costi més de 600 euros, segons el que preveu el decret del govern espanyol, que deixa la porta oberta a apujar aquest topall als 900 euros de lloguer, si Catalunya ho desitja. En qualsevol cas, és una xifra que encara escapa a la realitat de Barcelona, amb un preu mitjà per un pis de 932,31 euros, segons les últimes dades de la Generalitat.

“Aquesta gent viu en un món paral·lel”, exclama Guillem Domingo, tècnic d’habitatge de l’Observatori DESC. “És una mesura que no té en consideració la nostra realitat territorial”, denuncia Guillem Chirino, president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). “No és una política d’habitatge útil per facilitar l’accés a l’habitatge o a l’emancipació; són fons públics que acaben en mans dels privats, perquè acaben al lloguer”, rebutja Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres. “No soluciona el problema”, assegura la Lucía Delgado, portaveu de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH).

Dels 18 als 29 anys un jove barceloní cobra menys de 24.319 euros l’any, que és el límit que contempla el bo jove del lloguer. En concret, fins als 24 anys el sou mitjà és de 13.464, poc més de 1.100 euros al mes, segons les dades de l’Ajuntament. Fins als 29 anys escala als 21.187 euros, 1.765 euros al mes. A partir dels 30 i fins als 34 el sou ja és de 26.476 euros, de mitjana; 2.200 euros al mes.

Avinguda Meridiana, tram entre el carrer de Felip II i la plaça de la Tolerància / Vicente Zambrano González
Avinguda Meridiana, tram entre el carrer de Felip II i la plaça de la Tolerància / Vicente Zambrano González

Quant als preus del lloguer, Barcelona en el seu conjunt se situa fora del marc que contempla l’executiu espanyol. Fent una cerca ràpida als principals portals immobiliaris, no se supera la cinquantena d’ofertes de lloguer inferiors a als 600 euros a la ciutat. Entre les llars candidates, infrahabitatges -pisos que no reuneixen les condicions mínimes per ser habitats i, per tant, fora del mercat-, pisos sense cèdula d’habitabilitat o locals reconvertits en habitatges de forma precipitada.

Si s’amplia la forquilla als 900 euros, en cas que Catalunya apugi el llindar màxim, com dona per fet l’Ajuntament de Barcelona, ja apareixen més propostes de lloguer. Al voltant del miler, aproximadament. Per districtes, i segons les estadístiques oficials, es pot llogar un pis inferior a aquest preu a Ciutat Vella, a Sants-Montjuïc, a Gràcia, a Horta-Guinardó, a Nou Barris i a Sant Andreu i sol·licitar alhora el bo social. Ara bé, si filtrem l’oferta de pisos a aquells que facin un mínim de 70 metres quadrats, les opcions es redueixen als districtes d’Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu.

“Bomba de fum”, lamenten les organitzacions socials

“Si [el bo social] és per joves que es volen emancipar en zones rurals o zones no tesnionades, d’acord, però quan el problema es concentra a les grans ciutats el que estàs fent és anunciar una mesura que és una bomba de fum“, diu Domingo. Des de l’Observatori DESC consideren que aquest tipus de mesures “no solucionen el problema d’arrel”. D’aquesta manera definexien com un “pegat” la proposta de l’executiu del president del govern espanyol, Pedro Sánchez i demanen solucions estructurals a la probelmàtica de l’accés a l’habitatge.

La resta d’organitzacions comparteixen la mateixa tesi. “No és una mesura efectiva ni a la ciutat de Barcelona ni a tota la província”, valoren des del CNJC. “La gran majoria de joves compartim pis i paguem lloguers que superen els 900 euros”, explica Chirino, president d’aquesta organització. “La gent és molt conscient que aquesta és una mesura que volen treure a bombo i plateret, però que no ajuda i no té efectes reals“, lamenta el Sindicat de Llogateres. “Ningú canviarà de pis per poder tenir aquest ajut, la gent detectarà que això és arbitari i, a més, no canvia el comportament de la gent en termes d’emancipació”, diu Aragonès, portaveu d’aquest moviment en defensa al dret a l’habitatge digne.

“De vegades aquestes ajudes són contraproduents, perquè al final encareixen els preus del lloguer”, adverteix Delgado. “És veritat que a Catalunya tenim una llei de contenció de rendes, que faria que això no succeís, però sabem que moltes immobiliàries i propietaris fan cas omís a aquesta norma”, diu. De fet, a finals d’octubre l’Ajuntament va sancionar per primer cop a un propietari per cobrar més del permès per la llei.

Vista aèria del carrer del Doctor Aiguader i la ronda del Litoral / HEMAV
Vista aèria del carrer del Doctor Aiguader i la ronda del Litoral / HEMAV

“No és la resposta al problema que tenim”, diu l’Ajuntament

L’Ajuntament de Barcelona es mostra crític amb el bo jove per pagar el lloguer. “No podem quantificar l’efectivitat de la mesura, però no és la resposta al problema que tenim“, assegura Lucia Martín, regidora d’Habitatge i Rehabilitació. “Està bé que hi hagi ajudes a pagaments del lloguer adreçades a col·lectius com gent jove, però no poden ser ajudes puntuals”, afegeix en conversa amb el TOT.

De totes maneres, considera que els ajuts es gastaran. “Hi ha necessitat”, diu. “Vol dir això que sigui la millor política? És evident que no”, sentencia. En aquesta línia reclama mesures més estructurals, en la mateixa línia que les organitzacions socials. Destaca la creació d’habitatge públic com una de les mesures primordials. “Estem fent molt més que el govern espanyol a tot l’Estat” en aquest àmbit, assegura Martín.

La desil·lusió és un sentiment que s’esmenta sovint, en relació amb el bo jove de l’Estat. “És una decepció més respecte d’uns poders públics que no estan per la feina i no protegeixen el dret a l’habitatge”, diu Domingo. “Les joves som les grans oblidades”, lamenta. Amb tot, considera que aquest tipus d’anuncis són una “presa de pel”. Des del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya protesten perquè diuen que ha estat una mesura on no s’ha interlocutat amb els joves.

“Als joves se’ls exigeix molt, gairebé tots estan ben preparats, però no veuen un horitzó de futur, començant per una llar i una independència en vers als pares”, explica Delgado. “És una situació que s’ha d’abordar, perquè si volem una societat que en un futur pugui viure de forma autònoma, independent i sana cal garantir polítiques d’habitatge per joves”, conclou.

Comentaris

    JordiP Gener 13, 2022 | 10:41
    Estranya a algú la inaplicabilitat a Catalunya d'una mesura pensada i parida a Madrit? Perquè "Madrit és Espanya i Espanya és Madrit", recordeu? I nosaltres "no som d'eixe món". Com deia aquella senyorona en una tertúlia de Intereconomioa, la 5 o qualsevol altre d'aquestes, "és que aquí eso no es costumbre", referint-se al peatge de les autopistes properes a "la capital", "la seva" capital. Autopistes que, obviament, van fer fallida i van passar a l'Administració per un punyetero duro el quilòmetre.
    JordiP Gener 13, 2022 | 10:51
    De fet, el que ignora l'Estat és la realitat d'Espanya.
    JordiP Gener 13, 2022 | 10:54
    Costa molt poder afirmar que una mesura de l'Estat resulta "útil per a la gent de Catalunya". Tanmateix, totes, absolutament totes, resulten "útils per a la gent de Madrit". I és que "Madrit és Espanya i Espanya és Madrit". I qui digui una altre cosa és un traïdor antiespanyol.

Nou comentari