El ritme de vendes de pisos a Barcelona s’ha restablert després que s’alentís amb la irrupció de la Covid. Si les operacions van quedar força per sota del llistó de les 3.000 per trimestre entre març i desembre de 2020, les compravendes d’habitatges a la ciutat han remuntat enguany i van assolir 3.464 acords rubricats entre abril i juny, al voltant de la mitjana habitual prèvia a la pandèmia.
La recuperació s’estén també als barris de Barcelona amb habitatges més cars, amb preus que fluctuen entre mig milió i més d’un milió d’euros. Són inversions de pes on n’hi ha prou amb qualsevol indici d’inestabilitat dins o fora de Catalunya perquè es frustrin. Ho prova que, mentre les compres de domicilis van caure un 39% interanual al conjunt de la ciutat durant els mesos d’estat d’alarma i confinament, les transaccions a barris com Galvany (disminució del 42,5%), la Dreta de l’Eixample (-59,5%), les Tres Torres (-71,4%) o Pedralbes (-78,6%) van desplomar-se força més, d’acord a les dades publicades per l’Ajuntament.
“En aquest sector, qualsevol informació econòmica, política o sanitària que genera incertesa paralitza absolutament els diners”, corrobora Estrella Serrano, directora de Living, especialitzada en el mercat immobiliari de luxe de Barcelona. Serrano comenta que la reclusió obligada pel coronavirus els va suposar “una aturada total”: “No podíem visitar els habitatges i, aleshores, tot el procés es paralitzava. En la nostra agència tenim una mitjana de 15 o 20 visites abans de tancar una operació. Ara les estadístiques no és que siguin superiors, però el mercat ha crescut respecte al 2020 i s’ha normalitzat, se situa al nivell de vendes de prepandèmia”.
Serrano afirma que a la seva companyia s’han refet consolidant entre una desena i una dotzena de vendes al mes gràcies sobretot a compradors nacionals, interessats en “viure de Diagonal en amunt, com a Sant Gervasi, Sarrià, Bonanova, Pedralbes o Galvany”, concreta. Als barris mencionats freguen els registres anteriors a la crisi sanitària o, en alguns casos, ja els han superat: a Galvany es van efectuar 91 compravendes d’habitatges al segon trimestre de 2021, gairebé un 20% més que les 76 anotades dos anys abans, i van fructificar 57 operacions a la Bonanova, un 67% més en comparació amb les 32 segellades entre abril i juny de 2019. En tots dos casos, el preu mitjà de les vendes voreja el milió d’euros.
Serrano recalca que, a més, han irromput joves de la ciutat amb capacitat econòmica que es poden permetre traslladar-se a habitatges de 400.000 a 500.000 euros, en la forquilla baixa dels preus que excedeixen la mitjana. El cas és que s’independitzen just després d’haver conviscut amb la família sota el mateix sostre en els mesos més inclements del coronavirus. “En aquests casos, hem notat un increment de vendes del 20% al 30% respecte el període anterior a la pandèmia”, compara.
El retorn dels estrangers
La ferma entrada d’una clientela amb una edat per sota de l’habitual ha compensat la davallada d’inversors estrangers en el mercat immobiliari més exclusiu de Barcelona, que es van esvair arran de l’alarma mundial per la Covid. En tot cas, Serrano subratlla que els foranis desitjosos d’instal·lar-se a la capital de Catalunya han tornat amb força en els últims “tres o quatre mesos”, fins al punt que Living s’apropa a les xifres de compradors de fora del país que comptabilitzava abans de l’ensopegada pel virus.
Serrano esmenta algunes operacions recents que ha signat, com la venda d’un àtic al carrer Aribau a una família neerlandesa, un domicili d’estil modernista al carrer Muntaner adquirit per uns anglesos o una mansió de Pedralbes on s’ha assentat una parella ucraïnesa, a prop de l’escola on els fills estan matriculats. “El client estranger adora l’Eixample, el veu com la Barcelona autèntica, i tenim un altre grup amb canalla a casa que prefereix Pedralbes i Sarrià, al voltant de les escoles on duen els fills”, precisa Serrano.
“Des de setembre tornem a notar interès de compradors que viuen fora i que han reactivat el seu projecte d’instal·lar-se a Barcelona”, constata Elizabeth Hernández, directora de Barnes Barcelona, també dedicada al mercat immobiliari opulent. La companyia parla d’un augment del 20% de compres per part d’inversors estrangers, però matisa que és una pujada bastida en foranis ja afincats a la ciutat. “Vivien de lloguer i ara han passat a un domicili propi”, concreta Hernández, que assegura que el tràfec de vendes d’habitatges d’alt valor a l’agència que encapaçala és “molt superior” que en els mesos immediatament anteriors a l’expansió del virus.
“La pandèmia ens ha fet reflexionar molt sobre quines condicions de vida volem canviar i qui no estava satisfet ja ho ha posat en pràctica. Ara molts compradors pregunten si el pis té terrassa i decideix si el vol o no en funció d’això. Els espais exteriors i les zones comunitàries són ara les demandes estrella”, assenyala Hernández. Agrega que l’estalvi acumulat, els tipus d’interès baixos en cas d’hipotecar-se i l’aposta per invertir en béns tangibles per protegir-se de l’augment de la inflació contribueixen també a empènyer la demanda.
Preus inalterables
Un punt en què coincideixen tots els operadors consultats és que els preus dels habitatges de luxe es mantenen pràcticament inalterables des de fa temps a Barcelona i no han experimentat variacions significatives amb la pandèmia. “Hi ha una demanda molt alta a l’Eixample, al Turó Park, a Galvany o a Pedralbes que no sempre podem cobrir, perquè no hi ha gaire stock disponible a la venda amb un preu que no estigui sobrevalorat”, explica Hernández. En canvi, apunta Ciutat Vella com un districte que ha perdut interès per al públic adinerat.
En tot cas, el cost dels domicilis sumptuosos de Barcelona acostuma a resultar més assequible per a les grans fortunes en comparació amb altres urbs europees. A l’espera que acabin de retornar nordamericans i asiàtics un cop aixecades les restriccions en els desplaçaments, Barnes revela que la clientela que atén per adquirir propietats taxades per sobre dels 2,5 milions d’euros és tota estrangera. “La massa dels nostres clients estrangers amb major poder adquisitiu és de França. Allà els preus han pujat moltíssim i els nostres clients venen les seves propietats a França amb guanys molts alts i, per un preu moltíssim més reduït, aconsegueixen el mateix o fins i tot millor a Barcelona”, sosté Hernández.
“Amb l’eliminació de les restriccions de la mobilitat, va començar a notar-se una demanda incipient d’estrangers que ha estat completament paralitzada durant un any”, coincideix l’agent immobiliari Iñaki Unsain, que descriu els foranis que li han contactat per adquirir a Barcelona: “Per una banda, hi ha els jubilats o els qui es jubilaran en els propers anys, gent de 55 a 70 anys, que busquen un habitatge per retirar-se o passar temporades llargues a Barcelona o zones costaneres d’Espanya. Són sobretot francesos, alemanys i britànics. Després n’hi ha que tenen de 45 a 55 anys i busquen tenir un piset per fer estades de tant en tant a Barcelona, amb dos dormitoris i ben ubicat, sobretot a l’Eixample, però també Sagrada Família, Poblenou, Gràcia o el Gòtic, propers a les platges”.
Unsain remarca que predominen els inversors nacionals i que “també ha augmentat l’interès en comprar habitatges i posteriorment reformar-los i tornar-los a vendre”. A Living, en canvi, parlen de famílies que creixen i “necessiten una primera residència de 250 metres quadrats o amb jardí”, indica Serrano. “Però també tenim el cas contrari, famílies on el niu es buida i els pares es queden sols, i venen patrimoni per anar-se a un pis més reduït pels dos”, desgrana. A la equació suma fons d’inversió que es fan amb “pisos d’alt standing garantits per a executius” i “estrangers jubilats que venen a viure a Barcelona i ens demanen pisos bonics amb bones vistes”.
“Hi ha compradors que busquen habitatges d’estil del voltant del 1900 que tinguin elements modernistes, perquè volen comprar una mica d’història de Barcelona”, expressa Hernández, que manifesta que la majoria dels qui consulten Barnes ho fan per trobar una primera residència. “No treu que hi hagi clients estrangers no residents a Barcelona que busquen una propietat per passar-hi temporades o habitatges de preus elevats per convertir-los en segones residències i, potser en un futur, establir-s’hi”, reconeix.
La comparació amb Madrid
Tot i redreçar-se un mercat tan privilegiat, els agents ensumen que Barcelona encara no capta l’interès de tot tipus de fortunes. “A Madrid van millor”, intueix Unsain, que creu que ha quallat la idea que a la capital d’Espanya “es protegeix més els propietaris”: “A Barcelona encara hi ha recel per la situació política i les decisions que es prenen. Hi ha gent que vol comprar que ens segueix preguntant per la regulació de lloguers, per l’ocupació i per la independència“.
Serrano també té la impressió que a Madrid, però també a València i Màlaga, el mercat luxós evoluciona “una mica millor” que a Barcelona. En tot cas, resol que “les expectatives són bones”. “Cal tenir en compte que sortiran més pisos a la venda a causa, per desgràcia, de les herències que no s’accepten”, fa veure. “Per sort, aquí tenim un mercat equilibrat i ha sigut un any molt bo. Hi havia venedors que deien que no era bon moment per vendre, però s’ha demostrat que sí, perquè el mercat es va començar a recuperar entre gener i maig, abans del previst”, completa Hernández.
