Almenys mig miler de persones, inclosos un centenar de menors, viuen en assentaments de barraques o en locals ocupats, segons ha avançat Catalunya Ràdio a partir de dades oficials de l’Ajuntament de Barcelona. En concret, els serveis socials municipals tenen censades 507 persones, de les quals 236 viuen en situació de vulnerabilitat en assentaments i 271 ho fan en locals ocupats. En total, als registres municipals consten 62 assentaments en solars o naus abandonades i 57 locals ocupats.
Diverses entitats socials denuncien que les xifres reals són molt més elevades perquè molta gent que viu en infrahabitatges està fora del radar municipal. Les xifres de l’Ajuntament provenen del Servei d’Intervenció Social de Famílies amb Menors (Sisfam), el Servei d’Atenció Social al Sensellarisme en l’Espai Públic (SAssep) i el Servei de Detecció i Intervenció amb infants, adolescents i joves migrats (SDI). Fonts municipals asseguren que tant el barraquisme com l’ocupació de locals van a la baixa, però les entitats ho qüestionen.
Dificultat per obtenir dades fiables d’infrahabitatge
El coordinador de la Fundació Amics del Moviment Quart Món, David Espinós, explica a la ràdio pública que l’Ajuntament només comptabilitza les persones que viuen en locals on hi ha algun tipus d’activitat econòmica submergida, com la recollida de ferralla. “Sabem que hi ha molts locals a la ciutat on no hi ha economia informal. Només fent una volta al voltant de la nostra seu ho podem comprovar”, denuncia Espinós. “Hi ha persones que no formen part de cap recompte i fins que no es tinguin en compte totes les tipologies d’infrahabitatge, les xifres no reflectiran la realitat”.
Una realitat que també ha comprovat el Sindicat d’Habitatge del Besòs i la Verneda (Sant Martí). “Aquí hi ha molts locals que van abaixar la persiana amb la crisi del 2008 i no l’han tornat a obrir”, explica Paula Gómez, una de les representants del sindicat. “Al final hi ha famílies que no tenen on viure i acaben entrant en aquests locals per manca d’alternativa”, lamenta. En el cas de la Verneda, és un barri on van a parar moltes persones “expulsades a la perifèria” pels elevats preus del lloguer.
L’investigador de l’Institut Metròpoli, Albert Sales, assegura que obtenir dades fiables sobre el barraquisme i l’ocupació de locals és “difícil, però no impossible” i proposa que la recollida de dades s’encarregui a “equips de recerca que no tinguin com a objectiu fer intervenció social directa”. L’Ajuntament reconeix que hi pot haver part de les persones que viuen en infrahabitatges que escapen al radar municipal perquè hi ha “molta mobilitat” i defensa que la recollida de dades busca més obtenir una “tendència” que una radiografia “de detall”.
El barraquisme: un fenomen a la baixa?
A finals del 2023, l’Ajuntament de Barcelona tenia comptabilitzades 645 persones que vivien en condicions de barraquisme o locals ocupats, de les quals 155 eren menors d’edat. Les xifres municipals posen al mateix sac persones que viuen en barraques, en naus industrials abandonades o locals comercials en planta baixa. Les dades eren molt similars a les 2022, quan hi havia 663 persones censades, i força més baixes que el 2021, quan n’hi havia 865, de les quals 209 eren menors.
Llavors les entitats ja denunciaven que el barraquisme és una situació difícil de quantificar per la gran mobilitat de les persones afectades, que sovint han de mudar-se per la pressió policial i la manca de seguretat dels espais on viuen. “Segurament això és el que està passant, perquè no tenim alternatives habitacionals ni a Barcelona ni a la resta de municipis”, explicaven des d’Amics del Moviment Quart Món. Molta gent que viu en barraques i locals ocupats queda fora de la taula d’emergència habitacional i, per tant, no tenen possibilitat de ser reallotjades.
