L’Ajuntament duplica la compra de pisos perquè no fa prou habitatge protegit d’obra nova

Ha adquirit més de 800 habitatges a Barcelona en els últims 4 anys, un número similar als que ha entregat d’obra nova

La crisi residencial que viu Barcelona des de fa una dècada ha posat l’habitatge públic –o, més concretament, la seva escassetat– en el centre del debat social i polític. Però construir edificis és lent i requereix molta paperassa. Per això en aquest últim mandat la compra de pisos, tan directa com mitjançant el tanteig i retracte, s’ha consolidat com una alternativa a la promoció pública. És una estratègia de rendiment immediat, però més cara, a la qual el govern d’Ada Colau li ha tret molt rendiment, ja que ha comprat més del doble de pisos que els adquirits durant el mandat de Xavier Trias.

Des de mitjans del 2015, l’Ajuntament de Barcelona ha adquirit 676 habitatges, als quals s’han de sumar 150 més que estan compromesos i en tràmit, segons les dades facilitades per la regidoria d’Habitatge. En total, aviat seran 826 pisos que hauran necessitat una inversió global –entre compra i rehabilitació– de més de 64 milions d’euros. Es dona la circumstància que el nombre de pisos incorporats al parc públic a través de la compra i la cessió és molt similar als 834 que s’han entregat d’obra nova durant aquest mandat.

Preferència per les finques senceres

Dels 676 habitatges que s’han adquirit fins ara, la majoria corresponen a finques senceres. En els últims quatre anys l’Ajuntament ha invertit 45 milions d’euros a comprar 22 edificis, que inclouen un total de 401 pisos, i s’ha gastat 10 milions més en rehabilitacions, el que dona un preu mitjà de 137.000 euros per habitatge. Alguns dels casos més coneguts són els tres edificis del carrer Lancaster (Raval) pels quals el consistori va pagar 5,6 milions; el del carrer Leiva (Hostafrancs), que va costar 2,7 milions; o el del carrer Encuny (Marina del Prat Vermell), la finca més gran adquirida fins al moment amb 114 pisos per 5,8 milions.

Habitatges adquirits per l'Ajuntament de Barcelona (2008-2019)

Habitatges adquirits per l’Ajuntament de Barcelona (2008-2019)

A més, l’Ajuntament també ha comprat 112 pisos individuals mitjançant el dret de tanteig i ha adquirit l’usdefruit de 163 habitatges més a través de convenis amb entitats financeres, 133 dels quals provenen de la Sareb i la resta de Building Center, propietat de CaixaBank. A les operacions municipals també s’hi poden afegir els 133 pisos que la Generalitat, a través del departament de Territori i Sostenibilitat, ha comprat fent servir el dret de tanteig i retracte amb una inversió de 8,6 milions d’euros entre 2015 i 2019. En tots els casos el destí dels pisos són el lloguer assequible, el lloguer social o la mesa d’emergència.

Punxa l’obra nova i rècord de compres

Els gairebé 700 pisos que s’han incorporat al parc públic de lloguer via compra o cessió –i que podrien ser més de 800 en els pròxims mesos– marquen un rècord històric a la ciutat. A l’època de Jordi Hereu (2008-2011) només es van produir 17 adquisicions de pisos, mentre que durant el mandat de Xavier Trias (2012-2015) la xifra ja va augmentar fins a les 274. Aquestes bones xifres contrasten amb la decepció de la promoció de pisos, amb poc més de 800 entregats i més de 4.000 en algun punt de la tramitació, dels quals només un miler està ja en la fase de construcció.

La compra de pisos és una tendència que podria anar a més en un futur perquè amb l’aprovació el desembre passat de la mesura per obligar a destinar un 30% de les noves promocions a habitatge protegit també es va estendre l’àrea de tanteig i retracte a tota la ciutat. Fins llavors estava molt més limitada. Tot i això, l’Ajuntament adverteix que no té “una capacitat indefinida per adquirir totes les finques que es posen a la venda a Barcelona”. Per això s’analitza cada operació i es valora si hi ha capacitat pressupostària, sempre prioritzant finques “en zones de forta demanda residencial” o amb “una pressió especulativa intensa”.

Més informació

Nou comentari