Producte fresc i de proximitat. Aquest és el gran valor que ofereixen els mercats, un comerç tan històric com romàntic que perdura, cada cop amb més dificultats, en molts barris de Barcelona. La pandèmia ha fet estralls en tots els paradistes, sense excepció, que veuen com les despeses es disparen al mateix ritme que la competència. A més, cal sumar una política municipal que des de fa tres dècades opta per incorporar grans superfícies dins dels mateixos recintes. La gran majoria de mercats de Barcelona, set de cada deu, ja compten amb un gran supermercat com una parada més i, des de fa anys, la majoria de reformes ja es pensen de tal manera que se’n pugui encabir un en el futur.
L’Ajuntament diu que aquesta política “està reconeguda internacionalment” i que “complementa l’oferta comercial del mercat, facilita la compra en un sol acte i incrementa l’atractivitat dels mercats com a ‘pols’ comercials del barri”. Una versió optimista que molts comerciants consultats pel TOT Barcelona matisen considerablement. La idea del consistori, que no ha variat tot i els respectius canvis de color, és incorporar progressivament noves grans superfícies tant en els nous mercats com en els que tenen una reforma en marxa, fet que els ajuda a finançar les obres. De fet, fonts de l’Ajuntament consultades per aquest diari reconeixen que les empreses que instal·len un súper “aporten recursos econòmics per a la remodelació” de tots aquests recintes.
“No compensa”
El mercat del Fort Pienc exemplifica com ningú aquesta política. Inaugurat el 2003, compta amb un gran Mercadona a l’entrada que eclipsa els altres espais. La parada de la Glòria, la més propera al supermercat, és una de les més castigades. L’ha tocat viure la cara negativa d’una política que facilita la reforma dels mercats més deteriorats, però que castiga els paradistes que venen producte fresc. “Ens fot una mica”, explica resignada al TOT Barcelona aquesta comerciant de fruites i verdures de proximitat, que demana “posar-hi remei”. “Si jo venc fruita a 12 euros i al pis de sota està a 6, la gent baixa. Tant se val la qualitat, per molt que els ho expliquis, prefereixen el Mercadona. No ho volen entendre”, explica amoïnada la Glòria. D’altra banda, el Sergi, president dels venedors del Fort Pienc, diu que aquesta situació “no afecta a tots per igual”, però confirma que hi ha “cert neguit” entre alguns paradistes.
Un altre exemple clar és al mercat de la Sagrada Família, que va incorporar un Bonpreu fa un any aprofitant l’última reforma de l’espai. Des del consistori asseguren que aquestes decisions es prenen al Consell Rector, “on tothom està representat”, però els venedors ho veuen més com una imposició. De fet, el portaveu dels paradistes d’aquest mercat, Juli Lucas, assegura al TOT Barcelona que ells no han decidit res. Amb tot, fa un esforç per veure el got mig ple: “S’amplia la gamma de productes que ven el mercat, els clients ara no han d’anar a un altre espai a comprar estris i productes de neteja”, comenta el paradista, que, tot i començar optimista, deixa clar que el suposat benefici “no és proporcional” a la ferida que s’obre en alguns dels petits negocis.
Els supermercats paguen com una parada més: un cànon –que des de Sagrada Família diuen que no és proporcional a l’espai que ocupen– i una partida generosa pel manteniment del recinte. Ara bé, és suficient amb aquests imports? En Juli diu que no. Els canons i les despeses “pugen cada any” per a tots ells, sobretot des de la pandèmia, i cada cop més paradistes van amb l’aigua al coll. És més, el portaveu dels venedors anima als barcelonins a fer un tomb pel mercat, conscient que hi ha imatges que valen més que les paraules, i deixa anar algunes xifres prou exemplificadores: del centenar de parades que hi havia fa 15 anys, ara només en queda una trentena. Certament, la crisi del mercat ve de lluny, molt abans d’haver-hi el Bonpreu, però els comerciants no confien gens que el súper els ajudi a remuntar, sinó més aviat s’ensumen el contrari.
El portaveu lamenta que “els mercats fa anys que estan força abandonats” i que no tenen “ni recursos ni res que ens ajudi”. Una situació preocupant que s’està enduent comerciants per davant. De fet, en Juli avisa de la davallada “perillosa” de parades de producte fresc, castigats ara també per la competència que els fan les grans superfícies dins del mateix mercat. Això sí, els comerciants no semblen preocupats a curt termini, gràcies al fet que els clients de sempre –cada cop més envellits– encara reconeixen “la qualitat” dels productes del mercat. Tanmateix, queda per veure què passarà quan se certifiqui el canvi generacional entre els clients i si aquells que ara opten, majoritàriament, pels grans supermercats, canvien o no de costums.
La resistència d’uns pocs mercats
La majoria de reformes ja incorporen espais reservats per a grans superfícies. Per exemple, el flamant mercat de l’Abaceria, que el 2025 deixarà el passeig de Sant Joan per tornar a la seva plaça, incorporarà un supermercat a la planta -1. Qui saps si per això sorprèn que, enmig d’aquesta tendència a l’alça, n’hi hagi uns pocs que resisteixen. El mercat de Sant Andreu, durant cinc anys instal·lat en una carpa provisional al carrer de Sant Adrià, ha tornat a la plaça del Mercadal completament renovat i sense supermercat. La portaveu dels venedors durant la reforma, Elisenda Pons, explica al TOT Barcelona que mai els van oferir aquesta possibilitat. En part, diu, perquè els grans camions que abasteixen els grans súpers “no caben a la plaça”.
Els comerciants andreuencs celebren que el seu mercat s’escapi d’aquesta tendència. La presidenta dels venedors actual, Sonia Vizcaino, reconeix que és una ‘victòria’ dels mercats clàssics, ja que creu que els hagués tret clients: la gent “ja no vol fer cues”. Amb tot, reconeix que el mercat queda una mica desplaçat de la resta de botigues i que tenir on comprar productes de cosmètica “atrauria un tipus de públic que ara mateix no tenim”. Ara bé, Vizcaino aposta per mantenir el “romanticisme” dels mercats i comparteix la necessitat d’altres comerciants de “potenciar” un tipus de comerç, el més clàssic, que està patint tingui o no la companyia d’un gran súper.
1 
