La idea de manifestar-se feia mesos que rondava els responsables dels comerços i restaurants de Collserola. Després de gairebé un any patint els efectes de les restriccions de mobilitat per la pesta porcina africana i sense una data concreta a l’horitzó per a la recuperació de la normalitat, els negocis tocaven fons la setmana passada i es decidien a convocar una protesta per visibilitzar una situació que consideren del tot insostenible. Prop de 200 persones protagonitzaven dissabte al matí una concentració que, sota la consigna Obriu Collserola ja, tallava la carretera de Vallvidrera, avançant en processó fins al parc d’atraccions del Tibidabo. Impulsada pels comerciants i restauradors amb el suport de l’Associació de Veïns de Vallvidrera – Mont d’Orsà, la manifestació servia també per denunciar el desemparament absolut que han sentit durant aquest temps els establiments per part de les autoritats, que només els han ofert unes ajudes a les quals només podran accedir a partir del febrer del 2027 si certifiquen que han facturat un 30% menys.
Potser ja,seria,hora, d’escoltar a qui pateix unes restriccions que ja pocs experts entenen, l’economia d’uns sembla més important que la d’uns altres.Obrim Collserola ja! https://t.co/Z1SAm8Krpk
— Collserolejant | Història i patrimoni (@collserolejant) October 17, 2026
“Per haver-se convocat uns quants dies abans i de manera casolana, la protesta no va estar gens malament. Al final hi ha molta gent afectada”, assegura la Sílvia Baldellou, tercera generació de la seva família al capdavant del restaurant Casa Trampa. La responsable d’aquesta fonda fundada el 1882 i ubicada al número 3 de la plaça de Vallvidrera va participar del tall inicial de la carretera, però no va poder fer el mateix amb la marxa fins al cim del Tibidabo perquè coincidia amb l’inici del primer torn de dinars i faltaven mans a l’establiment. Des que el seu avi va agafar les regnes del negoci l’any 1939, just després de la Guerra Civil i quan aquest ja havia complert el seu primer mig segle d’història, Casa Trampa ha viscut diverses crisis econòmiques i també la pandèmia del coronavirus. Sempre se n’ha sortit. Tanmateix, les mesures per la pesta porcina han portat aquesta supervivència fins al límit, deixant la facturació i clientela a la meitat i forçant la responsable a acomiadar una de les seves treballadores el passat mes de juliol. “Sempre que es prenen mesures, hi ha danys col·laterals. Això ho entenem, però aquestes accions han de tenir una bona feina darrera que les sustenti”, remarca, tot qüestionant-se com és possible que la propagació del virus no s’hagi pogut controlar després d’un any de tancament de Collserola.
La mobilització va tenir un efecte pràcticament immediat. Hores després de la protesta a Vallvidrera, el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, assenyalava en una entrevista a La Vanguardia que preveu una reobertura progressiva de Collserola amb corredors segurs a partir de finals de novembre, just un any després del primer positiu. “Estem parlant amb els alcaldes, que ja ens han proposat algunes zones. Serà una reobertura gradual”, deia. Ordeig subratllava que el departament que pilota no decideix quan s’obre, sinó que la mesura depèn dels reglaments europeus, espanyol i català, els tècnics i els registres. “Si ens precipitem ara, podem fer que se’ns escapi la malaltia i que tornem al punt de partida“, advertia. En aquest sentit, segons les darreres dades facilitades per la Generalitat, tots els positius detectats des del passat 7 d’agost menys un són de restes d’animals morts que han trobat els gossos, fet que indica que el virus gairebé “no circula”. Així doncs, la densitat de porcs senglars a la zona 0 està en aquests moments pràcticament per sota d’un per quilòmetre quadrat, quan s’havia arribat als 20 animals per quilòmetre quadrat.
Front comú per la supervivència
L’anunci del possible aixecament de restriccions ha agafat per sorpresa els comerciants i restauradors de Collserola, que fins ara no havien estat informats de les intencions governamentals. “A nosaltres ningú ens han dit res oficialment […] No puc valorar el nivell de certesa d’aquesta data“, lamenta Baldellou. Durant aquest any de tancament del parc natural, la responsable de Casa Trampa apunta que només s’han interessat per la situació dels negocis els grups municipals d’ERC i el PP. Mentrestant, els establiments han hagut de continuar pagant, per exemple, les corresponents taxes de residus i de terrasses, com si les seves finances no s’haguessin vist afectades per les mesures. “Si per accedir a les ajudes el pròxim febrer has de demostrar pèrdues mensuals del 30%, això vol dir que abans de rebre-les ja hauràs tancat“, afirma la restauradora. El mateix posicionament el comparteixen des de l’Asador Casa Juaco, ubicat a la carretera que connecta el districte Horta – Guinardó amb el municipi de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), molt a prop del mirador del Forat del Vent. “Fa 45 anys que estem oberts, però no sabem quant de temps més podrem aguantar així”, reflexiona la responsable.
Entre els afectats també hi ha la guingueta del parc del Laberint d’Horta. La titular de la concessió municipal fa temps que denuncia que ha perdut pràcticament la totalitat de la seva clientela des que la zona verda va haver de clausurar-se com a part de les mesures de contenció del virus a principis del passat mes de març. La decisió va sorprendre en el seu moment tant els responsables de la gestió de l’espai com els usuaris que hi acostumaven a passejar o acostar-se per utilitzar els espais de pícnic. De fet, fonts pròximes a la gestió del parc consultades per aquest mitjà el passat juliol coincidien a ressaltar el sense sentit que suposa mantenir sota precinte un espai que té un tancament perimetral complet que evita el pas dels senglars. A banda, es dona la circumstància que, tot i que el parc roman tancat, sí que està obert de dijous a diumenge una part del Palau del Marquès d’Alfarràs, on es fa una exposició en el marc de la Capital Mundial de l’Arquitectura. Per tot això, la responsable de la guingueta ha fet front comú amb la direcció de l’Asador Casa Juaco, Uaala Obrador i Casa Trampa per demanar la reobertura de l’espai i mesures coherents que permetin compensar la caiguda pronunciada de la facturació.
La resposta ciutadana
Quan Baldellou va començar a denunciar el cas del restaurant a través de les xarxes socials, ho va fer sense gaires esperances, forçada per la situació límit i des d’un profund escepticisme. En les seves declaracions, sempre reconeixia que aquestes restriccions l’havien ajudat a adonar-se del pes específic que tenien els vianants, els excursionistes i els ciclistes entre la seva clientela habitual els dies d’entre setmana. Unes absències que no es notaven tant durant el cap de setmana, quan la responsable sí que havia percebut un descens dels ciclistes que s’aturaven al restaurant per esmorzar, dinar o fer el cafè abans de continuar la seva ruta. En aquest sentit, és important remarcar que el negoci sempre ha estat un lloc de pas i un punt de referència per a molta gent que venia per la carretera de les Aigües des d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), que travessaven Collserola des de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) o que pujaven des dels diferents barris del pla de la capital catalana, sobretot des de la zona del districte de Sarrià – Sant Gervasi.
Poc s’esperava la restauradora que la gran resposta ciutadana a la seva crida a xarxes es convertiria en el baló d’oxigen que els ha permès sobreviure fins ara. Actualment, no arriben a la mitjana de més de setanta menús diaris que feien abans de la pesta porcina, però, des de les festes de la Mercè, sí que s’han estabilitzat al voltant dels cinquanta o seixanta comensals. “Dilluns amb la pluja en vam fer 37 de menús, però divendres passat vam arribar als vuitanta”, confirma Baldellou des d’un profund agraïment i a l’espera de veure en què es concreta l’anunci amb bombo i platerets del conseller Ordeig només unes hores després de la manifestació per la reobertura de Collserola.
