L’escullera de la bocana nord és un d’aquests espais del Port de Barcelona amb l’accés restringit i poc conegut pel ciutadà. Sota un sol de justícia, aquest indret ha estat aquest dimarts l’escenari de la presentació de la primera gran instal·lació d’unes estructures pensades per regenerar la vida marina en un entorn tan hostil com pot ser el recinte portuari. La iniciativa impulsada des de la Fundació BCN Port porta per nom RegenPorts i compta amb la col·laboració de la companyia Ocean Ecostructures, els responsables del disseny de les planxes verticals que avui s’han començat a col·locar a les parets interiors del moll, entre els dos i els nou metres de profunditat. La previsió és que en els prop de 400 metres lineals de la bocana es col·loquin una cinquantena d’aquestes estructures, que a finals d’aquest juny ja podrien arribar a les 150 si tenim en compte les proves pilot que hi ha repartides per diversos punts de les instal·lacions portuàries de la capital catalana.
“Avui sembla l’inici d’alguna cosa, però això no deixa de ser un punt d’inflexió per a un programa que va començar gairebé fa tres anys”, ha assenyalat en Miquel de la Mano, director tècnic de la Fundació BCN Port. Durant aquest temps, l’equip involucrat ha impulsat diverses proves en espais com el Moll de Pescadors o el Maremàgnum per determinar quins punts del recinte eren els més adients per col·locar aquestes planxes. Finalment, s’ha optat per la boca nord perquè es tracta d’un indret amb un moviment d’aigües constant i amb unes condicions favorables per a la recuperació d’aquest ecosistema marí perdut amb l’activitat portuària. “Hem estudiat a quines zones del Port podíem desplegar aquestes estructures i hem vist que hi ha un potencial d’entre cinc i set hectàrees, l’equivalent a cinc o set cops el Camp Nou. Són espais que fins ara no eren productius, però que podem fer que generin un valor“, ha remarcat de la Mano, que ja ha avançat que l’objectiu és aconseguir escalar aquesta iniciativa perquè més ports se sumin al projecte.
En la mateixa línia s’ha pronunciat la Dafne José Fernández, responsable de RegenPorts, que ha detallat que les estructures que s’estan col·locant a la bocana nord són les primeres que s’han comercialitzat, és a dir, que han estat finançades per empreses, que obtenen a canvi beneficis fiscals com a responsabilitat social corporativa. “Això és la demostració que la infraestructura portuària pot ser molt més que un espai logístic i donar resposta a la pèrdua de biodiversitat”, ha assegurat. Una altra de les cares visibles d’aquest projecte és l’Albert Martínez, consultor d’economia blava de la Fundació BCN Port, que ha apuntat que també s’ha arribat a un acord amb Ciments Molins per col·locar algunes de les planxes a la petita escullera que tenen a la mateixa bocana i que l’objectiu és que aquestes actuacions funcionin com a corredors ecològics, tenint un impacte més enllà dels punts concrets on s’intervé. “Les proves pilots ens han permès validar protocols i hem après a seleccionar els espais on són compatibles aquest tipus de intervencions en funció de la llum que tenen, els corrents que hi passen o l’activitat portuària que s’hi desenvolupa”, ha indicat.
Per la seva banda, l’Ignasi Ferrer, director general i fundador d’Ocean Ecostructures, ha explicat que són una start-up nascuda fa cinc anys a Barcelona i dedicada a la renaturalització de qualsevol infraestructura d’acer o ciment ubicada al mar. “Creem estructures úniques, geolocalitzades i que es poden monitorar que es mimetitzen amb qualsevol escull natural […] Pensem que qualsevol infraestructura que fins ara hem vist com a hostil per a la natura pot generar biodiversitat. Això transformarà el Port en un espai proactiu, que respecta i construeix per al seu entorn”, ha afirmat.
Una nova manera d’entendre el recinte porturari
La presentació d’aquesta primera gran instal·lació ha comptat amb la presència del president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, i de la comissionada de Promoció Econòmica, Comerç i Restauració de l’Ajuntament, Nadia Quevedo. Carbonell ha destacat que és una responsabilitat i una gran oportunitat encapçalar iniciatives d’aquest tipus, tot convidant altres recintes portuaris a prendre l’exemple de les instal·lacions de la capital catalana. “Amb aquesta instal·lació a escala fem tangible una nova forma d’entendre el Port, com un espai amb capacitat activa de regenerar el medi marí i on la seva operativa i la vida natural poden conviure”, ha dit. Al seu torn, Quevedo ha subratllat que projectes com aquest consoliden l’aposta municipal per l’economia blava i demostren que la sostenibilitat i la competitivitat poden anar de bracet.
