On comença i acaba el Port de Barcelona? Potser no us heu fet mai aquesta pregunta, però una resposta que semblaria coherent sobre el paper seria dir que va des del Port Vell fins a l’espai que dona a la Zona Franca, més a prop del municipi del Prat de Llobregat i de la desembocadura del riu. Ara bé, si ens situem sota les coordenades nord-sud i busquem l’extrem que està ubicat més amunt en el mapa i, per tant, més pròxim al centre de la capital catalana, la resposta no pot ser una altra que l’escullera de la bocana nord. És en aquest punt del recinte portuari on trobem la torre pintada a ratlles de color verd i il·luminada de nit que indica l’entrada a les instal·lacions per a les embarcacions.
L’escullera és un dels espais del Port més desconeguts per als barcelonins. El seu accés és restringit i, per arribar-hi, has de travessar tot el passeig de Joan de Borbó i tota la bocana ara sota la gestió de l’operador Marina Vela fins a assolir el moll que comunica amb aquest extrem del recinte. Després de passar pel control de seguretat i d’envoltar un moll ple de iots, el visitant arriba a una recta de prop de 400 metres de llargària que dona a la torre verda que esmentàvem abans i bloquejada per una tanca. Un cop superada la barrera, el visitant es troba que, a la part final del moll que arriba fins a l’escullera, no hi ha pràcticament res. És una superfície de ciment, plana i força ample, des d’on es pot comprovar com el tràfec a les instal·lacions portuàries és constant.
La seva ubicació privilegiada ofereix una bona panoràmica de les terminals de creuers i ferris, situades just al davant del moll, i de la zona logística reservada per als estibadors, la platja de contenidors i les diferents empreses que hi tenen seu. També es pot apreciar la muntanya de Montjuïc coronada pel castell i, d’una forma especialment clara, el seu vessant sud-oest, conegut com el Morrot. Al bell mig d’aquesta cara sud de la muntanya, es pot veure el far de Montjuïc, que resisteix un segle després de la seva inauguració pràcticament aïllat. El recinte que alberga aquesta infraestructura de vital importància marítima data del 1925 i va ser projectat per l’enginyer Josep Cabestany, que el va situar en un monticle ancorat a la cara sud de la muntanya a uns 108 metres d’alçada. Fa ja dues dècades que va ser reformat per poder tenir una segona vida que no acaba d’arribar. Fonts portuàries consultades per aquest mitjà a principis del 2025 apuntaven que des de la darrera remodelació no s’havia fet cap actuació més i que tampoc hi havia cap projecte sobre la taula per donar un nou ús concret a l’espai més enllà de la seva funció com a far.
De Montjuïc al Tibidabo
Si girem cua i fixem la mirada cap al nord, es pot veure clarament l’Hotel W i diversos espais del Port Vell, com el World Trade Center (WTC) amb la imponent Torre de Jaume I del telefèric i el Maremàgnum, així com diversos edificis de la trama urbana de la ciutat, presidits al fons pel cim del Tibidabo.
Regenerar la vida marina
Cal recordar que aquesta bocana ha estat l’espai triat per a la primera gran instal·lació d’unes estructures pensades per regenerar la vida marina en un entorn tan hostil com pot ser el recinte portuari. La iniciativa impulsada des de la Fundació BCN Port porta per nom RegenPorts i compta amb la col·laboració de la companyia Ocean Ecostructures, els responsables del disseny de les planxes verticals que avui s’han començat a col·locar a les parets interiors del moll, entre els dos i els nou metres de profunditat.
