El Port de Barcelona ha presentat aquest dimecres el seu pla estratègic per al període 2026-2030. El full de ruta operatiu i inversor de l’autoritat portuària barcelonina recull més d’un centenar d’actuacions concretes centrades, majoritàriament, en la millora de les infraestructures i la transició energètica. Per assolir aquests objectius, endeguen el “cicle inversor més gran de la seva història”; amb una munió de projectes que es tiraran endavant a curt termini i que es completaran al llarg de la pròxima dècada. Segons el president del Port, José Alberto Carbonell, la guia per elaborar aquest projecte estratègic ha estat adaptar-se a “les situacions sobrevingudes dels últims cinc anys, que no havien passat mai en el sector portuari i marítim”. Des de les disrupcions causades per la pandèmia fins al tancament de l’estret d’Ormuz, passant per la guerra comercial del president dels Estats Units, Donald Trump, han evidenciat que l’organització s’ha de “fer més resilient”. “Hem de ser capaços de fer front a totes aquestes situacions”, ha sostingut Carbonell.
Per enfrontar tots aquests reptes, Jordi Torrent destaca que el del 2026-2030 és el primer pla estratègic del port que incorpora l’activitat comercial, la zona d’activitats logístiques i el Port Vell. Totes elles formen part dels objectius a mitjà termini de l’autoritat. En el vessant econòmic, val a dir, el pla no recull una xifra tancada d’inversions. Carbonell ha detallat que l’expectativa és continuar amb el mateix ritme de licitacions de noves obres que es va posar en marxa el 2025, quan es van activar projectes per valor de 300 milions d’euros.
Aquest dispendi, val a dir, supera amplament la capacitat de generació de caixa del Port, que es va quedar en el mateix període en els 114 milions. Per tant, part de les noves inversions s’encararan mitjançant emissions d’endeutament. El passiu net de l’organisme, ara per ara, és zero -és a dir, el Port conserva més caixa que endeutament actiu-. En conseqüència, parteix d’una posició favorable per accedir a finançament exterior. Tot i això, el president insisteix en diverses eines per millorar el cash flow a curt termini, per poder entomar les despeses que venen amb una part rellevant de recursos propis.
Noves infraestructures
Entre els principals projectes que contempla el Port per als pròxims anys, destaca la reordenació de la zona sud, amb la construcció dels molls Jaume I i Catalunya i l’ampliació del Moll Adossat. També formen part del projecte les vies de recepció ferroviàries a la llera del Llobregat, així com la terminal d’autopista ferroviària i la terminal intermodal del port. Torrents ha posat el focus, a més, en l’ampliació de capacitat en múltiples segments de negoci, com ara el ro-ro o la capacitat d’amarrament de vaixells especialitzats en granels líquids, com el petroli o el gas natural liquat. Fora del Port, entomaran millores i ampliacions en terminals ferroviàries de les quals l’autoritat és accionista, com ara la Llagosta, Perpinyà o Saragossa. A més de les inversions en infraestructures, també es mobilitzaran recursos per ampliar la capacitat de generació energètica del recinte, amb parcs de plaques solars en cobertes.
Ormuz, impacte escàs
Preguntat per les batzegades logístiques que està causant la guerra a l’Iran i el subsegüent tancament de l’estret d’Ormuz, Torrent ha tret ferro a la situació. Segons el director estratègic, el trànsit -tant petrolier com de mercaderies- provinent de les zones afectades pel conflicte és “molt petit”, d’entre el 2 i el 3% de l’activitat del port de Barcelona. Assenyalen, però, que hi ha “sectors concrets que sí que ho pateixen”; aquells que han establert relacions comercials amples amb l’Orient Mitjà. Carbonell, per la seva banda, ha lamentat les disrupcions que ha causat la crisi de la pesta porcina africana en un sector “d’alt valor afegit”, com és el de la carn de porc.
