Un any de l’anunci de la marxa de Nissan, la més gran d’una fàbrica a Catalunya i que posava fi a un projecte amb 100 anys d’història. La companyia nipona va anunciar el 28 de maig que tancava les fàbriques de Barcelona, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca, argumentat que no eren competitives. Els treballadors es van oposar fermament a la decisió i van acusar l’empresa de “deixar morir” les plantes catalanes. Després de 95 dies de vaga i protestes, Nissan va accedir a retardar el tancament fins a finals del 2021 i engegar una taula de reindustrialització per buscar un substitut, que encara està en funcionament. 12 mesos després, la plantilla es manifestarà davant de la fàbrica per reclamar un projecte “a l’alçada del que es perd”.Els sindicats han convocat una aturada a partir de les 10h30 del matí i han organitzat una mobilització a les portes de la fàbrica de Zona Franca per protestar contra l’adéu de la multinacional i per reclamar avenços reals en el procés de reindustrialització.
L’anunci de la marxa de la multinacional posava fi a 40 anys d’història de Nissan a Catalunya i a 100 anys de Motor Ibérica. Les instal·lacions de Zona Franca, Montcada i Reixac, Sant Andreu, el centre de distribució al port i la planta de recanvis representen l’1,3% del PIB i el 7% del producte industrial català. D’aquesta manera, s’iniciava l’ERO més gran que ha patit la indústria catalana que incloïa 2.525 treballadors d’una plantilla de 3.000 i 11.500 empleats afectats indirectament. Els sindicats encara amplien més aquestes xifres i asseguren que hi ha 25.000 treballadors que depenen de les plantes de l’automobilística.
Fàbriques ofegades
Des d’un inici el comitè d’empresa va denunciar que la multinacional havia “ofegat” les fàbriques, traient models sense substituir-los i permetent fugues de vehicles a fàbriques de Renault, soci de Nissan. Tot plegat va deixar la planta més gran, la de la Zona Franca amb una producció de menys del 25% de la seva capacitat i només tres models: la furgoneta e-NV200 i les pick-up Nissan Navara i Renault Alaskan. La plantilla va iniciar una vaga indefinida el 4 de maig del 2020 centralitzada a les instal·lacions de Montcada i Reixac que va acabar paralitzant tota la producció, davant les incerteses i els rumors del possible tancament que s’allargaria 95 dies.
Nissan va justificar el tancament per la baixa producció de les fàbriques, que no veien prou competitives. La decisió de marxar de Catalunya s’emmarcava en els canvis a l’aliança entre Renault, Nissan i Mitsubishi, que es reparteixen zones geogràfiques d’influència i el lideratge en determinats segments del mercat i tipus de vehicle per reduir en un 40% els seus costos. La decisió implicava que la francesa Renault sigui l’encarregada del negoci a Europa. Nissan pretenia centrar-se en el negoci a la Xina, Amèrica del Nord i el Japó, mentre que Mitsubishi liderarà l’aliança al sud-est asiàtic i Oceania.
La incertesa continua
Un any després les incerteses sobre qui substituirà Nissan a Catalunya continuen. Després de 10 reunions, la comissió de reindustrialització -formada per Nissan, la Generalitat, el govern espanyol i els sindicats- ha rebut 17 projectes de 13 empreses. Alguns dels interessats són el fabricant belga Punch, o un hub de 10 empreses liderades per la catalana QEV i les sueques Inzile i Volta. Entre els inversors que s’han acostat a la mesa, no hi ha cap planta de bateries.
El 7 de juny hi ha la pròxima reunió en la qual es començarà a decidir quins projectes compleixen els requisits necessaris per continuar en el procés, que s’hauria d’acabar abans de l’octubre. La multinacional assegura que la feina de la comissió “va en la direcció correcta” i afegeix que ha estat “plenament implicada en la recerca d’un nou projecte alternatiu de reindustrialització” que pugui oferir una opció de futur des de la firma de l’acord amb els sindicats a l’agost.
Manca d’avenços
Al seu torn, els sindicats han criticat durament la manca d’avenços de la mesa i han tornat a iniciar un cicle de protestes. Els representants dels treballadors lamenten que les administracions no estan fent prou per trobar un inversor a l’altura de Nissan, el tancament més important d’una fàbrica a Catalunya. Les iniciatives presentades fins ara, són “menors” i no garanteixen la mateixa ocupació que el fabricant japonès, afegeixen.
No només els treballadors en plantilla fixa a Nissan han iniciat recentment mobilitzacions sinó que també s’hi ha sumat el personal subcontractat, amb vagues en una vuitena d’empreses com ara a Securitas, proporciona el servei de bombers de la planta de la Zona Franca. Els treballadors subcontractats es troben amb la situació d’haver de negociar directament amb les empreses al marge de la mesa de negociació oficial amb Nissan.
Una fàbrica centenària
La marxa de Nissan posa fi a 40 anys d’història tot i que l’origen de Motor Ibérica es remunta fa un segle, el 1920 amb la fàbrica que Henry Ford va decidir instal·lar a Cadis. El centre es va traslladar a la capital catalana al cap de tres anys i es va instal·lar al Poblenou. Trenta anys més tard i en plena dictadura, Ford va marxar d’Espanya, l’empresa es va nacionalitzar i va passar a anomenar-se Motor Ibérica. No va ser fins al 1967 que la producció es va traslladar a la Zona Franca. Nissan va adquirir part de la companyia el 1980.
Al cap de tres anys, la planta va fabricar el primer model de la marca nipona: el Nissan Patrol. Deu anys després, la producció va augmentar de forma significativa amb el llançament del tot terreny Terrano II, un model que va sumar el 15% de la fabricació fins al 1999. El 2007 la planta de la Zona Franca va arribar al pic de producció amb 193.000 vehicles. L’etapa més incerta de Nissan a Catalunya va començar amb la crisi financera, que va deixar tocada la producció. El 2018, Nissan va anunciar que deixaria de produir el turisme Pulsar i l’Evalia, la versió per a passatgers de la furgoneta NV200.
15 
