El govern d’Ada Colau ha presentat a la comissió d’urbanisme d’aquest dimecres un balanç històric de l’elèctrica municipal Barcelona Energia, que l’oposició li havia demanat ja dos cops. Creada el 2018 i publicitada pels comuns com a l’ariet per “trencar l’oligopoli” dels grans operadors, les xifres aconseguides en dos anys mostren que avança molt lentament i per sota dels objectius fundacionals.
Actualment Barcelona Energia abasteix 8.500 punts de subministrament, dels quals uns 4.700 són d’àmbit públic i uns 3.700 són privats. El primer tipus s’ha mantingut força estable –cada equipament té el seu contracte– però aviat farà el salt a l’àrea metropolitana, perquè s’hi podran endollar altres ajuntaments. El segon àmbit –llars i empreses– ha doblat el nombre de clients en un any, però encara està lluny dels 20.000 punts de subministrament privats que legalment pot assolir. Concretament només té el 18,5% dels que podria tenir, menys d’una cinquena part. En tenir finançament públic, la llei espanyola exigeix a l’elèctrica que almenys el 80% dels clients siguin públics.
Oriol Valluguera, gerent de TERSA –l’empresa metropolitana que opera l’elèctrica–, ha desgranat les xifres de l’informe. En quota de mercat, Barcelona Energia tot just és la 8a companyia subministradora a la ciutat i la 9a a l’àrea metropolitana. Dos terços dels clients han triat la tarifa variable perquè és més econòmica que la de molts competidors, mentre que l’altre terç opta per la fixa malgrat que està “en la mitjana del mercat”. Segons Valluguera, l’estalvi mitjà per a clients particulars és del 15% (84 euros l’any) i l’Ajuntament de Barcelona ha acumulat un estalvi d’1,3 milions d’euros en els dos anys i mig transcorreguts.
Davant les crítiques de l’oposició, el regidor Eloi Badia (BComú) ha defensat els resultats i ha augurat que l’elèctrica assolirà les 20.000 llars previstes inicialment “en uns tres anys”, a principis del mandat vinent. “Està tenint bona acollida”, ha sostingut.
