Els serveis públics que presta l’Ajuntament de Barcelona no s’han lliurat del daltabaix que l’economia va experimentar el 2020 amb la irrupció de la Covid-19. En l’any marcat pel confinament i les restriccions per intentar contenir la propagació de la malatia, els números vermells es van contagiar també a BSM, el conglometat municipal que gestiona recintes com el Palau Sant Jordi o el Zoo, presta serveis públics -des de la grua fins al Bicing- i és la matriu de sis empreses públiques dependents i d’altres dues d’associades. El grup exhibeix als comptes la profunda esgarrapada que la pandèmia li va propinar el 2020, quan va passar d’uns beneficis de 28,9 milions d’euros el 2019 a unes pèrdues acumulades de 42,8 milions en només un any de diferència. Les finances de totes les empreses del grup van saltar al dèficit, excepte en una societat: Cementiris de Barcelona va ser l’única empresa municipal que va tancar amb guanys en un any marcat per les morts causades pel coronavirus.
El trist context en què la companyia ha revifat no només li ha permès esquivar l’enfonsament del balanç comptable sinó que, a més, els serveis funeraris de la ciutat van multiplicar el seu compte de resultats gairebé per 10. Si va finalitzar 2019 amb un benefici de 358.803 euros, Cementiris de Barcelona va disparar els guanys a gairebé 3,3 milions l’any passat, segons els comptes anuals de BSM que el TOT Barcelona ha consultat. “El servei de cementiris i cremació és dels pocs negocis on la pandèmia del Covid-19 ha tingut malauradament efectes d’increment d’activitat”, admet l’informe de gestió de l’exercici 2020 del grup d’empreses de l’Ajuntament.
Un 20% més d’ingressos i d’activitat
La memòria de BSM concreta que els ingressos d’explotació de la societat que gestiona els nou cementiris i el centre de cremació de la ciutat van pujar més d’un 20%: van créixer de gairebé 15 milions facturats a 2019 a més de 19 milions el 2020, erigint-se així en l’única de les principals línies de negoci del conglomerat municipal que va rendir més que l’any anterior. El document del grup addueix dos motius per explicar la bonança econòmica de Cementiris de Barcelona: una és un 20,18% més de serveis d’inhumació i cremació “a conseqüència dels efectes de la pandèmia”, però també ho vincula a “l’increment de les prestacions patrimonials públiques no tributàries de conservació”. És a dir, a la decisió del govern municipal que va comptar amb suport d’ERC i de PP de doblar les taxes de manteniment de les sepultures el gener de 2020.
Un mes i mig abans de declarar-se l’estat d’alarma pel coronavirus, la regidora d’Hisenda, la socialista Montserrat Ballarín, va al·legar que els canvis en els preus eren “fonamentals per garantir el manteniment” dels cementiris perquè, segons va sostenir, la situació de deteriorament era “extrema”. ERC va criticar “manca de previsió” per garantir-ne el bon estat, un fet que al seu parer obligava a resignar-se a un “increment sobtat” de la fiscalitat, que s’havia mantingut congelada des de 2012.
Consultada pel TOT Barcelona, BSM detalla que la recaptació per a la conservació de sepultures ha ascendit de prop de 3,9 milions d’euros a 2019 a 7,4 milions a 2020. L’empresa esgrimeix que els resultats positius de 2020 “es destinen íntegrament al pla d’inversions anual, al programa de manteniment i a les actuacions de desenvolupament i modernització” dels cementiris i el crematori de Montjuïc. En aquest sentit, precisa que va sufragar 4,6 milions d’euros per a conservació l’any passat i dedicarà 8,2 milions per al mateix concepte enguany. A més, el grup subratlla que, abans de revisar la taxa, els costos de manteniment no arribaven a cobrir-se amb els ingressos de l’impost i s’havien d’acabar d’abonar amb fons de “la facturació ordinària”.
Sobre la tasca ingent que es va dur a terme sobre els serveis funeraris sobretot entre març i maig de 2020, BSM respon que “si bé va comportar un augment dels ingressos vinculats a la taxa d’inhumació i als preus de cremació, també va comportar un augment de les despeses“, imprescindible per “disposar dels recursos humans i materials necessaris per fer front a l’excepcional augment d’activitat”. L’augment dels preus públics dels cementiris ha continuat enguany, quan la tarifa de quasi tots els serveis s’ha apujat un 21% respecte a 2020. En dos anys, l’import per a la neteja i la conservació que es reclama als propietaris d’un nínxol d’un sol compartiment va elevar-se de 13,90 euros a 33,64 anuals, i pels titulars de nínxols de més d’un compartiment, de 29,36 euros a 71,05 per any.
Forts contrastos
El fort contrast entre la davallada de la resta de companyies vinculades a BSM i l’auge de Cementiris de Barcelona ha fet capgirar els balanços: si era la que menys aportava a 2019, els serveis funeraris van passar a ser l’empresa més rendible del conglomerat el 2020.
La reclusió imposada, la pràctica desaparició del turisme i els tancaments forçats per raons sanitàries es reflecteixen en els resultats financers. El Parc d’Atraccions del Tibidabo va passar de generar prop de 800.000 euros de beneficis a 2019 a més de set milions de dèficit en caure un 85% les visites amb l’esclat de la Covid i deixar de percebre 12,8 milions d’ingressos. El Parc Güell va comptabilitzar 9,5 milions de guanys el 2019 i, amb l’ensorrament d’un 81,2% de l’afluència de públic, va declarar un dèficit de 5,7 milions l’any passat, saldat amb gairebé 17 milions d’euros menys de caixa. I, tot i que ja eren deficitaris abans de la Covid, el Zoo va catapultar els números vermells de 7,2 milions a gairebé 12,9 milions i el Parc del Fòrum va agreujar les pèrdues de prop de 800.000 euros de l’any anterior fins a 1,4 milions el 2020 per la cancel·lació de 51 esdeveniments i festivals.
Altres serveis també van empitjorar la facturació. El beneficis de gairebé 5,7 milions d’euros del servei d’aparcament municipal es van eclipsar en el transcurs d’un any i van mutar en pèrdues per valor d’un milió d’euros el 2020, mentre que la grua municipal va registrar un 60% menys de les assitències previstes, intensificant el dèficit des dels quatre milions fins a 6,7 milions. Els beneficis també es van fondre a Mercabarna -va decaure de 7,4 milions de beneficis a 6,8 milions de dèficit- i a l’empresa de tractament de residus Tersa -de 5,6 milions de guanys a 1,7 milions de dèficit-.
En l’anàlisi que fa dels comptes, BSM confia a recuperar terreny el 2021 gràcies a l’avanç de la vacunació i el relaxament de les restriccions, encara que adverteix que pot resultar “més lenta del previst” per les successives onades de la pandèmia. La companyia prediu una recuperació parcial d’ingressos en l’activitat d’aparcament i de grua aquest any i també per un retorn gradual de visitants al Parc Güell i al Tibidabo. També vaticina un retorn a “nivells de certa normalitat” en la facturació de Mercabarna, Tersa i, també, de Cementiris de Barcelona.
