Una de les primeres mesures que han pres el nou president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, i el seu equip és publicar un informe sobre la viabilitat d’un Estat propi a Catalunya que portava guardat en un calaix des del 2012. Es tracta d’un document de treball que va elaborar el Gabinet d’Estudis de l’ens durant el mandat de Miquel Valls i que mai va ser publicat. Algunes de les seves reflexions es va reconvertir en dos informes, un sobre l’impacte econòmic de la independència en el sector públic y un altre sobre l’impacte en el sector privat, però pel camí es van perdre moltes reflexions i valoracions sobre el procés –molt incipient en aquella, ja que el 2012 es va produir la primera gran manifestació de l’11-S–, que ara repassem.
1. Una oportunitat – “El projecte d’una Catalunya amb Estat propi dins de la Unió Europea implica riscos econòmics significatius a curt termini però a més llarg termini representa una oportunitat per dur a terme unes polítiques públiques millor finançades i més ajustades als interessos específics de Catalunya”.
2. Una economia competitiva – “Amb un Estat propi que fos prou àgil i eficient Catalunya tindria més possibilitats d’esdevenir una més en el grup de petites economies altament competitives que sistemàticament encapçalen els rànquings mundials de llibertat i prosperitat”.
3. No a l’autocomplaença – “Una Catalunya amb Estat propi dins de la UE tindria raons per afrontar el futur amb confiança, però al mateix temps hauria d’evitar caure en l’autocomplaença”.
4. Un canvi necessari – Per a Catalunya el canvi institucional representa una necessitat encara més urgent. […] Una raó encara més fonamental és que Catalunya –com Espanya– s’ha de poder dotar dels instruments polítics adequats que li permetin alliberar tot el potencial de la seva economia productiva.
5. Millor posició fiscal – “Es pot afirmar que una Catalunya amb Estat propi tindria una posició fiscal significativament millor que en l’actualitat –fins i tot suposant que el cost per càpita de les estructures del nou Estat català fos el mateix que el cost per càpita del sector públic central a Espanya (inclosa la Seguretat Social)”.
6. L’amenaça recentralitzadora – “Així, la pèrdua de pes econòmic i empresarial de Catalunya en el context de l’Estat espanyol durant els últims anys segurament no és aliena a determinades polítiques planificades i executades des del sector públic central, especialment però no només en l’àmbit de les infraestructures. Encara que no siguin la causa única ni principal”.
7. Un problema estructural – “Quan el problema és estructural, l’Estat propi pot arribar a ser l’únic instrument efectiu per evitar la subordinació a un poder central que no té prou en compte els interessos de l’economia catalana”.
8. L’Estat propi – “En el límit, l’Estat propi seria un estat independent en el marc europeu. […] Un Estat propi es podria constituir en base a una hisenda pròpia (recaptació i gestió dels recursos fiscals que s’originen en el territori) i plenes competències sobre la planificació, el finançament i la gestió de les infraestructures”.
9. Un terme mig – “Una fórmula intermèdia entre l’actual sistema i la plena independència podria sorgir com a resultat d’un pacte de nacions, que obriria un procés constituent per donar lloc a un nou marc polític d’associació entre iguals, al que el poble de Catalunya s’adhereix fent ús del seu dret a l’autodeterminació –que l’és reconegut i conserva a perpetuïtat”.
10. Negociar i eixamplar la base – “En tots els escenaris el Govern català fa el primer pas intentant negociar. Si el Govern espanyol no ho permet el Govern català podrà capitalitzar aquest rebuig per ampliar la base social en favor de l’Estat propi i al temps tractar d’aconseguir la complicitat d’altres països, sense descartar la possibilitat d’acudir als tribunals de justícia internacionals”.
11. Unes plebiscitàries per força la negociació – “Si el suport parlamentari a la sobirania del poble català fos indiscutible (a partir de dues terceres parts dels escons hi hauria poc dubte) Brussel·les emplaçaria l’Estat espanyol a negociar”.
12. Qui pren la iniciativa, guanya – “Si el suport a la causa de l’Estat propi és prou ampli i estable el més probable és que el Govern espanyol s’anticipi i prengui la iniciativa més d’hora que tard, presentant una proposta al Govern català que defineixi el marc de les negociacions”.
13. Viabilitat d’un estat català – “Seria l’economia catalana més viable dins de l’euro per separat? En principi, sí”.
14. Més renda – “Amb la separació i consegüent eliminació del dèficit fiscal augmentaria la renda disponible a Catalunya”.
15. El futur de l’Estat espanyol – “A curt termini una economia espanyola sense l’aportació de Catalunya hauria de realitzar un esforç d’ajustament més intens del que és el cas actualment. Això segurament no seria possible sense una assistència financera reforçada per part de la Unió Europea –el que és improbable”.
16. Una economia europea – “L’economia catalana ha demostrat una elevada resiliència, comparable a la d’economies tradicionalment tan orientades a l’exportació com l’holandesa, o que s’han beneficiat d’un tipus de canvi flexible, com l’americana”.
17. Un boicot contraproduent – “Els boicots poden tenir un efecte “boomerang”, que els converteix en instruments poc efectius al servei d’objectius irracionals. L’impacte dels boicots per a les empreses i els sectors directament afectats puguin ser puntualment molt importants”.
18. El risc de perdre inversions – “El principal risc a curt termini és una possible contracció de les inversions empresarials –tant les de capital autòcton com les estrangeres– arran de la incertesa sobre el procés de transició cap a un Estat propi”.
19. L’Estat espanyol i la insolvència – “En el límit, si la desconfiança empresarial arribés a provocar una retirada massiva de capitals, l’Estat espanyol se situaria més a prop de la insolvència i possiblement Europa acabaria assumint una posició mediadora entre les parts”.
20. Final incert – “El resultat final és òbviament incert, però hi ha pocs dubtes en que el grau d’apropament a l’ideal d’Estat propi dependrà de la majoria social i del suport internacional que el Govern de Catalunya sigui capaç de mobilitzar al seu voltant”.
