Grans llibreries barcelonines s’esllangueixen pel nou tancament forçós

Els llibreters critiquen les contradiccions de la Generalitat, després que considerés la cultura un bé essencial el setembre passat

Què és un bé essencial i què no. Aquest debat és la mare dels ous pel que fa al futur immediat de les llibreries, o almenys així és com ho veu la presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya, Maria Carme Ferrer. “El tema rau en si es considera que la literatura és un bé essencial o no, amb això quedaria tot resolt”, apunta. I és que, tot i estar prop de complir-se un any des de l’esclat de la crisi del coronavirus, els professionals del sector encara no tenen una resposta clara. El govern català va declarar la cultura un bé essencial el setembre passat i va referir-se explícitament a “preservar la cultura davant de noves restriccions”. A l’hora de la veritat, però, aquest inici de 2021, les mesures de l’executiu català obliguen les grans llibreries a tancar els 7 dies de la setmana, mentre que les petites ho han de fer els caps de setmana. I, és clar, el sector se n’ha ressentit immediatament.

El nou pla de restriccions contra la Covid-19 impedeix obrir als negocis que ocupin un local comercial de més de 400 metres quadrats. Ni tan sols tenen l’opció de reduir l’espai útil de l’establiment fins als metres permesos, com s’havia fet en altres moments de restriccions per la pandèmia. Ras i curt: si la botiga és gran, ha d’estar tancada. Això deixa a l’estocada llibreries icòniques de la ciutat –com l’Altaïr, la Central del Raval, la nova Ona o l’Alibri– en plena recessió econòmica.

Més enllà d’entendre que s’hagin de prendre mesures en moments de complicació epidemiològica, els llibreters afectats critiquen els canvis de posició constants del Govern i la rigidesa de les prohibicions. “Vam proposar tancar la planta de baix i obrir només la de dalt, que fa pràcticament els 400 metres justos. I quan se’ns va dir que aquesta vegada no estava permès ens en fèiem creus”, expressa el director de la llibreria especialitzada en viatges Altaïr, Pep Bernadas.

El llibreter assegura que en el seu cas la mesura té poca coherència perquè una botiga com l’Altaïr “mai no està plena”. En aquest sentit, lamenta que no hi hagi voluntat política per escoltar les peticions concretes de negocis afectats per una norma genèrica que busca evitar les concentracions a grans magatzems.

Ho veu d’una manera molt semblant Alejandro López, el director de la llibreria Alibri, al carrer Balmes. Per més que consideri necessari prendre mesures davant l’augment de casos, considera que “el filtre dels metres quadrats” no és suficient per decidir si els comerços són o no una font de contagi. “Està permès obrir un espai de 100 metres quadrats, que segurament té més densitat de gent i a on segurament és més complicat mantenir les distàncies de seguretat, per molt que estigui limitat l’aforament a 2 o 3 persones. És estrany”, enraona.

A Alibri, igual que a la botiga de la Central al Raval, han optat per destinar el tancament a fer inventari i altres tasques d’organització, davant la negativa a adaptar les restriccions i la incògnita sobre el futur immediat. De moment, l’ordre de tancament té validesa fins al 17 de gener, però les males dades epidemiològiques i la impossibilitat de predir la posició del govern inquieten els negocis, que temen una restricció més prolongada.

Ajudes rígides i endeutadores

La capacitat de resistència d’aquestes llibreries de grans dimensions –que inclou cadenes com la Casa del Llibre o Abacus– no és fàcil de mesurar per les particularitats de cada cas i la incertesa col·lectiva. “Hi ha una ajuda per negoci amb un import únic de 2.500 euros”, comenta López, en referència a l’import que l’executiu català va decidir activar per compensar mínimament els establiments que haguessin de tancar. “Però no són les mateixes pèrdues per a una llibreria de 500 metres quadrats, que ha de tancar també, que per nosaltres que en tenim quasi el triple“, lamenta el llibreter. Tampoc no en fan prou amb les vendes online per compensar els dies tancats. L’únic que els queda és esperar una rectificació del govern de la Generalitat.

La Central ha pogut mantenir dues de les seves tres botigues a Barcelona obertes, ja que arriben als 400 m2 / D.C.

Tampoc no és fàcil la situació per al projecte que pilota Pep Bernadas. Altaïr havia diversificat el negoci i, entre altres iniciatives, el local inclou una agència de viatges, una sala d’actes i un petit cafè amb servei de menjar. La pandèmia els ha noquejat: “Les llibreries ja costen molt de tirar endavant de normal. Quan arriben aquestes crisis, es converteix en un moment terrible. I quan, a més, resulta que qualsevol ajuda passa per un endeutament, encara és més terrible. Te n’adones que passaràs anys sense aixecar el cap“, lamenta el director. Mentre espera que les decisions polítiques canviïn, s’encomana a la venda per Internet i a les subscripcions a Altaïr Magazine com a via per fer surar el negoci.

Les petites, sense el cap de setmana

Ara bé, no tot és qüestió de metres. A l’altra banda de l’escala de dimensions, les notícies tampoc no són engrescadores. Les botigues petites també tenen motius per protestar. La nova norma els fa tancar els caps de setmana, com a qualsevol negoci que no ha estat considerat proveïdor de béns essencials. “Això suposa que perdem el dissabte, el dia en què gairebé fem tanta facturació com els cinc entre setmana”, rebla Noelia Dóminguez, sòcia de la cooperativa que gestiona la nova llibreria Llavors, a Collblanc –un projecte hereu de la mítica Contrabandos del Raval.

A més de no poder organitzar gairebé activitats presencials des de fa mesos –un recurs habitual en llibreries petites per quadrar els comptes–, tampoc no es permeten sistemes de venda alternatius. “Si no ens deixen obrir, una bona mesura seria que la gent pugui venir a recollir llibres a les portes de les llibreries, no caldria ni que entressin. Però ni això ens deixen”, esmenta Domínguez. Així, les botigues de literatura que han de tancar els caps de setmana no reben l’ajut de la Generalitat de 2.500 euros i tampoc poden buscar una manera segura de seguir treballant. “T’estan limitant la possibilitat de supervivència”, resol.

La incertesa és el mal que més podreix els plans immediats de les llibreries i precisament per això, tant petits com grans, reclamen un pla sectorial sense contradiccions. “El problema no són les mesures concretes, el problema és dir-nos una cosa i després fer-ne una altra”, comenta la llibretera Carlota Freixenet, de La Carbonera del Poble-sec. En el seu cas, prefereix que les autoritats marquin un pla normatiu clar i que no “maregin” el sector de cara a Sant Jordi. “Si això ens soluciona tenir una primavera normal i no haver d’anar tard i malament com l’any passat, les mesures no seran un gran mal. Però si no es fa així, ja està, significarà que ens deixen caure”, remata.

Mentrestant, l’executiu català aguanta la tempesta de crítiques sense rectificar. Manté els tancaments decidits fins al 17 de gener, almenys, tot i les peticions dels treballadors de les llibreries. El gremi, alhora, es limita a informar que intenten seguir el procés de negociació amb les autoritats, però que van “a poc a poc”. “Ens preocupa que el llibre no sigui considerat essencial, no tant les vendes que puguem perdre un cap de setmana”, resumeix la presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya.

Nou comentari