Els repartidors de Glovo han estat treballant per a l’Ajuntament de Barcelona des de l’abril, segons ha pogut saber el TOT Barcelona. Ha estat mitjançant una fundació intermediària, que és la que el consistori va contractar a Ciutat Vella i Sants-Montjuïc perquè es fes càrrec del repartiment a domicili dels àpats a persones grans que ja no podien apropar-se als menjadors comunitaris per l’esclat de la pandèmia. Ara, després que aquest diari preguntés per la situació al govern municipal, l’equip d’Ada Colau anuncia que vol canviar-ho immediatament. De fet, fonts municipals concreten que ja han demanat que es busqui “una alternativa” i que estudien fins a quin punt poden incidir legalment en un cas de subcontractació com el que tenen entre mans.
I és que el govern liderat per Barcelona en Comú sempre havia mostrat distància respecte a la irrupció de Glovo a Barcelona. De fet, l’alcaldessa Ada Colau es va reunir amb representants de la plataforma Riders per drets a les acaballes del mandat passat i va reivindicar “la preocupació” que compartia per “la precarietat laboral” que afronten els treballadors d’aquesta empresa. En el mateix sentit, el regidor Eloi Badia, en un debat electoral, l’any passat, va subratllar que les companyies com Glovo “no cuiden els drets laborals”.
De contractar Fundesplai a repartir Glovo
Tot va començar amb l’arribada del coronavirus i el consegüent confinament. El govern municipal, per salvar el servei d’oferir una alimentació adequada a un col·lectiu vulnerable, va optar per contractar empreses que portessin els lots de menjar a les cases dels usuaris. Ho va fer per la via d’urgència, sense concurs, i es va escollir les empreses que ja estaven implicades en el servei Àpats en companyia perquè seguissin fent-se càrrec del conjunt. En el cas de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc era Fundesplai la companyia que gestionava el projecte i se’ls va atorgar el contracte perquè es fes càrrec de “la distribució domiciliària d’àpats a persones usuàries dels menjadors d’àpats en companyia”. La fundació, però, va decidir subcontractar l’empresa Glovo.
Així, zones del Raval com la plaça de les Caramelles, on està ubicat el Casal de la Gent Gran Josep Tarradellas, quedaven diàriament concorregudes per riders amb una motxilla groga que anaven amunt i avall. Quan aquests repartidors arribaven al portal corresponent, avisaven a l’intèrfon: “el menjar de l’Ajuntament”. Els obrien, feien l’entrega corresponent, i sant tornem-hi. Aquesta ha estat la tònica habitual des de l’abril, segons ha corroborat aquest diari. Així, s’han fet milers de trajectes d’aquesta mena.
Es desconeix quina part del contracte de prop de 420.000 euros que el govern municipal va adjudicar a la fundació ha anat a parar a Glovo, doncs, finalment. Tanmateix, Fundesplai s’ha compromès a canviar de mètode de repartiment, tal com ha explicat a aquest diari.
I és que no ha passat igual a altres empreses que també van rebre l’encàrrec d’urgència d’oferir aquest servei a altres parts de la ciutat. Per exemple, Sehrs Food, la companyia que gestiona el repartiment d’àpats a la zona d’Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, que ha confirmat a aquest diari que ho fa sense recórrer a companyies de missatgeria com Glovo.
La lluita contra la precarietat
Fonts municipals apunten que en cap cas ha estat l’Ajuntament qui ha contractat Glovo i que el repartiment que van assignar a Fundesplai a l’abril és un servei provisional –de fet, està previst que acabi el 30 de setembre. A més, en aquest sentit, el govern d’Ada Colau remarca que la seva aposta continua sent “per l’economia social i solidària”. I és que darrerament, de fet, s’havia avançat en aquesta línia. Durant el mandat passat el consistori va treballar en un model per distingir les iniciatives que són realment fidels als principis de l’economia col·laborativa dels negocis que usen aquest relat per burlar drets i lleis.
Tanmateix, no ha estat fins a l’avís d’aquest diari que l’Ajuntament ha actuat en relació amb el cas dels repartidors de Glovo, un col·lectiu que encara acumula conflictes laborals constants per les condicions que els ofereix l’empresa. Tant és així que aquesta mateixa setmana, en un article d’aquest diari en què s’explicava l’augment de riders per la desaparició de la feina a altres sectors, es mostraven algunes d’aquestes mancances. Així, el portaveu del col·lectiu Riders per drets, Daniel Gutiérrez, destacava que com a treballadors queden fora de la llei de riscos laborals, no tenen dret a ERTO i moltes vegades no els acaba sortint a compte les hores que dediquen a treballar. El model de falsos autònoms que denuncien, però, cada vegada és més qüestionat i ja suma 33 sentències judicials que avalen la seva versió, deu de les quals al Tribunal Superior.
Les pròximes setmanes caldrà veure com es resol el cas i si el govern municipal troba la manera per blindar-se davant possibles subcontractacions d’ara endavant. El que és clar és que Glovo –que ha reconegut que li han augmentat considerablement el nombre de comandes arran de la pandèmia– ha fet caixa amb l’Ajuntament durant mig any.
2 
