L’Ajuntament de Barcelona ha començat el 2020 decidit a posar fil a l’agulla i situar la lluita contra el canvi climàtica al capdavant de la llista de propòsits d’any nou. La declaració d’emergència climàtica i l’inici de les restriccions al trànsit a través de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) en són la prova. Totes dues mesures impliquen iniciatives que formen part de l’àmbit de competències del consistori. D’altres que han posat sobre la taula, però, no ho són.
És el cas de la proposta d’eliminar els vols curts al Prat sempre i quan tinguin alternativa ferroviària, plantejada pel regidor d’Emergència Climàtica, Eloi Badia. Ell mateix i el govern municipal recorden que el consistori no té competències en aquesta infraestructura i que, per tant, plantegen la proposta com una mesura de pressió per instar el Prat a reduir emissions. L’organisme encarregat de gestionar les rutes dels aeroports és, segons recorda el doctor en Economia per la UB Xavier Fageda, la Unió Europea. “No depèn ni de la Generalitat, ni de l’Estat, ni d’Aena”, incideix en conversa amb el TOT Barcelona.
Fageda exposa que les rutes aèries es decideixen a Europa, de la mateixa manera que les autoritats europees regulen el mercat de drets d’emissions de carboni. Els països tenen dret en aquest espai a comprar o vendre quantitats d’emissions de carboni, que estan limitades. Així, si un país s’excedeix en pot comprar a un altre que no arriba al límit. Els aeroports, aprofundeix Fageda, estan inclosos en aquest mercat. I és aquí on l’Ajuntament podria tenir alguna cosa a dir.
[r:1]
“El consistori podria fer pressió a les cimeres de ciutats perquè Europa encareixi els drets d’emissió”, expressa Fageda. De tota manera, el doctor en Economia opina que l’Ajuntament “no hauria de ficar-se” en aquesta mena de plantejaments sobre el Prat. En canvi, el també doctor en Economia per la UB Germà Bel és més taxatiu: “Són distraccions”.
Per a Bel, exdiputat de JxSí al Parlament, Barcelona ha d’incidir en el trànsit rodat ja que és el principal emissor de gasos contaminants a la ciutat. Per fer-ho, argumenta el doctor en Economia, la taxa d’emissions és el mecanisme “que funciona millor”. El funcionament seria simple: establir un perímetre perquè els cotxes que entressin a la ciutat paguessin un impost. En altres experiències que funcionen arreu d’Europa, com ara Estocolm o Milà, la taxa es cobra a les hores en què hi ha més trànsit a la ciutat i, per tant, “no té ànim recaptador”.
És aquí on resideix el quid de la qüestió per a Bel. “Volem perdre el temps discutint sobre treure vols? Està fora de l’abast de l’Ajuntament”, sentencia el doctor en Economia en declaracions a aquest diari. “Hem d’exigir per què no s’aborda el problema principal”, aposta. Sobre les crítiques al Prat per les emissions que genera, Bel afirma que és “mentida” que sigui un dels principals culpables de la contaminació a Barcelona i apunta, de nou, als cotxes. “L’Ajuntament té una política covarda”, es queixa.
[r:2]
De tota manera, Bel no veu recorregut a l’exigència del consistori i utilitza una expressió molt il·lustradora per explicar-ho: “La proposta és bla bla bla“. I remata: “No causaria un impacte significatiu eliminar els vols curts”.
El plantejament, una jugada mestra?
El doctor en Economia i exdiputat posa sobre la taula una possibilitat fins ara inexplorada. Potser, afirma, la idea d’eliminar vols curts del Prat és una jugada mestra de l’Ajuntament per perjudicar Barajas. Un dels vols que s’eliminarien seria el Barcelona-Madrid –que representa un 5% dels passatgers totals anuals a l’aeroport, segons xifra Xavier Fageda–. Bel argumenta que eliminar el pont aeri afectaria greument l’aeroport de la capital espanyola ja que perdria molts viatgers de connexió, que agafen el vol de Barcelona a Madrid per fer viatges internacionals. “L’aeroport de Barajas perdria competitivitat”, conclou.
[r:3]
Reduir vols podria ser beneficiós
El doctor en Economia Xavier Fageda veuria, amb tot, un possible benefici en la desaparició de vols de curta distància al Prat. O, com a mínim, la reducció de trajectes com ara Barcelona-Madrid o Barcelona-París. “Reduir vols tindria més benefici que perjudici per a l’aeroport, ja sigui en termes d’emissions com de capacitat”, considera Fageda.
[r:4]
Fageda sosté que, donat que la capacitat del Prat està arribant al límit i algunes veus en demanen l’ampliació, la reducció de vols podria facilitar les operacions aèries a la infraestructura i millorar la qualitat del servei.
Collboni aposta per reduir els trajectes curts i augmentar els llargs
El primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni (PSC), ha apostat en declaracions als mitjans per “incrementar els vols de llarga distància” al Prat. Alhora, esmenta la “tendència a la baixa” dels trajectes curts, una mesura que, segons Fageda, podria ser beneficiosa per a l’aeroport barceloní.
Sobre la polèmica dels últims dies i la disparitat de veus en el govern municipal sobre l’ampliació del Prat, Collboni ha volgut ser rotund: “No hi ha discrepància”.
