Als turistes que passegen pel centre de Barcelona els costa travessar la plaça Catalunya tot d’una. Sovint s’aturen a alguna de les mantes dels venedors que encerclen la plaça i revisen el marxandatge, comenten la jugada i, també sovint, continuen el seu camí amb les mans buides. Ara bé, els pocs que s’animen a fer alguna compra de Nadal el top manta els sembla “el més normal del món”, diu la Leigh. Ella i la seva germana venen de Newcastle, a Anglaterra, i s’han comprat un rellotge que porta una inscripció de ‘Rolex’ per 25 euros. “Al nostre país no ho hem vist mai, però aquí ens fa la impressió que és molt comú i sembla una tradició típica de Barcelona”, comenta arran de la seva experiència a la ciutat.
La percepció del top manta com un fet distintiu i particular de la ciutat es repeteix entre els turistes quan expliquen quins són els motius per fer les compres a peu de carrer, molt per davant dels preus avantatjosos o les conviccions polítiques. “Al principi ho miràvem des de la distància, perquè no sabíem si era legal, però després de veure que es fa fins i tot amb policies al davant, ja hem comprat uns quants regals”, relata una noia japonesa, natural de Tokyo, que està de viatge amb les amigues. També el Martin, de Lugano (Suïssa), ha comprat un clauer a mode de souvenir al vestíbul de la Renfe de plaça Catalunya perquè “és un clàssic de Barcelona, comprar ràpid i a bon preu”.
Així, valoren un tipus de negoci que no tenen al seu abast al seu país d’origen: ni a Suïssa, ni a Anglaterra, ni al Japó. Tampoc l’han vist mai abans l’Alexandra i les seves amigues, que venen de California, als Estats Units, ni un grup que barreja familiars de Londres i Lisboa. Un dels joves d’aquesta colla, que s’ha comprat uns pantalons de xandall d’imitació, assegura que a Portugal existeix un comerç similar que pots trobar si coneixes el carrer adequat, però que “no és tan descarat”. El seu germà s’ha comprat una jaqueta amb l’interior farcit de plomes i que “com el preu ja m’ha semblat adequat, no hem hagut de regatejar”, assegura. L’excepció de la regla del desconeixement, però, són els italians. Ho explica el Pietro, que assenyala que al seu país la presència del top manta està “totalment normalitzada” i que “tot i que al principi hi havia moltes actituds racistes, cada cop més ciutats ho estan integrant com a part del comerç”, assegura.
Pocs clients
La compra sense negociar el preu és un clàssic entre els turistes, però no entre els catalans. Una dona barcelonina explica que és el primer cop que compra al top manta, però que tenia algunes nocions de com funcionava el negoci. “No havia sortit de casa pensant que necessitava res, però he passat pel costat dels manters i he dit ‘apa, per què no?'”, comenta. A més, ha aconseguit una rebaixa de 5 euros respecte a l’oferta inicial i s’ha endut una bossa de mà que imita la marca Michael Kors per 20 euros, mentre a les botigues oficials aquests productes no baixen dels 50 euros. Un preu molt similar ha aconseguit una família de Mataró, que reconeix que són compradors habituals del negoci ambulant, per una samarreta de la segona equipació d’enguany del Barça, amb el número 10 i el nom de Messi inscrits a l’esquena, que han regalat al seu fill. “Comprem pel preu. Això ens ha costat 20 euros, i a la botiga ens costava 70″, es queixa el pare.
Tanmateix, els ingressos dels manters són minsos, perquè el públic és enorme però les compres no. Durant una hora, un migdia assolellat de Nadal com ha estat el d’aquest divendres, el manter més afortunat –d’una vintena de treballadors– de tot el sector sud de plaça Catalunya, entre ronda Universitat i el carrer Bergara, ha fet tres vendes. La majoria dels manters s’ha quedat en una única venda. Alguns d’ells n’han fet dues, i d’altres cap.
