Un noi s’escarrassa a fer tornar la barra de gimnàs, carregada amb discos de pes a banda i banda, que li llisca pel paviment i se li escapa uns metres avall. L’ha d’anar a buscar i procurar-li un mecanisme de control improvisat perquè no torni a passar. Uns minuts després, però, l’escena es repeteix. És el preu de no estar fent esport a l’escenari habitual d’una sala, en pla, amb la música alta i el cos bullint. Ben al contrari, la seqüència es dona en plena via pública, en un racó mig amagat d’un passatge, amb els desnivells habituals del carrer, la música gairebé imperceptible per no molestar els veïns i amb el fred eternitzant les estones de descans.
S’ha convertit en un escenari habitual, aquesta última setmana. Els gimnasos tenen prohibit fer activitat en espais tancats davant les noves mesures contra la Covid anunciades pel govern català i s’han buscat la vida per no perdre als socis. “És la nostra última opció. Fer-ho al carrer. És pitjor, però és l’últim que ens queda”, explica una de les propietàries d’un gimnàs que prefereix mantenir l’anonimat.
Demana que no es digui el seu nom ni el del gimnàs perquè dubta de les implicacions de la seva proposta. “Tot i que no molestem ningú, al final estem a la via pública fent una activitat sense cap permís de l’Ajuntament”, admet. El seu cas és ben conegut al districte de Sant Andreu. Veïns de tota la zona han dit la seva, en trobar-se a les xarxes socials fotografies de la nova realitat d’aquest gimnàs. La gran majoria dels opinadors no hi tenen cap problema, es mostren comprensius amb la situació d’escanyament econòmic al negoci, reconeixen que la zona escollida no impedeix el pas dels vianants i celebren que al cap i a la fi només fan esport. Uns altres, en canvi, protesten perquè s’ocupi l’espai públic per tirar endavant una activitat restringida per Salut, mentre que altres iniciatives han quedat absolutament cancel·lades. “O tots o ningú”, venen a dir.
Un dels veïns que s’hi mulla és José López. Aquest matí es mirava l’entrenament singular que queda al costat de casa seva i ho tenia clar. “Prefereixo 40.000 vegades que estiguin ells aquí abans que estigui buit i vinguin uns altres a fer malifetes, com ens hem trobat sovint”, explica l’home.
Tampoc no han rebut cap queixa directa del veïnat, assegura la propietària. “Si això passés, i veiéssim que som un problema, deixaríem de fer-ho”, expressa. La veritat, però, és que de moment la seva aposta per treure els pesos, les cordes i les màrfegues a l’exterior està funcionant sense grans inconvenients. Fins i tot han tret una estufa de gas de peu, que escalfa l’entrenador estàtic. Per la seva part, els usuaris mantenen una distància de més d’un metre i mig i al final de cada sessió es neteja el material esportiu que han utilitzat. “És el quart tancament que ens imposen. Molts companys d’altres gimnasos ja han tancat. Les ajudes són del tot insuficients i, a més, costen d’aconseguir. L’únic que ens queda és això”, insisteix la dona que regenta el gimnàs que ara organitza classes entre cotxes aparcats.
Préstec de pesos per entrenar a casa
No és que hagin inventat la sopa d’all, insisteixen. Si bé ara s’han multiplicat els casos, la iniciativa de portar l’esport dels gimnasos al carrer fa mesos que s’ha estès a Barcelona, des de l’esclat de la pandèmia. Ara, amb la nova restricció que s’ha allargat fins al 24 de gener, la situació simplement s’ha fet més evident. Zones com el passeig de Lluís Companys, el Parc de la Ciutadella o els Jardins del Baix Guinardó han esdevingut en un racó habitual on trobar colles esportives dirigides per entrenadors professionals de gimnasos.
Quan el gimnàs no queda a prop d’un parc o plaça adequat, apareix un problema: moure el material. Acostuma a pesar i a ser voluminós, així que el trasllat es fa feixuc. Alguns gimnasos, doncs, han optat per deixar en préstec els pesos, les màrfegues o les cordes als usuaris, que són els que s’encarreguen de portar-les i endur-se-les a casa després de cada sessió. Els fan responsables durant una temporada del material de l’empresa, sempre i quan es comprometin a assistir a les activitats.
És el cas d’un gimnàs de crossfit del Poble-sec, el Box Fit Dogs Barcelona. Un dels seus monitors, William Alvarado, ho detalla: “Acceptem els riscos de deixar material igual que acceptem estar al carrer, amb fred i amb menys instruments per entrenar, perquè és el que se’ns deixa fer”. Ell no té estufa, així que passa l’estona movent-se de banda a banda i fent stories per compartir-les al compte d’Instagram del petit negoci esportiu. El seu gimnàs ha escollit el Parc de les Tres Xemeneies per impartir les classes esportives, i a uns 30 metres de distància d’on és ell es pot veure un altre grup amb una proposta similar. En aquest cas, boxa.
El fred és determinant, diu Alvarado, i s’uneix a les restriccions del govern català pel que fa a reduir l’activitat del gimnàs. “La classe de les set del vespre l’anul·larem perquè només vindrà una persona”, diu, mentre que en altres horaris hi ha llista d’espera.
Fonts municipals han estat contactades sobre la regulació d’aquesta activitat en l’espai públic, però no se n’ha rebut cap resposta oficial. Agents de la Guàrdia Urbana desplegats sobre el terreny apuntaven a aquest diari que no tenen cap indicació d’actuació clara, actualment, ja que és una realitat que s’ha disparat els últims dies. De moment, però, les indicacions de la Generalitat només especifiquen que l’activitat a l’aire lliure s’ha de reduir a un màxim de sis persones.
Objectiu: compensació per les pèrdues
Sigui com sigui, la certesa que travessa cadascun dels casos de gimnasos a l’aire lliure és que aquesta nova modalitat és un pedaç insostenible a la llarga. Els professionals dels centres esportius reclamen que se’ls permeti obrir, ja que han reduït aforaments i han preparat les instal·lacions per evitar contagis, o bé que se’ls compensi per la ruïna que els suposa el tancament forçós. De fet, en aquest sentit, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) fa temps que batalla per una acció patrimonial de reclamació de les pèrdues als jutjats.
“La prioritat no és perseguir que se’n deixi obrir tant sí com no, sinó que se’ns compensi el dany irreversible d’aquests últims mesos. Ara bé, a més, hem de poder dir que és incomprensible que es bloquegi l’esport”, sentencia el president de la UFEC, Gerard Esteva. El representant de les federacions esportives defensa que les dades aportades pel mateix Ministeri de Sanitat resolen que el nombre d’esportistes federats contagiats és molt baix, i d’aquests, els que han patit complicacions són només “el 0,05%”, assegura. “Tenim demostrat que quan la gent fa esport de forma activa el que fem és reduir el risc de complicació de la malaltia. És a dir, que no només entenem que és una activitat segura, sinó que ajuda a combatre la Covid”, afegeix.
En canvi, per més que comprén el boom del fenomen, valora l’esclat dels grups d’esport i musculació a l’aire lliure amb certes reserves. El fet d’haver tancat de facto les instal·lacions esportives –només poden fer-ne ús les que tenen piscina o espais exteriors al recinte– ha suposat també que hi hagi “pirates” que van per lliure i fan sessions a grups sense seguir els protocols dels gimnasos. “El que ha provocat la normativa és que, en comptes de fer esport a llocs controlats amb protocols validats per Salut, s’hagi traslladat en massa al carrer i haguem perdut, per exemple, la traçabilitat que aportaven les instal·lacions“, remarca Esteva.
De moment, però, la tendència és incipient i la proposta de la UFEC se centra en reclamar a la Generalitat que compensi els negocis afectats i que hi dialogui més abans d’anunciar mesures restrictives. “El que està clar és que la gent vol seguir fent esport, i sovint necessiten que sigui en grup, per motivar-se. La millor mostra la tens aquí”, diu William Alvarado, assenyalant amb la mà les colles que aixequen pesos i fan exercicis al parc del Poble-sec.
