La Plataforma d’Afectats pel Top Manta ha dit prou. El seu portaveu, Fermí Villar, critica que l’Ajuntament fa molt temps que promet accions per acabar amb el conflicte dels manters, però que a l’hora de la veritat no hi ha cap avenç destacable. “Volem fets i no paraules”, diu en una conversa amb el Tot Barcelona en relació al pla de xoc que l’alcaldessa, Ada Colau, va presentar la setmana passada als principals gremis de comerciants de la ciutat.
“Cada vegada que ens reunim amb ella sortim amb propostes i promeses”, es queixa, “però després no hi ha canvis significatius”. Villar recorda que al juny ja es van veure amb Colau i que van parlar de tota una sèrie de propostes que no s’han posat en marxa. “És desesperant i sembla que ells mateixos no creuen en les solucions que proposen”, explica. I passen els mesos i la situació està estancada. La plataforma calcula que hi ha uns 2.000 manters que fan venda diürna –caldria sumar-hi els llauners, la venda ambulant de menjar i beguda, etc.– i alerten de l’efecte crida que suposa el no tenir una política definida.
[r:1]
No es deixaran prendre el pèl
“El fenòmen del top manta s’ha de tractar de forma global”, defensa la directora general de Barcelona Oberta, Nuria Paricio. “És un problema que té moltes arestes i necessitem un pacte de ciutat”. Assegura que els comerciants fa temps que estan disposats a involucrar-s’hi, però que no es deixaran “prendre el pèl” ara que s’acosten les eleccions. “Entenem que les responsabilitats són compartides, però, si l’espai públic està massificat, és una responsabilitat de l’Ajuntament i és el govern municipal qui ha de pressionar les altres administracions perquè hi posin de la seva part”, afegeix Villar.
El passat mes d’octubre, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, es va queixar de la “falta d’actuació de les administracions” per acabar amb el top manta i va alertar que el problema es cronifica. Els últims dos anys, Ribó ha publicat diversos informes reclamant aquest pla de xoc per acabar amb la venda ambulant il·legal que combini les accions coordinades contra les màfies i, al mateix temps, ofereixi sortides laborals i socials per als venedors. Les dades de l’Ajuntament apunten que unes 130 persones han deixat l’activitat il·legal gràcies a plans d’ocupació i ajudes als comerciants perquè els contractin.
[r:2]
Sortides socials per als manters
“Tenim molts convenis signats amb ajuntaments per donar sortida a gent en situació irregular o en risc d’exclusió social”, assenyala Villar. “El que cal és que es facin servir”. Si els requisits són massa estrictes, el govern d’Ada Colau hauria de pressionar la Generalitat i al govern espanyol per aconseguir plans específics. “Nosaltres estem disposats a contractar, no només manters, sinó persones de qualsevol col·lectiu en risc”, reitera.
Considera que la solució a curt termini exigeix fer més batudes i confiscacions. “Sense pressió policial no tindran cap motivació per acollir-se als ajuts”, pronostica Villar. “A curt termini els compensa més mantenir-se en la il·legalitat”. Les darreres setmanes la Guàrdia Urbana ha començat a fer públiques les actuacions policials per confiscar mercaderia, però la plataforma considera que no n’hi ha prou, que són decomisos testimonials. “Mentre no els pressionis de veritat per treure’ls del carrer, no hi ha res a fer”.
1 
