L’arribada del ‘Costa Diadema’ al Port de Barcelona és un espectacle digne de veure. És un vaixell de més de 300 metres de llarg que aquest cap de setmana ha tornat a fer escala a la ciutat i que portava a dins gairebé 5.000 passatgers i més 1.200 tripulants. Un autèntic hotel flotant que transporta tantes persones com 34 avions del model més popular d’Airbus, l’A320. I el ‘Costa Diadema’ només és un dels més de 750 creuers que escalen cada any a Barcelona. Des del 2008, Barcelona ha experimentat un creixement del 50% i aquest any podria superar per primera vegada els tres milions moviments de creueristes, xifra que el consolida com el primer port del Mediterrani i el quart del món.
La majoria d’arribades es concentren als mesos centrals de l’any, és a dir, entre l’abril i l’octubre, que és l’època més popular per fer un creuer pel Mediterrani. Per això tant el port com l’Ajuntament fa temps que coordinen una estratègia per desestacionalitzar els creuers. “Per gestionar la capacitat d’atracció turística de la ciutat, intentem posar un límit a l’arribada de més creuers durant la temporada alta i facilitem que vinguin durant els mesos de l’hivern”, explica al Tot Barcelona el regidor de Turisme, Agustí Colom.
La responsable de creuers del Port de Barcelona, Mar Pérez, assegura que l’estratègia s’ha estat treballant durant molt temps i que no ha estat fins ara “que ha començat a donar resultats”. L’objectiu últim és tenir “uns fluxos de turistes més equilibrats tant al port com a la ciutat”, afegeix. Durant l’última temporada baixa –que va des del novembre del 2017 al març del 2018–, hi va haver 623.000 moviments de creueristes, pràcticament un 40% més que el període anterior. I segons les dades provisionals recopilades per aquest diari, aquest any el tràfic serà similar i se situarà en uns 611.000 moviments.
Les estadístiques i el port base
Aquesta estratègia de desestacionalització va acompanyada d’una segona part, que és fomentar el tràfic de port base, és a dir, el dels passatgers que embarquen i desembarquen a Barcelona. Ara mateix, un 57% del moviment de creueristes de Barcelona és de port base. I és una dada important perquè a efectes estadístics un passatger de port base compta dues vegades –una quan embarca i una altra quan desembarca–. Per tant, si el port tancarà l’any amb uns tres milions de moviments, vol dir que en realitat han passat pels molls uns 2,1 milions de persones.
“Els passatgers de port base tenen menys impacte sobre la congestió de la ciutat perquè normalment venen uns dies abans i no fan un ús tan intensiu de les zones més turístiques”, puntualitza Colom. Molts d’aquests arriben en avió i de retruc ajuden a mantenir obertes rutes aèries amb països molt aficionats als creuers com els Estats Units. També tenen un impacte més gran en l’economia de Barcelona, ja que els passatgers de trànsit solen estar només unes 8 hores de mitjana a la ciutat.
“Tots els beneficis que genera l’activitat de creuers són per a la ciutat”, diu Pérez. “Per al port suposa un esforç important”, diu, ja que els creuers només suposen un 8% del volum de negoci del port i, en canvi, ocupen un 12% de la línia d’atracament. Segons un estudi del Grup de Recerca d’Anàlisi Quantitativa Regional (AQR-Lab) de la UB, el sector dels creuers té un impacte de més de 1.000 milions anuals per a Barcelona i Catalunya. Seguint aquesta línia, l’Ajuntament considera que augmentar l’arribada de creueristes durant la temporada baixa ajuda a crear més riquesa i “permet alimentar els hotels o les zones turístiques de la ciutat, que durant l’hivern tenen poca afluència”, indica Colom.
Creixement insostenible?
L’augment del tràfic de creuers del Port de Barcelona no ha passat desapercebut entre el moviment ecologista i les associacions més combatives que defensen el decreixement turístic. Hi ha una part de la ciutat que fa temps que reclama una política de contenció dels creuers, just al contrari del que fan l’Ajuntament i el port, segons denuncien. “El que ells anomenen desestacionalització és creixement a seques”, argumenta el portaveu de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), Dani Pardo. “Si realment volguessin repartir els creueristes durant tot l’any, parlarien de desconcentració, però durant la temporada alta no hi ha hagut cap reducció”.
Pardo tem que l’estratègia del port i de l’Ajuntament només serveixi per massificar la ciutat tot l’any, però la cap de creuers del port considera que la promoció de la temporada baixa “té un límit clar”. Pérez defensa que el port “no vol un creixement exponencial” perquè no es podria assumir en l’àmbit operatiu. Els dos últims anys, el port ha passat de manipular 48,7 milions de tones a moure’n gairebé 68 milions, el que suposa un increment acumulat del 40%. “El que volem és concentrar-ho als mesos d’hivern i sempre de manera sostinguda”, com demostra que aquest any fins i tot hi haurà un lleuger descens a la temporada baixa.
