Els turistes asiàtics carregant bosses de marques de luxe han desaparegut del passeig de Gràcia, són una imatge preCovid-19 que no ha tornat. Amb el confinament i les restriccions al turisme, les vendes de la indústria del luxe ja van caure el primer trimestre d’aquest any un 25%, i s’espera que la caiguda total del 2020 sigui d’entre un 20% i un 35%, segons un estudi de la consultora Bain & Company.
I si la situació no era ja prou complicada, ara les noves restriccions per impedir la propagació del coronavirus a Barcelona i l’àrea metropolitana allunyen encara més la represa de l’activitat al passeig de Gràcia. Les botigues poden romandre obertes, però es recomana comprar-hi amb cita prèvia o bé fer la comanda per internet i entrar-hi només a recollir la compra.
“L’anunci de les noves mesures va portar mals presagis: si hi havia turistes que tímidament començaven a fer reserves o a venir a Barcelona a comprar, ara estan cancel·lant els seus plans”, lamenta el president de l’Associació Passeig de Gràcia, Lluís Sans. L’entitat agrupa 180 negocis entre botigues de luxe, restaurants i hotels. “Els barcelonins que venien a les botigues ara venen menys i la gent de la resta de Catalunya que baixava a fer compres tenen més por venir”, afegeix.
“Si les coses començaven a anar millor a poc a poc, aquesta corba positiva s’ha truncat i s’ha tornat negativa”, lamenta Sans. Un nou confinament seria el cop de gràcia per al sector del luxe. L’Associació Passeig de Gràcia és molt crítica amb la gestió del repunt i lamenta que no hi hagi hagut més previsió sobre les mesures idònies per frenar-lo. “Fan pagar les circumstàncies a les empreses, i no totes aguantaran”, avisa el portaveu. La recomanació de quedar-se a casa xoca frontalment amb el fet de “mantenir les botigues obertes, pagar lloguers, pagar plantilles, despeses, una indecisió que no és gens bona per al negoci”, rebla.
Interès inicial del públic local
“Just després del confinament va haver-hi una onada de gent que volia comprar passats dos mesos d’estar a casa, però ara aquesta etapa ja ha passat“, afirma Sans. Ara la situació s’ha estabilitzat i les vendes “van fent amb tranquil·litat”, explica. Des de mitjans de maig, quan els van permetre reobrir, els aparadors de l’eix comercial han anat recuperant mica en mica la seva vida. Però els clients de més poder adquisitiu no han tornat encara, com demostra el fet que encara siguin tancats els exclusius hotels Majestic, Mandarin i Casa Fuster.
Així, ara el percentatge de visitants és gairebé imperceptible al passeig de Gràcia. Si bé la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, va assegurar que la caiguda turística a Catalunya per culpa del coronavirus seria “d’entre un 41% i un 53%, inclòs el turisme domèstic i internacional”, Sans afirma que l’esfondrament és molt superior: “Ha baixat enormement, potser un 90%”. Fa un càlcul ràpid molt eloqüent: “A Barcelona hi ha 500 hotels i només han obert un 10%, és a dir, 50 hotels que no estan plens”.
El mercat asiàtic és el més afectat per aquesta situació, sobretot els turistes provinents de la Xina, el Japó o Corea, encara que també s’ha notat un descens d’americans. Els asiàtics són precisament els turistes de més poder adquisitiu al passeig: l’any passat es van consolidar com les principals nacionalitats per despesa de compres a Barcelona, sobretot en el sector del luxe. Un total de 182.524 xinesos van visitar la capital catalana l’any passat, un 27% més que un any abans, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona.
Segons els analistes de Bain & Company, les marques de luxe ja van començar a notar els efectes del coronavirus a principis d’any, quan va aparèixer a la Xina. Aquest país representa el 35% del mercat global de béns de luxe i va ser el responsable del 90% del creixement de les vendes d’aquest sector l’any passat.
Un de cada tres euros de ‘tax free’
De fet, un de cada tres euros de compres tax free a Espanya es fa al passeig de Gràcia i els turistes xinesos realitzen el 51% de les compres amb devolució d’IVA, segons l’informe Barcelona, ¿en el foco del turista de shopping? elaborat per Global Blue. L’any 2019 els ingressos per turisme de compres tax free van créixer un 18% a Barcelona i un 19% al passeig de Gràcia.
El tiquet mitjà del turista xinès al passeig de Gràcia és el més alt, amb una mitjana de 1.563 euros, fet que suposa un 20% més respecte del 2018, seguit del turista d’Estats Units i Canadà, de 1.038 euros, i que suposa un creixement del 41% respecte del 2018.
No és d’estranyar que els propers mesos s’esperin “molt durs” pel que fa a les vendes de les botigues de luxe del passeig. Sans espera un any complicat, si bé a Santa Eulàlia compten amb un 70% de client local “i ens afecta menys”, però d’altres establiments depenen de nord-americans, europeus o xinesos. Tothom patirà, perquè el que està clar és que sense el volum de turisme internacional que rep Barcelona “rotundament” no coneixeríem l’actual passeig de Gràcia ni “la meitat d’oferta hotelera, comercial o de restaurants que té la ciutat”.
Confinat en un hotel
El director general de tres hotels Derby a Barcelona, José Luís Fernández, entre els quals hi ha el Suites Avenue, al davant de la Pedrera, ha viscut confinat amb la seva parella en aquest hotel des que es va declarar l’estat d’alarma. “Hem vist des de la finestra el passeig de Gràcia desert i fa uns dies començava a tenir una mica més de vida”, diu. Tanta vida que l’ocupació d’aquest cap de setmana passat a l’hotel Suites ha estat del 60%. El tipus de client actual no és l’habitual –americà, brasiler, àrab, japonès o xinès– i l’afluència és “molt inferior a la d’altres anys”. Amb l’anunci de les noves restriccions “ha trucat molta gent preocupada”, agrega.
Malgrat tot, els turistes de més alt standing estan traient la part positiva de la baixa afluència a la capital catalana: molts turistes de luxe “gaudeixen de Barcelona d’una manera molt més tranquil·la, sense multituds i amb seguretat”. De totes maneres, si la situació actual s’allarga d’una manera indefinida, Fernández creu que pot afectar “greument el volum de negoci”. “Enguany hi haurà moltes pèrdues econòmiques; hem optat per obrir sabent que perdrem més, però hem de donar exemple i fer efecte crida i reactivar l’economia”, afirma.
Per a l’hoteler, “cobrir despeses seria el més positiu que podria passar” d’aquí a final d’any, però sap que si la situació actual no es controla i hi ha un rebrot pot ser “catastròfic” per al negoci.
La supervivència del luxe
Més enllà de la crisi de salut pública, la pandèmia representa una seriosa amenaça per al sector. “El producte interior brut, l’ocupació (i, per tant, el poder adquisitiu) i els mercats financers estan sota una severa pressió, amb la consegüent caiguda en la confiança al consumidor i la disposició a gastar”, afirmen els analistes de Bain & Company. A més, les compres de béns i serveis de luxe per part dels turistes continuaran interrompudes per les restriccions de viatge i un temor persistent de possible contagi en avions i creuers.
La veritat, però, és que el sector del luxe ha sobreviscut altres períodes de crisi econòmica folgadament gràcies al mercat xinès. “Els consumidors xinesos estan més afectats per la Covid-19 que per la crisi financera; és probable que els mateixos xinesos rescatin el sector del luxe”, argumenta la consultora.
Les compres de luxe al passeig de Gràcia trigaran a recuperar-se, perquè els països mantenen restriccions de viatgers per por a noves onades o brots: s’espera que la pandèmia continuï reverberant en la indústria fins i tot al 2021. “La recuperació de la indústria als nivells del 2019 no passarà fins el 2022 o el 2023”, avisa la consultora. Només cal observar les xifres de passatgers que ha transportat aquest darrer mes l’aeroport del Prat, en concret 148.903 persones, per veure que la gallina asiàtica dels ous d’or trigarà a tornar a casa nostra.
“Ocurrències” en mobilitat
Els comerciants de l’avinguda també estan preocupats pels canvis de mobilitat que impulsa l’Ajuntament. Sans recorda que el 57% dels clients que consumeixen al centre de la ciutat no pernocten a Barcelona: “Vivim de la gent de fora, des de Sant Cugat fins a Manresa, Balears o Saragossa”. Per al president de l’entitat, el govern d’Ada Colau “fa una política de mobilitat sense consens, amb apriorismes filosòfics i polítics que dificulten que arribin els clients de fora de Barcelona”. Es refereix per exemple a les ampliacions de voreres amb pintura sobre la calçada en artèries com la Via Laietana, Consell de Cent o Diputació.
“El més important que pot fer ara l’Ajuntament és deixar que vingui gent, i això va en contra d’ocurrències com pintar els carrers de groc i de blau, posar daus de ciment i tancar avingudes“, es queixa el portaveu. “Complicar la vida a la gent que ens vol venir a veure va en contra de la supervivència dels nostres negocis”, arremet.
També carrega contra altres propostes municipals alienes a la mobilitat, com la Barcelona Opportunity Week. Es tractava d’una campanya d’ofertes per generar consum intern i compensar la suspensió del Mobile World Congress. “És un error fer promocions basades en el preu, la promoció de Barcelona ha d’estar basada en la qualitat i en la gran oferta que té la ciutat”, sosté. “Hem d’evitar caure en la política del tres per dos“, insisteix. Si la sortida de la crisi del coronavirus es torna a fer a base d’ofertes, avisa, acabarà venint “el client equivocat”.
