“És una oportunitat per al comerç, per a la ciutat i per als turistes. Un win-win que ha de tornar a posar Barcelona al lloc que li correspon en el mapa europeu, reforçant una marca turística de qualitat internacional per a la ciutat que es perdia”. Així ho sintetitza al TOT Barcelona el president de la Fundació Barcelona Comerç, Salva Vendrell, en representació de vint-i-quatre eixos comercials de la capital. Han rebut un baló d’oxigen amb l’acord –dilatat en el temps, feixuc i abocat al precipici en les darreres hores– per tirar endavant una modificació dels horaris comercials que permeti als comerços situats en àrees turístiques obrir fins a 27 diumenges i festius a l’any.
L’acord, com han reconegut els signants –comerç, patronals, ajuntament i, de moment, el sindicat UGT–, està pensat per facilitar al turista la despesa a la ciutat. Les grans capitals europees –i sense anar més lluny, Madrid– tenen els seus comerços oberts diumenges i alguns festius com un atractiu turístic més i dinamitzador de l’activitat econòmica local. Fins ara, a Barcelona era complicat fer compres en diumenge, més enllà del Maremàgnum i les poques botigues de menys de 300m2 que no pertanyen a cap cadena i que voluntàriament volien obrir. Un “desavantatge” que els eixos comercials celebren poder “superar”, convertint l’obertura de diumenges entre el 15 de maig i el 15 de setembre “en una oportunitat per generar despesa turística i ingressos per al comerç local, sense que això suposi obligar ningú a aixecar la persiana si ha de perdre diners o vol conciliar”, aclareix el representant de la major associació comercial de la ciutat.
Centres comercials i cadenes, els grans beneficiats
Certament, fins ara els establiments de menys de 300m2 que no fossin una cadena podien obrir en diumenge, però no els centres comercials i les botigues de cadenes com Inditex o grans marques. “Aquest acord dona legalment l’oportunitat d’obrir a centres comercials i grans botigues, i naturalment, dona llibertat als negocis que no vulguin obrir perquè no els surt rendible. I, a més, assegurem quatre mesos consecutius de feina, és a dir, una contractació entre cometes obligatòria de personal de facto”, remarca Vendrell.
Reconeix que “els centres comercials i les cadenes hi guanyen”, però que “també són els que tenen més capacitat de contractar personal”. I justament la qualitat de l’ocupació i els contractes és el que ha fet que sindicats i ajuntament posessin més peròs a un acord que comerços i patronals veien amb bons ulls.
A petició del consistori, l’acord contempla que Barcelona Activa vetlli per la qualitat de les contractacions que es derivin de l’ampliació d’horaris comercials. Ara bé, quants llocs de feina nous generarà aquesta obertura comercial? El primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, parla de “centenars o milers llocs de treball nous”, sense concretar més que “se’n crearan molts de temporada i veurem si també hi ha ampliacions de jornada”.
La restauració vol persianes amunt 365 dies l’any
I si hi ha botigues obertes, la restauració omple més taules. “És un binomi molt senzill, comerç i restauració ens retroalimentem. Obrir més diumenges és un pas correcte, però insuficient per arrenglerar-nos totalment amb les capitals europees, més encara quan ens hem de recuperar de la crisi de la Covid”, alerta el director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, en conversa amb el TOT.
Els restauradors volen “que hi hagi obertura lliure de comerços 365 dies l’any, per recuperar el consum i perquè els turistes tinguin la facilitat de comprar quan vulguin. Seria un benefici important tant per al comerç com per a la restauració, i per tant, per a l’economia de Barcelona”, afegeix Pallarols. “La ciutat ha d’abraçar sense matisos la seva condició de ciutat d’èxit internacional i permetre als visitants la mateixa experiència que ofereixen altres ciutats. L’acord és un pas per ser més europeus, però no és el definitiu, ni en nombre de festius ni en la franja horària en què podran obrir”, conclou.
Les moratòries, una contradicció?
Finalment, el soci fundador de la consultora Laborde Marcet, Miquel Laborde, expressa en conversa amb el TOT el que al seu entendre és una contradicció afavorir horaris més amplis amb limitar negocis: “Aquesta mesura és positiva per potenciar el comerç, però ens oblidem que l’Ajuntament posa moratòries en les llicències de nova activitat en determinades zones, que no permeten tenir negocis per regenerar zones com per exemple el passeig de Joan de Borbó, on no pots posar absolutament cap negoci de restauració”. Així, alerta sobre la lenta pèrdua d’atractiu en certs eixos i critica que “per molt que pugui obrir diumenge un comerç en aquestes zones afectades per moratòries, no podrà desenvolupar la seva activitat amb normalitat”. “Si no permets obrir negocis que segur que funcionarien en aquestes ubicacions, és el peix que es mossega la cua”, sentencia.
Sigui com sigui, l’acord firmats pels agents econòmics barcelonins ha quedat pendent d’aprovació pel plenari municipal i de la posterior validació de la Generalitat, que és qui ostenta la màxima competència en ordenació del comerç.
