El Indio, un comerç emblemàtic del Raval, sembla que trigarà a reobrir. La botiga històrica del carrer del Carme, 24, fa dotze anys que va tancar i, tot i que, s’han proposat diferents negocis per aixecar de nou la persiana, de moment cap ha arribat a bon port. El Indio es va dedicar durant més d’un segle i mig a la venda de teixits. L’interès de l’Ajuntament és que funcioni de nou com més aviat millor, però no està resultant fàcil. Als empresaris, no els surten els números, ha explicat el comissionat del Pacte per Ciutat Vella, Ivan Pera, al TOT Barcelona. “Els diners han de sortir”.
L’establiment és propietat d’un restaurador de la Barceloneta. “Ho va comprar en el seu moment, però es va trobar que no hi podia fer el que ell volia”. Al llarg de la darrera dècada, algunes de les propostes comercials per reobrir El Indio han estat les d’un restaurant o un supermercat. “No volem locals emblemàtics tancats”, ha destacat Pera. No obstant això, El Indio té unes limitacions com a local i pel fet que està en un edifici d’habitatges. “El que s’hi pot posar, amb la gent que hem parlat, quan fan números, diuen que no els dona”, ha subratllat Pera.
Una activitat cultural, diu l’Ajuntament
Els plans de l’Ajuntament és que El Indio obri i ho faci amb alguna proposta cultural, però aquesta activitat hauria d’anar acompanyada d’un restaurant o un bar. “Això és el que no encaixa”, ha valorat el comissionat del Pacte per Ciutat Vella, ja que no es pot cuinar ni tancar tard. “Estem buscant algú que li lligui el projecte cultural amb el model de negoci. Però els diners han de sortir”.
Pera ha remarcat al TOT que s’han reunit amb diversa gent, amb “propostes molt interessants”. A parer del comissionat, la reobertura d’El Indio permetria “canviar la fisonomia” del carrer del Carme. “Ha passat al carrer Peu de la Creu. Teníem el local del Centro Riojano mig abandonat, l’edifici d’Edicions 62 també estava a mig abandonat. Actualment, aquesta zona s’ha recuperat. Tens el diari Ara, Abacus i un restaurant. El carrer ha canviat totalment”.
Un nou pla d’usos de Ciutat Vella
Si finalment s’instal·la una nova activitat al local d’El Indio, aquesta estarà regulada per un nou pla d’usos de Ciutat Vella. El tràmit de l’aprovació final s’ha iniciat amb un acord entre el govern de Jaume Collboni i Junts per Barcelona i s’ha concretat amb l’aval de la comissió d’Ecologia i Urbanisme aquesta setmana. La regulació triplica el nombre d’activitats (de 55 a 180) “i reforça les restriccions al comerç no quotidià no alimentari per condicionar l’obertura de nous salons de manicura i pedicura, botigues de complements de mòbils, i les botigues de productes cannàbics”, segons el consistori. Des de fa dos anys, d’aquests locals ja no se’n podien obrir perquè les llicències estan suspeses. D’altra banda, es restringeixen les activitats associatives privades per evitar la proliferació clubs cannàbics, i es prohibeix, per primer cop, la venda de souvenirs com a producte complementari a la llicència principal en tot el districte.
En canvi, el nou pla, que hauria de rebre la llum verda definitiva en el plenari de maig, crea noves agrupacions d’activitats per potenciar les culturals, que fins ara estaven restringides o prohibides, com noves galeries d’art, activitats de museus, biblioteques i arxius, cinema, llibreries o sales de conferències i aquelles vinculades a les arts escèniques. La intenció de l’executiu socialista és convertir la Rambla en un eix cultural -en el passeig més internacional de la ciutat ja es va aixecar la suspensió de llicències en l’àmbit cultural-, i de retruc els barris del Raval i el Gòtic. Si finalment, s’aconseguís que la nova activitat d’El Indio fos cultural, es podria encabir en aquests supòsits.
Una façana pintada i plena de brutícia
El Indio és una botiga que forma part del catàleg d’establiments emblemàtics de Barcelona. La façana està protegida, però des de fa anys ofereix una imatge de deixadesa, plena de grafits i brutícia. Fa un any, l’Ajuntament va dir que la volia netejar, però continua igual d’abandonada.
Segons la documentació de la botiga, recollida en el web d’establiments emblemàtics de la ciutat, el negoci, dedicat a la venda de teixits, va obrir el 1870. Va ser de la mà de Batlle i Franquesa i Cia. Amb posterioritat, el 1887, el local va passar a mans de Franscisco Mitjans. I, a partir del 1920, se’n va fer càrrec la filla d’en Francisco i el seu marit, Andreu Alsina.
Un autòmat que feia de reclam publicitari
Fa cent anys, El Indio va viure la seva millor època. El 1913, la façana al·legòrica als indis americans va sortir publicitada en un llibre de la Compañía Trasatlántica. El 1922, el decorador Vilaró i Valls va construir el gran vestíbul de la botiga perquè es pogués veure el gènere dels aparadors des del carrer. Durant aquests anys, El Indio també va instal·lar un autòmat en forma d’indi com a reclam publicitari.
Els anys de la Guerra Civil, El Indio va ser col·lectivitzat. Durant el conflicte bèl·lic, dues bombes que van caure al carrer del Carme van destrossar l’autòmat i van desaparèixer diferents elements decoratius del comerç. El 1941, el local el va comprar la societat Baldà i Riera SRC. Una dècada després, els anys cinquanta, la botiga es va restaurar, però es van perdre algunes de les pintures del sostre. A partir dels anys setanta, Victor Riera, fill d’un dels socis, se’n va fer càrrec fins que El Indio va tancar el 2014.
El Ingenio serà la seu dels pessebristes de Barcelona
Mentre la nova aventura d’El Indio pot trigar a ser una realitat, El Ingenio, un establiment del barri Gòtic que data del 1885 i ara és propietat de l’Ajuntament, es convertirà en la seu dels pessebristes de Barcelona, tal com van confirmar al TOT el regidor de Cultura, Xavier Marcé, i el president de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, Josep Porta. El comerç, tancat des del 2020, disposarà de taller i sala d’exposicions de pessebres. Serà un centre d’interpretació del pessebrisme, que vol ser “el cap i casal” en aquest àmbit de Catalunya, va dir Porta. El Ingenio, al carrer de Rauric, 6, està en obres i la intenció és que les feines acabin a finals d’any.
