Ivan Pera és el director d’orquestra de l’Ajuntament de Barcelona a Ciutat Vella, amb permís del regidor Albert Batlle. L’alcalde Jaume Collboni l’ha nomenat comissionat del Pacte per Ciutat Vella, l’eina a través de la qual el govern del PSC vol transformar la pròxima dècada el districte, sempre que el partit segueixi al capdavant de la ciutat després de les eleccions de maig del 2027. Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat de Deusto, Pera (Mataró, 1970) és fill de l’actor Joan Pera i amb anterioritat havia estat regidor a Mataró. En aquesta entrevista, parla d’alguns dels projectes més importants de Ciutat Vella i del nou pla d’usos que s’ha d’aprovar.
Aquest mandat, el govern de Jaume Collboni ha decidit tirar endavant el Pacte per Ciutat Vella, amb vostè al capdavant. Quina és la filosofia del pacte?
El Pacte és la voluntat de l’alcalde d’establir Ciutat Vella com una prioritat. Hi ha la voluntat de fer un abordatge integral i estratègic al districte. Als anys 80 i 90, es va fer un pla per donar respostes a un escenari concret. Després de quaranta anys de franquisme, Ciutat Vella necessitava una reactivació. El que buscava era ampliar espai públic, crear equipaments, serveis, habitatge, dignificar serveis. La situació sociològica i demogràfica era la d’una Ciutat Vella envellida que necessita gent nova. Només el 18% de la ciutadania era d’origen estranger. A partir dels anys 2000, hi ha un canvi radical aquí i a tota Europa. Entrem en la globalització. Barcelona passa de ser una capital local a ser-ne una de global. Barcelona s’instal·la al món i el món s’instal·la a Ciutat Vella. La ciutat acaba sent el destí de 15 milions de visitants. Ara és el que tenim. I Barcelona acaba sent una ciutat d’acollida. Hi ha un corrent migratori que ve a viure a Barcelona, a Ciutat Vella i al Raval. Aquestes dues característiques canvien fonamentalment l’escenari sobre el qual s’havia fet la transformació dels anys 80 i 90. Ens trobem, de nou, amb una Ciutat Vella que necessita un altre cop una intervenció integral, estratègica, per donar resposta als canvis. Hi ha molta pressió diària a Ciutat Vella, en l’àmbit comercial o de convivència, però també hi ha el repte de la vulnerabilitat. Ara, el 51% de la població és d’origen estranger. Hi ha la demanda des de fa temps de repensar Ciutat Vella. Si no es fa aquest pensament estratègic, Ciutat Vella se t’escapa. Ja ho vam dir el 2018, en l’època en què érem a l’oposició, i en les campanyes del 2019 i 2023. Ens hem d’asseure i repensar Ciutat Vella, buscant els màxims consensos. Aquesta visió estratègica ha de ser de llarga durada, a deu anys vista.
Un dels elements importants del Pacte per Ciutat Vella és l’habitatge. Posen l’èmfasi en la rehabilitació, en què antics hotels de la Rambla buits es converteixin en pisos socials, en la fi dels pisos turístics a finals del 2028… De quin parc d’habitatges estem parlant a Ciutat Vella i al Raval en concret?
L’alcalde reivindica el dret a quedar-se a Ciutat Vella. El que volem és una ciutat en la qual visquin els veïns. Hem de trobar els condicionants perquè s’hi visqui bé. L’habitatge és una de les peces claus del Pacte. Estem treballant en un pla de rehabilitació. La Universitat Politècnica de Catalunya està elaborant un informe que presentarem pròximament. Ens descriu la situació de tots els edificis de Ciutat Vella. Podrem establir les prioritats per zones. Ens dirà en quins edificis hem d’actuar en primera instància, per on hem d’entrar…
No té una xifra d’habitatges o d’edificis?
És tot el districte. No ho sé exactament. La mitjana d’edat dels habitatges de Ciutat Vella és de més de cent deu anys, quan a la resta de Barcelona és de seixanta-cinc anys.
Molts edificis no tenen ascensor.
Exacte. Són habitatges fets en un moment en què no hi havia ascensors. Tenim una feina fer. Amb l’estudi, tindrem el mapa de l’abordatge que necessitem.
Un altre dels eixos del Pacte és convertir la Rambla en un eix cultural. Es recuperarà el Club Capitol i per fi han començat les obres del Teatre Principal. L’Ajuntament veu viable el projecte del Principal? S’ha doblat la inversió de 25 a 45 milions, han trigat cinc anys a començar les reformes i el capital és únicament privat.
Hem d’acompanyar a aquest projecte. Ens hem vist amb ells, també l’alcalde. Volem que sigui una inversió que doni els resultats, que no sigui flor d’un dia. Ens interessa molt que el Principal funcioni. L’acompanyament és necessari per reforçar que la Rambla sigui aquest eix cultural, que Barcelona, quan busqui cultura, baixi la Rambla. Ara, la Rambla és allò que passa més avall de la plaça de Catalunya on ningú hi vol baixar. Hem de crear els elements perquè la Rambla tingui l’atractiu cultural, però també perquè permeti que través de la Rambla la gent torni a descobrir el Raval i el Gòtic. Ens interessa molt que Ciutat Vella no estigui aïllada de Barcelona. Una de les prioritats del Pacte és recuperar la centralitat de Ciutat Vella. No pot ser que la centralitat de Barcelona acabi a la plaça de Catalunya, el passeig de Gràcia o la Gran via. Sembla que el que passi aquí [a Ciutat Vellla] sigui territori comantxe, que només hi ha turistes i problemes. No. Hi ha gent que hi viu, hi ha una oferta comercial molt potent i volem una oferta cultural que ha de ser molt potent. Volem que Ciutat Vella sigui un territori en el qual hi hagi normalitat. I això vol dir que torni a ser la centralitat econòmica i cultural de Barcelona.
Un altre equipament cultural que es recuperarà serà l’Antiga Foneria dels Canons, que serà el Centre d’Art Digital de Catalunya.
Exacte. Es parla molt de la Gran Via de Madrid, però per metre quadrat la Rambla té molta més oferta cultural que la Gran Via de Madrid. El que passa és que no ho tenim al cap.
Falta canviar la concepció.
Exacte
En el barri Gòtic, hi ha pendent de recuperar des de fa temps el Borsí. Com està el projecte?
S’han acabat la primera fase de les obres. És espectacular. Serà un equipament brutal. Amb aquests equipaments, hem de garantir l’impacte sobre el barri. Ho treballem amb les entitats. El Borsí ha d’ajudar a fer barri i ha d’ajudar al fet que la ciutat torni al Gòtic. És una peça clau en els eixos urbanístics que volem crear. Un d’aquests eixos agafa la plaça de la Mercè, el Palau Martorell, el Borsí, l’Oratori de Sant Felip Neri, que l’església està treballant per convertir-lo en un centre cultural sobre música molt important, i el Reial Cercle Artístic. És un eix potentíssim, que ens interessa que tingui impacte. I el Borsí, en aquest eix, ha de tenir aquest impacte sobre el barri, però també per convertir el Gòtic en un districte cultural de ciutat.
Què es fa al Borsí i amb quin calendari es treballa?
Començarem les obres de la segona fase aquest any o el vinent. No es fa en dos dies, És una obra espectacular. A dins, queda molt per fer. Al Borsí, s’ha de traslladar la biblioteca Andreu Nin, i després hi haurà també les activitats que proposa la plataforma del Borsí. També hi ha altres entitats que s’han interessat per gaudir del Borsí quan estigui obert. Hi ha un tema que hem treballat molt. El restaurant Pitarra torna a estar obert. Des d’una entitat, i també des del districte, s’ha treballat molt perquè els nous propietaris entenguin la història del Pitarra i el que significa el Pitarra per a la història de la ciutat i del país, sobretot en temes de teatre i de teatre català. Ho han entès molt bé. Quan van obrir, van mantenir totes les coses del Pitarra. Torna a estar com estava abans. S’ha creat una penya del Pitarra, una penya de teatre, des de la qual es vol potenciar tota la història del teatre català. En el Borsí, hi farà lectures dramatitzades, conferències… Ens interessa crear aquests espais que generin cultura de barri i de ciutat.
El pla d’usos de Ciutat Vella és un altre tema important que s’ha de resoldre aviat.
La idea és portar-ho a aprovació en el plenari d’aquest mes. Primer, a la comissió d’Ecologia i Urbanisme de la setmana vinent i després al plenari de finals de mes. S’ha d’acabar de tancar aquesta setmana [després de fer aquesta entrevista, Junts va anunciar que votaria a favor, la qual cosa farà que s’aprovi]. El pla d’usos s’ha d’emmarcar en un context més gran. En la voluntat de recuperar la centralitat econòmica i comercial de Ciutat Vella i la voluntat de reequilibrar allò que passa a Ciutat Vella, és a dir l’activitat comercial econòmica, cultural, amb el descans, el benviure dels veïns i la quotidianitat. En aquesta voluntat de reequilibrar, un dels instruments és el pla d’usos. Hem aprovat el pla de desenvolupament econòmic i després estem obrint camí en tres línies: el reforç de l’activitat inspectora; el mateix pla d’usos, que ens permet definir o decidir què reordenem i que no reordenem, i l’activitat comercial.
D’això en diem el Pacte del Comerç i s’ha de resoldre també aquest any. El pla d’usos se situa en aquestes tres actuacions globals per potenciar el comerç de Ciutat Vella i que torni a ser un comerç de ciutat. La idea és el Raima [una papereria emblemàtica del carrer Comtal]. Volem que a Ciutat Vella hi hagi més Raima. Volem un comerç de proximitat per als veïns i un comerç local que faci que la gent de Barcelona torni a Ciutat Vella. El pla d’usos ens ha de servir per potenciar aquesta mena d’activitat, equilibrar aquests usos amb la convivència, procurar que les lleis del mercat no sigui un anar fent i que tot s’hi val, i que Ciutat Vella no quedi tancada en si mateixa i s’obri a Barcelona. Un pla d’usos no ho soluciona tot. Té les seves limitacions. Hi ha unes normatives de la Generalitat i de l’Estat, el lliure mercat, la competència. No ho podem prohibir tot. Algunes, sí, sobretot les que atempten contra la salut pública i la seguretat ciutadana. Altres, encara que vulguem prohibir-les, no les podem prohibir, ja que tot just començar ens ho tombarien. Però les tenim molt restrictives. En canvi, algunes activitats les hem obert, les que tenen a veure amb la cultural i les arts escèniques. És allò que volem que passi.
Per això van aixecar la suspensió de llicències en l’àmbit cultural a la Rambla?
Sí.
Barcelona en Comú ha criticat que el pla d’usos permet l’obertura de més discoteques en alguns punts del districte. Citava la Barceloneta. És alguna cosa que han pogut negociar?
L’epígraf de les discoteques parla també d’altres activitats lúdiques musicals, que tenen un impacte. No solament són discoteques, són bars musicals, restaurants amb espectacle, són espais de festes de nens… Tot això no es pot dir: ‘no ho volem, prohibit’, perquè ens ho tombaran. El que podem fer és restringir-les al màxim. Volem aquest equilibri entre usos i convivència. El que hem proposat en aquest epígraf i en aquestes activitats, és que hi hagi una forta restricció d’acord amb elements com els radis, les densitats, els carrers. No poden estar en carrers estrets, han d’estar en carrers amples. També, en el tema dels metres quadrats. Aquests condicionants ens porta al fet que només es podran posar discoteques en els perímetres de Ciutat Vella, no dins dels barris. Aquestes condicions que hem posat són tan fortes que només poden estar en els perímetres, si algú vol posar discoteques, després caldrà veure que els locals compleixin.
Parlem de grans eixos, de carrers com el passeig de Joan de Borbó?
O les rondes, no dins dels barris. Això és el que marca la norma. Després, allà on es pot, hi ha d’haver el local adequat. Si no hi ha el local adequat, tampoc podrà obrir-se’n. El pla d’usos no es barra lliure a les discoteques. És una mesura restrictiva d’unes activitats que no es poden prohibir. No atempten contra la salut pública o la seguretat ciutadana.
Hi ha un local màxim de locals d’oci nocturns que podran obrir amb el nou pla d’usos?
Amb les restriccions dels radis, els locals s’acaben excloent els uns amb els altres. Crec que el nombre màxim són quatre o cinc. Això és el que diu el paper. Després, cal que el local compleixi. És un pla força restrictiu. Jurídicament, és el que es pot, estem al màxim del que es pot fer.
Un comerç emblemàtic tancat des de fa anys és El Ingenio. Segons el regidor Xavier Marcé hi anirà la seu dels pessebristes de Barcelona.
És un tema de Cultura. En principi, no tinc cap novetat.
Una altra botiga emblemàtica tancada és El Indio. Per què no obre?
El propietari és un restaurador de la Barceloneta. Ho va comprar en el seu moment, però es va trobar que no hi podia fer el que ell volia. Som els primers interessats en què El Indio obri. No volem locals emblemàtics tancats. El tema és que El Indio té unes limitacions com a local, i perquè també està en un edifici d’habitatges. El que s’hi pot posar, amb la gent que hem parlat, quan fan números, diuen que no els dona. Estem buscant i estem parlant amb gent per posar una activitat cultural, però l’activitat cultural s’ha de sustentar en un restaurant o en un bar. Això és el que no encaixa.
Seria una mena de llibreria Sant Jordi, que també té un espai de degustació.
No es pot cuinar, no es pot tancar a les tantes… Estem buscant algú que li lligui el projecte cultural amb el model de negoci. Els diners han de sortir. És un tema privat, però som els primers interessats. Ens hem reunit amb diversa gent. Hi ha propostes molt interessants, però els números no els surten. És un petit drama. Ens interessa molt que El Indio obri. Ens canvia la fisonomia del carrer. Mira el que ha passat al carrer Peu de la Creu. Teníem el local del Centro Riojano mig abandonat, l’edifici d’Edicions 62 també estava a mig abandonat. Ara, aquesta zona s’ha recuperat. Tens l’Ara, Abacus i un restaurant. El carrer ha canviat totalment.
Les dades de seguretat de finals de l’any passat que van donar indicaven que el nombre de delictes havien caigut un 13% a Ciutat Vella. Té una actualització?
Encara no les puc actualitzar. Tenim la Junta Local de Seguretat en quinze dies. En l’àmbit de la seguretat tenim clar quines són les prioritats: Multireincidència, narcotràfic i després civisme, però això és Ordenança de convivència. En multireincidència, una acció policial ben coordinada entre Guàrdia Urbana i Mossos, la nova llei de multireincidència que es va aprovar a Madrid, el fet que la Generalitat ha dit que hi haurà més jutjats. Aquest és el camí i anem fent aquest camí. Sembla que les dades van responent. És veritat que, més enllà de les dades, pot haver-hi fets lamentables que no ens agraden, com ha passat, però el camí em sembla que és molt clar i és el que toca. Amb narcotràfic igual: pressió absoluta. No volem narcotràfic a Ciutat Vella. Fem molta pressió i treballem molt bé coordinadament amb Guàrdia Urbana i Mossos.
Han presentat recentment més de vint d’eixos de Ciutat Vella, horitzontals i verticals, que volen reformar per millorar l’espai públic i potenciar aquests espais per a usos socials i culturals. Un dels més importants és el que unirà la plaça de la Universitat amb el mar a través de la rambla del Raval.
Els eixos de muntanya a mar ens serveixen sobretot per portar la gent de Barcelona a Ciutat Vella, i els horitzontals, per a la mobilitat dins de Ciutat Vella. De tots els eixos, el que hem posat com a referent és l’eix del Raval, però n’hi ha altres: el de Via Laietana, el del passeig de Joan de Borbó, el de la Ciutadella… L’eix del Raval l’hem posat d’exemple perquè és el que està més avançat i perquè recull el que ja havia treballat l’alcalde Pasqual Maragall, que parlava de l’eix que anava des del seminari al Liceu.
Ara el que farem és estirar aquest eix, literalment, fins al mar. Les feines que s’han fet al Port Vell han obert el Raval al mar. També ens permet que l’avinguda de Drassanes no sigui el pati de darrere del Raval, sinó que s’incorpori com a via principal per arribar fins al mar. Hi haurà reforma urbanística. Aquest eix agafa la plaça de Terenci Moix, en la qual s’està fent el nou espai d’ensenyaments musicals del Raval, que dinamitzarà molt la zona. Més avall, hi ha el nou CAP i la nova plaça dels Àngels. Després, ens trobem la rambla de Raval, on farem canvis per millorar l’espai públic. A l’avinguda de Drassanes, hi ha una vorera més ampla que l’altra i a nosaltres ens agradaria que es convertís en un passeig central i donés continuïtat a la rambla del Raval. En aquests eixos, volem crear equipaments que generin dinàmiques noves. L’alcalde ja ha explicat que la pista poliesportiva de Drassanes es convertirà en un pavelló. També crearem equipaments comunitaris o esportius que ens ajudin a reforçar les rutes comercials amb la gent de la Fundació Barcelona Comerç.
Una de les grans obres al Raval és a l’Antic Hospital de la Santa Creu i a la plaça de la Gardunya. Què hi haurà fet a finals de mandat?
Les obres del claustre de l’Antic Hospital ja estan en marxa. De tota la transformació, en diem el pulmó cultural del Raval. Es construirà una biblioteca nova, la plaça de la Gardunya deixarà de ser el pati del darrere de la Boqueria i es convertirà en la plaça major del Raval. La Boqueria també s’obrirà al Raval. Hi ha l’escola Massana, veïns… La zona canviarà completament. S’estan fent ja les obres del passadís que connectarà els jardins de l’antic hospital amb la plaça de la Gardunya, i les del claustre de l’antic hospital i de la façana del carrer de l’Hospital. Tot està en marxa segons el calendari.
Fa pocs dies que han començat a multar els vehicles no autoritzats que pugen per la Via Laietana. Té un primer balanç de les multes?
De les multes, no. El que sí que sabem és com està anant la demanda de permisos de vehicles que podran pujar per Via Laietana. Del total de vehicles que estan censats i ho podrien demanar, crec que només ho han fet entre un 10 o 15% del total. Encara hi ha molt marge de recorregut.
Vostè té intenció de continuar el mandat vinent?
La feina que estic fent m’agradaria continuar-la, però jo soc un soldat. Faig la feina que he de fer, que això sí que depèn de mi. En l’àmbit polític, faré el que digui l’alcalde i el partit.
Li agradaria ser regidor de Ciutat Vella? No sé si el senyor Albert Batlle té intenció de fer un pas al costat.
La feina que estic fent m’agrada molt i estic a disposició del que digui el partit i l’alcalde sempre.
