El govern de Jaume Collboni limitarà l’obertura de discoteques i altres locals d’oci nocturn als perímetres i “carrers amples” en el nou pla d’usos de Ciutat Vella. Ho explica el comissionat del Pacte per Ciutat Vella, Ivan Pera, en una entrevista amb el TOT Barcelona. La intenció de l’executiu socialista és portar a votació la regulació la setmana vinent a la comissió d’Ecologia i Urbanisme i, posteriorment, al plenari de ciutat d’aquest maig. En cas que aquest mes l’alcalde no aconsegueixi aprovar el pla d’usos, ho podrà intentar al juny o al juliol.
Però si el juliol el nou pla d’usos no ha rebut llum verda, caducarà la suspensió de llicències que l’Ajuntament va aprovar l’estiu del 2024, que prohibeix a tot Ciutat Vella l’obertura de salons de manicura o pedicura, venda de productes per al cultiu de cànnabis i relacionats, i botigues de carcasses, fundes i complements per a telèfons mòbils. Ara, també està vetat obrir nous negocis i a fer grans rehabilitacions a la Rambla, amb l’excepció de les activitats culturals, la suspensió de les quals es va aixecar. Aquesta moratòria també quedarà en res si no hi ha pla d’usos.
No és una barra lliure a les discoteques
En declaracions al TOT, Pera diu que pel que fa a discoteques, bars musicals, restaurants amb espectacle o activitats lúdiques musicals, entre altres, el pla d’usos preveu restringir-les al màxim, però són activitats que no es poden prohibir. Si es veten, els tribunals ho tombaran, opina. “El que volem és que hi hagi un equilibri entre usos i convivència”. En aquest sentit, s’aplicarà “una forta restricció” en base elements com els radis, les densitats, els metres quadrats i la tipologia dels carrers. “No podran estar en carrers estrets. Hauran d’estar en carrers amples. Només podran obrir discoteques en els perímetres de Ciutat Vella. Parlem de grans eixos, com les rondes. I si algú vol obrir una discoteca, després caldrà veure el local, que aquest sigui adequat. No és una barra lliure a les discoteques“. I afegeix: “És una mesura restrictiva d’unes activitats que no es poden prohibir. No atempten contra la salut pública o la seguretat ciutadana. Jurídicament, és el màxim que es pot fer”, valora Pera. Segons el comissionat, el nombre de discoteques que podrien obrir a Ciutat Vella serien quatre o cinc.
El desembre passat, el regidor de Barcelona en Comú, Jordi Rabassa, va advertir que el pla d’usos que llavors s’estava tramitant permetia l’obertura de noves discoteques al districte de Ciutat Vella. I, en aquest sentit, la formació que ara presideix a l’Ajuntament Gemma Tarafa, va presentar una proposició en el plenari de Ciutat Vella en la qual posava sobre la taula la necessitat de mantenir “vigent” la prohibició d’implantar noves discoteques a Ciutat Vella, “en coherència amb l’objectiu de reduir l’impacte acústic i la saturació nocturna en un territori, especialment vulnerable”. Al desembre, Rabassa coincidia amb el que ara diu Pera, que serien quatre o cinc les discoteques que podrien obrir, “amb certes condicions”. Per a Rabassa, el cas “més clamorós” és a la Barceloneta. “Se’n podrien obrir en carrers com el de Pepe Rubianes o el passeig de Joan de Borbó“, va valorar llavors.
Aquest dimarts, la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb), la Xarxa Veïnal del Raval i l’Associació Veïnal del Barri Gòtic tenen previst fer una roda de premsa per fer una valoració del pla d’usos de Ciutat Vella impulsat pel govern de Collboni.
Segons Pera, el pla d’usos que es vol aprovar, i del qual caldrà veure si el govern aconsegueix els vots favorables de l’oposició per tirar-lo endavant, neix amb l’objectiu de recuperar “la centralitat econòmica i comercial de Ciutat Vella i la voluntat de reequilibrar allò que passa al districte”. És a dir, que hi hagi un equilibri entre l’activitat comercial, econòmica i cultural amb el descans, “el benviure dels veïns” i la quotidianitat.
“El reforç de l’activitat inspectora”
El comissionat explica també que el pla d’usos se situa al voltant de tres actuacions globals “per potenciar el comerç de Ciutat Vella i que torni a ser un comerç de ciutat. La idea és el Raima -en referència a la prestigiosa papereria del carrer Comtal-. Volem que a Ciutat Vella hi hagi més Raima”. Aquestes tres línies d’actuacions són “el reforç de l’activitat inspectora”, el mateix pla d’usos, “que ens permet definir o decidir què regulem i que no regulem”, i, en tercer lloc, l’activitat comercial. “D’això, en diem el pacte del comerç i s’ha de resoldre també aquest any”. El pla d’usos planteja que hi hagi més comerç de proximitat per al veïnat i apostar per un comerç local perquè la gent de Barcelona torni a Ciutat Vella, per evitar que el districte quedi tancat en si mateix “i s’obri a la ciutat”.
Mentre algunes de les activitats es regularan i es restringiran, altres, principalment les culturals, es potenciaran. “Per això es va aixecar la suspensió de noves llicències culturals a la Rambla. Als equipaments existents, com el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Virreina, el Centre d’Arts Santa Mònica o el Teatre Poliòrama, s’hi sumaran més endavant el Club Capitol, que passarà a mans municipals i disposarà de dues sales per a arts escèniques, i l’Antiga Foneria dels Canons, que es convertirà en el Centre d’Art Digital de Catalunya. L’equipament és propietat de la Generalitat.
Recentment, també s’ha desencallat el projecte del Teatre Principal després de cinc anys, i les obres per recuperar el teatre més antic de Barcelona ja han començat. La iniciativa és privada. Darrere de la mateixa hi ha l’hoteler José María Trenor, a través de l’empresa Atir Hospitality. La reforma es perllongarà durant dos anys i mig, si no es produeix cap paralització de les obres. Si tot va com es diu ara, l’espai escènic, hauria d’obrir renovat a finals del 2028. La remodelació costarà 45 milions d’euros, 20 més dels previstos inicialment. Al Principal, s’hi farà teatre, musicals, música en viu, exposicions temporals i tindrà oferta de restauració.
