La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme i Mobilitat, Laia Bonet, destacava en un debat a Foment del Treball la importància del contracte licitat per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) per construir 39 trens que han de permetre garantir la freqüència de pas de dos minuts a la xarxa de metro en hora punta. Però l’oferta pública de TMB no està exempta de polèmica. Alstom, la multinacional francesa que es dedica a construir tramvies, trens i metros, no hi pot participar per figurar en el llistat de Nacions Unides, del 2023, de companyies amb negocis en els territoris ocupats de Palestina.
El plenari de l’Ajuntament de Barcelona, amb el suport del PSC, Barcelona en Comú i ERC, va aprovar trencar relacions amb Israel i no contractar les empreses incloses en el llistat de Nacions Unides. Si finalment es confirma el descart d’Alstom, la fabricació d’aquests trens es podria fer fora de Catalunya, la qual cosa ha obert una crisi en el sector i suposar un daltabaix “pel futur de l’ocupació i la indústria ferroviària” al país, van advertir la setmana les seccions sindicals d’UGT i CCOO a Alstom. Amb uns 1.100 treballadors, la firma francesa té la fàbrica a Sant Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). La licitació de TMB ha sortit amb un pressupost base de 321 milions d’euros i el contracte té un valor estimat de 385 milions.
“Informació errònia”, diu Alstom
L’1 d’agost, TMB va anunciar la licitació per a la construcció dels 39 trens, el 14 d’agost, en saber que no s’hi podia presentar, Alstom la va impugnar i, amb posterioritat, TMB va demanar que es desestimés el recurs. Ara el cas està en mans del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, que haurà d’emetre una resolució. Segons l’empresa francesa, el llistat d’informacions de Nacions Unides inclou “informació errònia” i assegura que “no té cap activitat dins ni relacionada amb els territoris palestins ocupats”. Aquesta és també la informació que sindicats d’Alstom van transmetre la setmana passada a diferents grups polítics de l’Ajuntament i del Parlament de Catalunya. El 2019, Alstom es va adjudicar un contracte milionari de TMB per fabricar 42 trens per valor d’uns 268 milions d’euros. Aquest juliol, la relatora de l’ONU per als refugiats palestins, Francesca Albanese, ha emès un nou informe en el qual no s’esmenta a Alstom, però sí a la basca Construcción y Auxiliar de Ferroviarias (CAF), competidora d’Alstom. S’espera que en unes setmanes, Nacions Unides actualitzi el llistat d’empreses.
Negociacions obertes
En aquests moments, i segons ha pogut saber el TOT Barcelona, no està tancada la porta a què finalment Alstom pugui acabar participant en la licitació de TMB. Fonts pròximes a les negociacions han explicat a aquest mitjà que s’estaria treballant en dues línies. D’una banda, es demanarà a Nacions Unides que actualitzi com més aviat millor el llistat d’empreses publicat fa dos anys. I de l’altra, que la multinacional francesa pugui demostrar o justificar -una de les fórmules que s’ha pensat és que presenti una declaració jurada- que no té cap vincle amb l’ocupació il·legal de Palestina per part d’Israel.
Des del grup municipal d’ERC, una de les formacions que va donar suport a trencar les relacions amb l’Estat genocida d’Israel i a “no contractar empreses que vulneren els drets humans a Palestina, insisteixen que “Barcelona no pot tenir cap relació amb l’ocupació il·legal dels assentaments de Palestina ni amb el genocidi de Gaza”, diu la regidora republicana Rosa Suriñach. Sobre el cas concret d’Alstom, ERC afirma que el seu objectiu no és que l’empresa no pugui participar en la licitació de TMB per construir els nous metros, “sinó que cada vegada hi hagi més empreses que se sentin pressionades i puguin justificar que no tenen cap relació amb l’ocupació il·legal dels assentaments de Palestina”. Els republicans, el partit amb qui el govern de Collboni manté millor sintonia i ha tancat més acords aquest mandat, obre la porta a què Alstom pugui participar en la licitació si es confirma que no té cap relació els territoris ocupats de Palestina. “Entenem que TMB pugui incorporar mecanismes per comprovar les accions d’Alstom en el transcurs d’actualització de la llista publicada per l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans. I creiem que és important que s’agilitzi aquesta actualització, com a responsabilitat dels estats membres”, subratlla Suriñach.
A l’espera de la resolució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic
Fonts del govern de Collboni, que també es va reunir la setmana passada amb representants dels treballadors d’Alstom, expliquen al TOT que des de l’Ajuntament i TMB opinen que caldrà esperar “a la resolució del recurs, per part del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, contra la licitació per la compra de trens” interposat per Alstom. A més, les fonts municipals consultades recorden que les empreses que optin a tota adjudicació amb finançament municipal -com és el cas de la construcció dels trens per a TMB- “hauran de signar una declaració responsable amb relació al compliment del dret internacional”. I, d’altra banda, TMB haurà de verificar que les empreses que es presenten no figuren en el llistat de l’informe de l’Oficina de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans que evidencia, com recull la instrucció de la gerència municipal, la vulneració dels drets humans.
La instrucció de la gerència municipal a la qual es fa referència és del 6 de juny passat [veure aquí] i en un dels seus punts diu que no es contractarà cap de les 97 empreses que figuren en el llistat de Nacions Unides que “operen il·legalment” en els assentaments ocupats de Palestina, inclòs Jerusalem oriental, i “amb activitats que vulneren els drets humans al territori palestí ocupat”.
Una declaració responsable en compliment del dret internacional
Fonts de TMB han explicat al TOT que no han exclòs Alstom de la licitació perquè encara no s’ha presentat cap oferta a la licitació, segons dades del dijous passat. “Nosaltres als plecs de condicions de la licitació demanem una declaració responsable de les empreses relativa al compromís de compliment amb el dret internacional de conformitat amb la instrucció de la gerència municipal per al compliment dels convenis internacionals subscrits per Espanya en els contractes finançats per l’Ajuntament de Barcelona. Hem inclòs aquesta instrucció perquè la mateixa diu que s’ha d’aplicar a tots els contractes que rebin finançament de l’Ajuntament i la compra de trens en rep, via l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). La presentació d’ofertes a la licitació està oberta fins al 31 de desembre. Una de les peticions que Alstom ha fet al Tribunal Català de Contractes Públics és que aturi cautelarment la licitació o n’allargui els terminis.
Assenyalats al sector ferroviari
En tant que, com confirma TMB, encara no hi ha cap candidat oficial, no es pot parlar d’una competència explícita amb Alstom per aterrar el contracte. Tot i això, mirant l’històric, la francesa no és l’única companyia que podria cobrir les necessitats del metro barceloní sobre la que pesa la vigilància de les Nacions Unides per la seva col·laboració amb Israel. En cas que la producció dels 39 trens sigui foragitada de Catalunya, una de les alternatives seria la basca Construcción y Auxiliar de Ferroviarias (CAF), amb seu a Besain. La companyia que presideix Andrés Arizkorreta va proveir el 2020 una dotzena de trens a la xarxa subterrània de la ciutat, que operen majoritàriament a les línies 1, 3 i 5 del metro.
Lluny d’estar neta de polèmica, CAF va aparèixer el juliol de 2025 en l’informe De l’economia de l’ocupació a l’economia del genocidi, elaborat per la relatora de l’ONU per als refugiats palestins, Francesca Albanese. Segons el document, l’empresa “es va unir a un consorci amb una empresa llistada per l’organització per mantenir i expandir la línia de tren lleuger de Jerusalem, la Red Line, i construir la nova Green Line“. La firma guipuscoana, de fet, hauria saltat a aquest contracte coneixent el rebuig internacional a la cooperació amb Tel-Aviv, “en un moment en què altres companyies ja s’hi havien retirat per la pressió internacional”. De fet, la seva activitat podria fer-la constar entre els 97 negocis a la diana de l’oficina de drets humans, atès que les obres implementades “inclouen 27 quilòmetres de noves vies i 53 noves estacions al Bloc Oest, connectant colònies dins del Jerusalem occidental”. A la causa d’Albanese contra CAF s’esmenten altres empreses europees, com l’automobilística sueca Volvo.
