És un somni ben treballat. La Fundació Barcelona Comerç, entitat que agrupa 22 eixos comercials de la ciutat, vol que Europa tingui una capitalitat referent al comerç de proximitat, seguint els passos d’altres sectors com el de la cultura o l’esport. Els comerciants barcelonins van rebre el passat mes de gener el vistiplau del Parlament Europeu per unanimitat. Tots els grups de la cambra van votar a favor d’un projecte que pretén fer valdre el petit comerç europeu amb una capitalitat que seria rotatòria entre els països de la Unió. Els comerciants ja tenien el vistiplau polític, però faltava saber com s’executaria la lletra petita del projecte, fet que havia de decidir la Comissió Europa. Segons apunten des de Barcelona Comerç al TOT Barcelona, la Comissió ha avaluat “amb la màxima nota” el projecte de la capitalitat i està disposada a elaborar una prova pilot entre el 2023 i el 2024 dotada amb tres milions d’euros.
Barcelona Comerç es van reunir aquest dilluns amb el Comitè de Peticions del Parament d’Europa, l’interlocutor entre el govern europeu i els comerciants. Fonts properes a la reunió detallen que Europa farà saber el nom de la primera Capital Europea del Comerç aquesta tardor. Barcelona, recordem, s’hi ha proposat. “Com a ciutat, aspirem a convertir-nos en la primera Capital Europea del Comerç de Proximitat i en aquest camí, el suport de la societat civil i el consens i compromís de les administracions resultaran imprescindibles i el millor aval per aconseguir-ho. Hem de sumar forces i energies, per aconseguir que Barcelona pugui celebrar la primera edició“, ha apuntat el president de Barcelona Comerç, Pròsper Puig, després de saber-se la notícia.
En tot cas, encara que en públic tot són precaucions, en privat fa temps que no hi ha dubtes que Barcelona serà l’escollida per posar en marxa el projecte, ja que la iniciativa ha nascut a la capital catalana, fet que Europa “té força en compte”, segons van apuntar al TOT fonts del Parlament Europeu el dia que es va aprovar el projecte. De fet, després de la votació, els diputats europeus ja ho donaven pràcticament per fet als passadissos del Parlament d’Estrasburg. Mesos més tard, l’optimisme segueix intacte i des de Barcelona Comerç reconeixen que “tots confiem que sigui així”.
L’objectiu, assegurar el petit comerç europeu
Barcelona Comerç considera que ser capital suposaria un impuls al model de comerç barceloní. Un model semblant al d’altres països de la Mediterrània, però ben diferent del d’altres països més nòrdics. En aquesta mateixa línia ho veu l’Ajuntament. Segons l’exregidora de comerç de l’Ajuntament, Montserrat Ballarín, que va fer costat els comerciants barcelonins a Estrasburg, aquest gest d’Europa “legitima” el sistema barceloní i obre “un ventall de propostes” que han de servir per potenciar-lo encara més.
El president de Barcelona Comerç encara és més concret davant les potencialitats del projecte, el qual assegura que pretén ser “una eina capaç i viable a través de la qual desenvolupar accions i prendre decisions, a tots els nivells, que assegurin el futur del comerç de proximitat en els nostres municipis”. A més, des de l’entitat consideren que la capitalitat, “bona per a tota Europa”, té un llarg futur al davant. “Que la Comissió Europea hagi atorgat la màxima qualificació al projecte és el millor escenari possible amb el qual pot néixer aquesta capitalitat”, apunta Puig.
Per a què serveix la capitalitat?
A la pràctica, els comerciants confien que la capitalitat serveixi per fer una demostració de força i per situar al centre del debat la importància del comerç de proximitat. De fet, creuen que la capitalitat ajudarà a refermar el compromís europeu per “revitalitzar” un comerç “més sostenible” i perquè les grans plataformes “no canviïn l’estil de vida dels europeus”. També s’utilitzaria per digitalitzar el comerç “de forma constructiva i no destructiva”. Aquest darrer punt, de fet, és un dels que més preocupa a l’associació de comerciants barcelonins, que consideren que mentre els grans negocis creixen amb internet, hi ha petits locals que no tenen ni un ordinador. Tot plegat està més a prop amb la capitalitat, que servirà als petits comerciants per reivindicar-se.
